Dimiteix el número 2 de la Guàrdia Civil l'endemà del cessament de Pérez de los Cobos

Laurentino Ceña, fins ara director operatiu adjunt (DAO) de la Guàrdia Civil, el número 2 d'aquest cos armat, ha presentat la dimissió aquest dimarts.

Ceña ha pres aquesta decisió l'endemà que el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska anunciés el cessament del número 1 de la Guàrdia Civil, el coronel Diego Pérez de los Cobos.

Poc després que es conegués aquesta dimissió, el ministre de l'Interior, Grande-Marlaska, ha comparegut a La Moncloa en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

Marlaska, que no s'havia informat que compareixeria, ha anunciat qui serà el successor de Ceña: el tinent general Pablo Salas Moreno, l'actual cap del servei d'informació de la Guàrdia Civil.

Ha volgut remarcar que Salas Moreno "té una reconeguda trajectòria i destaca especialment en la lluita contra ETA" en els anys previs a la seva dissolució i encara després, per exemple, amb la detenció de Josu Ternera.

Marlaska també ha volgut "reconèixer la tasca del DAO Ceña" i ha explicat que havia de passar a la reserva el 23 de març, però que primer s'havia acordat que ho fes el 13 de maig, data en què s'havien de tancar els actes de commemoració del 175 aniversari de la fundació de la Guàrdia Civil; i que després, arran de la crisi sanitària, es va ajornar això fins al 2 de juny.

En qualsevol cas, ha afegit, "el DAO Ceña ja no anava a formar part del nou equip".

Es dona la circumstància que Ceña va ser la cara visible de la Guàrdia Civil en les rodes de premsa per informar sobre l'estat d'alarma que diàriament es van fer des de La Moncloa durant setmanes, fins que, en donar positiu de Covid-19, que el va substituir el cap de l'estat major del cos, el general José Manuel Santiago Marín.

Marlaska: "No tinc l'informe"

Preguntat pel cessament del coronel Pérez de los Cobos, Grande-Marlaska l'ha desvinculat de l'informe elaborat per a la jutge Carmen Rodríguez-Medel, que investiga la suposada prevaricació comesa pel delegat del govern espanyol a Madrid, José Manuel Franco, en permetre la manifestació del 8-M malgrat els informes existents sobre la Covid-19.

"Pérez de los Cobos té un historial i un currículum exemplar, però també és cert que a la Guàrdia Civil hi ha molts efectius amb currículums igual d'espectaculars."

Grande-Marlaska també ha negat tenir l'informe elaborat per Pérez de los Cobos: "No tinc l'informe", ha dit. Ha volgut remarcar que "després de 30 anys com a jutge sempre he tingut molt clar quina és la funció del jutge i quina és la funció de qualsevol poder de l'estat".

I en aquest mateix sentit ha afegit: "Hi ha una paraula que mai conjugaré: ingerència."

Un "procés natural"

Reiteradament, durant la seva compareixença, el ministre de l'Interior ha dit que els relleus a la cúpula de la Guàrdia Civil s'emmarquen en el "nou impuls" a aquest cos armat que es va posar en marxa amb el nomenament de la primera dona directora, María Gámez Gámez, i amb altres "canvis, penso que rellevants" que van tenir lloc al gener.

Dins d'aquest nou impuls, ha defensat que el cessament de Pérez de los Cobos i el relleu de Ceña formen part del "procés normal, natural de substitució dels càrrecs directius fonamentat en la confiança" necessària per part de qui assumeix la màxima responsabilitat en un àmbit.

Completar l'equiparació salarial

Abans de referir-se als relleus a la cúpula de la Guàrdia Civil, Grande-Marlaska ha començat la seva compareixença explicant que faria un "anunci important".

Es referia a la culminació del procés d'equiparació salarial de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil amb altres forces de seguretat, d'àmbit autonòmic.

El ministre ha anunciat que el Consell de Ministres d'aquest dimarts ha habilitat Interior per executar el tercer tram -encara pendent- del procés.

Es tracta d'una partida de 247 milions d'euros destinats a augmentar la nòmina dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que passaran a cobrar, de mitjana, un vint per cent més que abans de l'acord.

Juntament amb els dos trams anteriors, que sumaven 560 milions d'euros, s'assoleixen d'aquesta manera els 807 milions d'euros compromesos en l'acord a què es va arribar el 2018, quan governava el Partit Popular.