Dinamarca demana perdó a les víctimes d'un experiment amb infants de fa 70 anys

L'any 1951, 22 infants inuits de Groenlàndia que tenien entre cinc i vuit anys van ser separats de les seves famílies i enviats a Dinamarca.

Els van prometre una vida millor a l'aleshores metròpoli: aprendrien danès i tornarien a Groenlàndia per constituir la futura elit de la regió, dins del marc d'un acord entre Copenhaguen i Nuuk. D'aquesta manera, ajudarien a modernitzar la població de l'illa.

La realitat, però, va ser molt diferent: els van privar del contacte amb la família i, dos anys més tard, 16 van tornar a Groenlàndia, però per internar-los en un orfenat. Els altres sis els van donar en adopció a famílies daneses.

Molts no van tornar a veure mai més la família. Més de set dècades després de l'inici de l'experiment, només sis encara són vius.

La comissió d'investigació que es va fer sobre el cas va concloure que, amb el temps, més de la meitat dels participants en l'experiment van tenir problemes de salut mental o addiccions.

Alguns també van patir problemes d'identitat. Un dels supervivents, Gabriel Schmidt, de 77 anys, ha explicat a la BBC que, quan estava a l'orfenat, va rebre la visita del pare, amb qui no es va poder comunicar: "Ell parlava en groenlandès, jo no entenia què deia i responia en danès."

L'experiment formava part dels esforços de Copenhaguen per convèncer la comunitat internacional que Groenlàndia, colònia danesa fins al 1953, quan va passar a ser reconeguda com a comtat en la Constitució del país, era una part plenament integrada a Dinarmarca.

"Va ser inhumà"

La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ha demanat perdó públicament a les sis víctimes de l'experiment que encara són vives.

En un acte al Museu Nacional de Dinamarca, amb llàgrimes als ulls, Frederiksen ha dit als sis septuagenaris que calia "assumir la responsabilitat" i fer l'única cosa que, al seu parer, és "justa": demanar-los perdó.

"El que vau patir va estar mal fet. Va ser inhumà. Va ser injust. I va ser propi de persones sense cor."

El primer ministre de Groenlàndia, Mute Egede, ha apuntat que l'experiment dels anys 50 forma part de "la història comuna" entre els dos territoris i que és una veritat dolorosa.

"La veritat ha sortit a la llum i és una veritat que fa mal de mirar."

L'advocat dels sis inuits, Mads Pramming, ha explicat que el gest de Frederiksen "és un gran èxit" per als sis supervivents, que ja havien rebut unes excuses per escrit per "la violació dels seus drets", però la disculpa cara a cara era "allò que esperaven des del principi".

Fa dues setmanes, els sis inuits van rebre una compensació de 250.000 corones (uns 33.600 euros) per persona.

Una de les supervivents, Eva Illum, ha explicat que els pares dels infants van dir que sí al viatge, "però difícilment eren gaire conscients del que acceptaven".

Illum ha agraït a Frederiksen que decidís obrir una investigació sobre el cas fa dos anys. El desembre del 2020, la primera ministra danesa ja va presentar una disculpa oficial a les víctimes de l'experiment social.

La gran majoria de la població de Groenlàndia, de 57.000 habitants, és d'ascendència inuit. Actualment, l'illa continua formant part del regne de Dinamarca, però ha guanyat molta autonomia i té reconegut el dret d'autodeterminació.