Dificultats per trobar llocs d'acollida de migrants: de les reticències inicials a la convivència

L'obertura de centres per a menors migrants sols en cases de colònies de poble ha despertat el recel d'algun ajuntament. A Foixà, al Baix Empordà, el consistori ha suspès la llicència d'activitats per evitar que es pugui adaptar la casa que hi ha a tocar de l'església en un espai d'acollida.

Com a resposta, la Generalitat ha presentat un recurs judicial similar al que va fer a Cornellà del Terri, on l'Ajuntament va intentar, sense èxit, fer tancar un centre semblant al Mas Batllori.

El Departament de Drets Socials i Inclusió explica que l'actual situació d'arribada de joves migrants sols obliga a la col·laboració i implicació de totes les administracions.

"A part de la via administrativa, que és la via que hem de fer, el que també estem intentant és obrir un espai de diàleg, de debat i de consens, per buscar complicitats amb aquest ajuntament i amb tots", explica la secretària d'Infància, Adolescència i Joventut, Teresa Llorens.

Un centre amb cinc anys d'experiència

A Sant Feliu de Pallerols, a la Garrotxa, fa cinc anys que va obrir un centre d'emergència a la casa de colònies Mas Coll de Dalt, situada a uns 4 quilòmetres del poble. Des d'aleshores, han fet l'acompanyament a més de 700 nois d'entre 13 i 18 anys.

L'alcalde, Artur Colomer Buchner, reconeix que "quan es va instaurar, va crear una certa incertesa, rebombori social, però la realitat és que al nostre poble no hi ha hagut conflictes, no hi ha hagut problemes".

Per evitar aquestes reticències inicials, Lluís Jerez, director operatiu de Suara Cooperativa, l'entitat que gestiona el centre, apunta que la solució passa per "apropar els joves a la població, a la vida comunitària, però també apropar la població als centres amb jornades de portes obertes i treball de voluntaris que siguin de la població."

En aquest centre d'emergència cobreixen les necessitats bàsiques a nois sense referents familiars que acaben d'arribar. L'estada aquí sol oscil·lar entre els dos i els quatre mesos, fins que s'avalua cada cas i es decideix l'itinerari a seguir dins el sistema de protecció.

Entre els nois que ara hi ha, trobem Aly Salakn Fall, que és del Senegal i ja té 18 anys. Explica que li agradaria quedar-se a viure a Girona i treballar com a soldador.

La directora del centre d'emergència, Amaia Maestre Salas, explica que, a banda de l'aprenentatge de la llengua, intenten fer activitats esportives perquè la salut física i emocional estan molt barrejades:

"Els joves arriben moltes vegades tocats emocionalment. Són processos migratoris llargs, que han pogut patir situacions d'agressivitat, han vist la mort de molt a prop."

Xarxa de protecció a la infància

La xarxa d'acollida de la DGAIA disposa de 590 espais preparats per atendre 7.189 infants i adolescents tutelats i extutelats. Una part d'aquests dispositius estan destinats a l'acompanyament de joves migrants sols.

En concret, hi ha en funcionament prop de 420 equipaments amb capacitat per a gairebé 3.500 nens i joves, distribuïts de la següent manera:

- 1.636 places i 119 centres o pisos per a joves migrants sols menors d'edat

- 1.837 places per a majors d'edat en 300 pisos per al foment de la seva autonomia

Molts d'aquests centres d'emergència s'ubiquen en cases de colònies aïllades, en plena natura. Això ofereix als nois la calma per afrontar la nova situació després de la tensió del viatge. Però estar tan lluny de nuclis habitats els resta autonomia i els dificulta l'accés a altres recursos o instal·lacions formatius i esportius.