Dilluns negre a les borses mundials per la fallida de Lehman Brothers
Jornada negra aquest dilluns a les borses tant europees com a Wall Street, conseqüència del tsunami financer que s'ha generat als Estats Units. L'Ibex-35 ha caigut un 4,5% i ha tancat per sota dels 11.000 punts. Dels 35 valors que cotitzen en el principal índex borsari espanyol, només tres han tancat la sessió en verd; la resta de valors han tancat en negatiu. Les principals pèrdues se les han emportat els bancs i empreses del sector financer. Els pitjors valors han estat els del Santander i el BBVA, que ha caigut un 6,8%. Les principals borses europees també han tancat en vermell, amb pèrdues al voltant del 3%. A la nit, Wall Street s'ha afegit al terrabastall amb una caiguda del 4,3%.
La borsa dels Estats Units ha obert amb una caiguda del Dow Jones superior al 2,5%, i s'ha sumat així a les caigudes de les borses europees, que han viscut un autèntic dilluns negre per l'anunci de fallida del banc nord-americà Lehman Brothers. Tot i que d'entrada ha moderat les pèrdues, la borsa nord-americana ha acabat cedint: el Dow Jones ha perdut un 4,3% i el Nasdaq un 3,6%.
Les pèrdues a les borses europees també han estat enormes i a Espanya més que a cap altre lloc: l'Ibex-35 ha baixat el 4,5% i ha deixat enrere la barrera psicològica dels 11.000 punts, i ha tancat als 10.899. Des del 2006 que no se superava aquest llindar. El Banc Bilbao-Biscaia-Argentaria i el Santander ha perdut un 6,8%, i Telefónica també ha baixat un 3,3%.
La resta de parquets europeus han tancat la sessió amb caigudes més moderades: Londres ha perdut un 3,92%; l'índex Eurostoxx 50, un 3,87%; París, un 3,78%, i Frankfurt, un 2,74%.
La fallida de Lehman Brothers té lloc després que a la mitjanit ha expirat el termini per trobar un comprador i després que el principal candidat, el britànic Barclays, se n'ha fet enrere. Hores abans, alguns càrrecs de la companyia han començat a recollir-ne els seus objectes personals.
El sistema financer nord-americà s'estava preparant per a aquesta fallida. De fet, la situació ha precipitat la compra de Merrill Lyinch per part del Bank of America, per 50.000 milions de dòlars, uns 35.000 milions d'euros. A més, la Reserva Federal dels Estats Units ha anunciat aquesta matinada mesures per donar suport als mercats financers, com ara una millora en els mecanismes de liquiditat.
El BCE surt a rescatar els bancs
Paral·lelament, el Banc Central Europeu (BCE) ha reaccionat a la sotragada i ha anunciat una injecció de 30.000 milions d'euros a un tipus marginal del 4,30% i un tipus mitjà del 4,39% en una operació preventiva d'ajustament. La institució ha assegurat que "vigila de prop" les condicions del mercat monetari a la zona euro i ha indicat que està disposat a contribuir per ordenar les condicions del mercat monetari a l'eurozona.
Solbes avisa que no rescataran les immobiliàries
El vicepresident segon del govern espanyol i ministre d'Economia, Pedro Solbes, ha avisat les immobiliàries espanyoles que l'executiu central no respondrà per aquelles empreses que hagin actuat de manera arriscada i ara s'enfonsin. "Són els accionistes de cada empresa els que han percebut beneficis durant la fase expansiva, lògicament han de ser ells també els que assumeixin les pèrdues eventuals", ha afirmat. El vicepresident ha dit que "no seria raonable" destinar diners dels contribuents a ajudar les empreses que "han pres decisions que, per mala gestió o mala sort, no han resultat encertades".
La setmana passada, José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar al Congrés facilitats en el crèdit per a promotors que treguin pisos de lloguer al mercat i ajudes a les empreses a l'hora de captar finançament.
Solbes ha negat qualsevol possibilitat que a Espanya es doni un cas com el de Lehman Brothers. En una compareixença al Senat, la primera d'aquesta legislatura, per explicar la crisi econòmica, Solbes ha afirmat que el sistema financer espanyol és sòlid i fort i està prou "sanejat" per afrontar un context difícil.
El ministre ha admès que les tensions internacionals "lluny de remetre, han revifat" els últims mesos. Tot i això, ha afegit que el Banc Central Europeu segueix de molt a prop l'evolució del mercat financer a la zona euro. Solbes ha assegurat que l'alentiment econòmic continuarà i "es notarà amb més intensitat" els pròxims mesos, "hauria de tocar fons" al llarg del 2009 i, posteriorment, iniciar una "progressiva reactivació econòmica".
Bush reconeix ajustaments dolorosos
En un discurs aquesta tarda, el president dels Estats Units, George W. Bush, ha dit que la Casa Blanca fa tot el possible per minimitzar el terrabastall financer. Bush s'ha mostrat optimista respecte a la solidesa de l'economia i el sistema financer nord-americà, però ha reconegut que els ajustaments a curt termini poden ser dolorosos.
Obama i McCain hi posen cullerada
Els candidats a la presidència, el demòcrata Barack Obama i el republicà John McCain, també s'han pronunciat sobre la crisi financera que sacseja els Estats Units. Per Obama, la culpa de "la crisi financera més seriosa des de la gran depressió" és de la política econòmica que ha seguit la Casa Blanca els últims vuit anys.
Obama no n'ha culpat el seu rival de la crisi, però sí la filosofia econòmica que, segons ell, subscriu McCain: "La filosofia que hem tingut durant els últims vuit anys, una que diu que hauríem de donar més i més als que tenen més i confiar que la prosperitat arribi a tots els altres".
Per la seva banda, John McCain ha lamentat la fallida de Lehman Brothers i ha insistit que una de les seves prioritats serà garantir que els EUA continuïn sent el primer mercat del món. McCain s'ha felicitat que la Reserva Federal i el Departament del Tresor no utilitzessin diners públics per rescatar Lehman Brothers, una posició que ha defensat durant tota la campanya. Pel candidat republicà, la culpa de la crisi és la regulació i una gestió ineficaç.
