
Difondre una sola foto de contingut sexual per denigrar la persona és delicte de "sexting"
Així ho sentencia el Tribunal Suprem arran del cas d'un home que va enviar una fotografia de la parella "amb el propòsit de denigrar la seva intimitat"
Difondre una única imatge de contingut sexual a tercers i amb l'objectiu de denigrar qui hi apareix és motiu suficient per condemnar la persona que l'ha compartida per un delicte de "sexting".
Així ho determina el Tribunal Suprem en una sentència que marcarà un precedent en les interpretacions que es facin d'aquest delicte. Tot plegat, arran d'un cas en què diversos tribunals han entès diferent aquest delicte, i ha comportat la condemna o l'absolució de l'acusat.
Els fets van succeir el 22 d'abril a Barcelona. Una parella inicia una forta discussió a l'habitatge on conviuen que acaba amb el condemnat trencant dos televisors. Aprofitant que la seva parella va baixar al carrer per esperar la policia i els serveis mèdics, també es va apoderar de diversos objectes que no eren seus, com un ordinador portàtil i joies.
A més, tal com recull la sentència del TS, l'acusat "amb el propòsit de denigrar la intimitat" del seu xicot i "sense el seu consentiment", va enviar per whatsapp a un amic de la víctima una fotografia de caràcter sexual de la seva parella. Una imatge que la víctima li hauria enviat exclusivament a l'acusat.
Diferents interpretacions d'un mateix delicte
Per tot plegat, el jutjat penal núm. 3 de Barcelona va condemnar l'acusat a pagar una multa de 2.400 euros per un delicte de revelació de secrets. A més d'una multa d'uns 3.800 euros en concepte de responsabilitat civil, per desperfectes ocasionats i danys morals. En canvi, se'l va absoldre dels delictes de danys i furt dels quals també havia estat acusat.
No conforme amb la sentència, l'home hi va recórrer i l'Audiència Provincial de Barcelona li va donar la raó i el va absoldre també del delicte de revelació de secrets. Aquest tribunal fa una interpretació literal del delicte de "sexting" recollit a l'article 197.7 del Codi Penal. I és que el citat article es refereix a l'enviament d'imatges en plural.
És per això que l'Audiència creu que amb la compartició d'una sola imatge "no es podria descartar l'error en l'enviament o la distracció":
"L'enviament de dos o més comporta de manera clara la intencionalitat de l'enviament descartant altres possibilitats que no poden descartar-se totalment en l'enviament d'una sola imatge".
El Suprem desmunta la tesi de l'Audiència de Barcelona
Després d'un recurs de la Fiscalia, el Suprem desmunta la tesi de l'Audiència Provincial de Barcelona i sentencia que la difusió d'una sola imatge és constitutiu d'un delicte de revelació de secrets.
L'alt tribunal explica que molts tipus penals estan redactats en plural i una única acció ja és motiu de delicte, com passa amb falsificacions de segells o targetes de crèdit.
A més, l'Audiència ho vincula amb la "teoria de l'error". Segons el Suprem, aquesta teoria no és aplicable perquè en els fets provats es recull clarament que el condemnat va enviar la foto "amb el propòsit de denigrar la intimitat" de la seva parella.
En conseqüència, el TS estima el recurs de la Fiscalia, revoca la sentència de l'Audiència Provincial i recupera la del jutjat penal de Barcelona imposant la multa esmentada. Així mateix, crea un precedent en la interpretació d'aquest delicte.