Dimiteix el govern rus en bloc després que Putin hagi anunciat canvis constitucionals

A començaments de cada any, Vladímir Putin fa una de les seves compareixences més destacades, quan s'adreça a l'Assemblea Federal. De vegades deixa titulars sonats, com quan va presentar una sèrie d'armes hipersòniques que, segons el president rus, deixava les dels Estats Units enrere. En altres ocasions, no hi ha gaire res a destacar perquè se'ns fa el llistat de promeses ja sentides.

Aquest dimecres, però, cap al final de la seva intervenció, s'ha mostrat partidari de canviar la Constitució perquè sigui el Parlament i no el president qui a partir d'ara elegeixi el primer ministre i els membres del govern rus.

A més, ha proposat que els candidats a president hagin residit 25 anys ininterrompudament a Rússia i, també com a requisit, que no hagin tingut ciutadania o permís de residència a l'estranger.

 

 

En aquesta part hi havia el més rellevant del discurs. Però no pas la notícia del dia que, per sorpresa, ha arribat poc després.

Putin ha comparegut, al costat del primer ministre Dmitri Medvédev i de tots els seus ministres. Davant les càmeres, Medvédev ha anunciat la seva dimissió i la del govern en bloc. La compareixença ha estat una bomba que ningú esperava.

Però, per altra banda, tothom feia temps que es preguntava quina maniobra faria Putin abans de tancar la que, segons la Constitució russa, ha de ser la seva última legislatura, que caduca el 2024.

Per això, es pot parlar d'una sorpresa que sorprèn poc. Però de sorpreses a mitges n'hi haurà més. Perquè el que segurament ha fet Putin amb aquesta decisió és deixar obertes totes les possibilitats abans que expiri el seu últim mandat.

 

Per què Putin ha fet aquesta jugada?

En un altre tipus de país, la renúncia de tot un govern es podria llegir com un gest de protesta. Però no en un règim autoritari com és el de Vladímir Putin.

Hem de pensar més aviat que tota la seqüència dels fets ha estat dissenyada pel Kremlin i executada fil per randa sense discordances públiques, ni filtracions a la premsa. Les coses acostumen a passar com les decideix el president.

D'entrada, sembla que ha volgut donar una imatge de renovació en el que hauria de ser el seu últim mandat, perquè la popularitat del govern i del primer ministre és més baixa que no pas la del president rus. Una part de la ciutadania està descontenta i Putin ve a dir que vol gent nova per afrontar els reptes que ha dibuixat al seu discurs.

 

 

Però si feia poc havia dit que la decisió de qui havia de ser el primer ministre en el futur seria bo que la prengués la Duma, de moment, l'ha executat ell, que ja ha apostat (segona sorpresa de la jornada) per un home que no figurava en les principals travesses, Mikhaïl Mixustin, fins ara responsable del Servei Federal de Recaptació d'Impostos. Per tant, control ferri fins a l'últim minut dels esdeveniments.

El futur de Putin continua obert i, després d'aquesta maniobra, es podria pensar que no descarta tornar a fer de primer ministre. I ho faria tenint més poder que l'actual davant d'un president que ja no elegiria el Consell de Ministres.

 

 

Però d'aquí fins que arribi el moment, es podria també modificar la Constitució i treure la limitació de dos mandats consecutius, permetent a Putin optar a una nova legislatura com a president. O es podria crear una nova figura política, un càrrec honorífic per a ell. O també podria dir que plega i intentar influir més o menys en la designació del seu successor.

Tot és possible i, si res no canvia, tot depèn en gran mesura d'ell. Potser ja ho té claríssim. Però també pot ser que vulgui guanyar temps fins al pròxim gir de guió.

 

El precedent del 2008

Vladímir Putin ja va arribar al límit de dos mandats presidencials el 2008. Aleshores, el pla va consistir a driblar la Constitució: ell va passar a ser el primer ministre i es va proposar Dmitri Medvédev com a president del país.

En aquells quatre anys, es va canviar la llei bàsica del país per allargar els mandats presidencials fins a 6 anys. El 2012, Medvédev no va optar a la reelecció. Per a ell es va reservar el càrrec de primer ministre i Putin va tornar a ser elegit president.

 

 

El joc de cartes va indignar milers i milers de russos. Però ja estava fet. I protestar a Rússia és cada vegada més difícil. És una de les empremtes dels últims anys. El règim s'ha endurit.

Vladímir Putin va arribar a la presidència l'última nit de 1999 de manera sorprenent. El màxim a què podia aspirar era a 8 anys presidencials. El 2024 n'haurà exercit 20. I a Rússia tothom està preparat per a més sorpreses.