Diners sobre rodes: així funciona el caixer mòbil que dona servei als pobles més petits

El despoblament a Catalunya ha comportat molts problemes per a la gent que viu en pobles petits i n'hi ha un d'especialment important: el tancament de les oficines bancàries. A la demarcació de Barcelona, hi ha 90 municipis que no tenen cap banc o caixa, amb un total de gairebé 60.000 habitants desassistits, i la Diputació de Barcelona ha decidit posar-hi remei.

Des de fa un mes, un petit autobús transformat en caixer automàtic volta per aquests pobles --ja n'ha visitat 72-- per donar el servei, majoritàriament, a la gent més gran, que no condueix i, per tant, no pot anar fins a les poblacions veïnes que encara conserven oficina bancària.

Hem seguit el recorregut d'aquest vehicle pel Lluçanès per veure com funciona el servei.

Força comerç, cap banc

Perafita és una població de 400 habitants que encara té forn, carnisseria, botiga de queviures i, fins i tot, consultori mèdic tres dies a la setmana.

Fins ara, la gent que hi viu havia de fer 11 quilòmetres fins a Prats de Lluçanès o 10 quilòmetres fins a Olost per anar al banc, un trajecte senzill però alhora impossible per a molta gent gran, que havien de confiar que els fills o algun familiar els portessin diners cada setmana.

Al Casal de Perafita, la Carolina, la Leonor, la Carme i la Teresa saben que avui arriba al poble el caixer mòbil.

"Anava a Prats, però ara no em va bé perquè no estic en condicions de viatjar."

"Jo ara ja no condueixo. Anirà molt bé que hi sigui."

"Sobretot per a la gent que té problemes per desplaçar-se o que necessita algú que l'acompanyi."

"Aquí, com que no tenim res... No n'hi ha pas prou, amb la coca!"

La Leonor es refereix a la famosíssima coca de Perafita, que porta passavolants al poble només per venir-ne a comprar, però que no ha evitat que es quedessin sense banc.

Pel Xavier, responsable del Forn del 1900, el caixer mòbil no és útil perquè no permet fer ingressos, que és el que ell necessita, ja que bona part de la recaptació d'aquest establiment es fa en efectiu. 

"Cada cop més es paga amb targeta, però la gent gran sí que paga més en efectiu perquè ho han fet així tota la vida. I qui els treu aquest costum?"

El caixer mòbil s'atura davant de l'Ajuntament. La Patrícia Martínez és l'administrativa que assisteix els clients que ho necessiten. Ella, juntament amb el guarda de seguretat, porten aquest servei.

"Necessiten ajuda, sobretot, amb les pantalles: lletres petites, fer memòria de quin és el PIN correcte... I també fem educació sobre l'ús del contactless, que ja és hora que es modernitzin!"

La Carolina, que és la dona més gran de Perafita, també és la primera clienta del dia. "Potser soc la primera i l'única. Tothom cridava perquè no hi havia caixers i ara no vindrà ningú. El món és així", es lamenta.

Però és que, com ella mateixa recorda, la visita del caixer ha coincidit amb la classe de gimnàstica, una activitat sagrada per a la gent gran del poble.
 

Cost-benefici

Sant Martí d'Albars, amb 120 habitants, és el poble més petit que visitarem avui. Està format per tres petits nuclis de població.

El caixer mòbil fa cap a la plaça on hi ha l'Ajuntament, on ja l'esperen la Carme Casals i el seu marit, en Josep Pedrós. "No ho poden posar més fàcil", reconeixen, tot i que recorden que el servei no és de franc.

La comissió que cobra el caixer mòbil és d'1,35 euros, es treguin els diners que es treguin. Tot i que alguns usuaris creuen que hauria de ser gratuït, els sembla un preu prou adequat pel servei que els donen. 

També hi són en Ricard Sellés i la seva filla, que ha vingut a veure si, en altres ocasions, podrà deixar el seu pare tot sol perquè vagi a treure els diners.

"Tinc la meva filla que es cuida de tot això. Jo ja no em preocupo de res, que tinc 91 anys."

"He pensat en la seguretat perquè, de vegades, van els iaios sols a treure diners i els poden atracar, però hi ha un vigilant i tot!"

Un model de futur?

Última parada del dia: Santa Eulàlia de Puig-oriol, que juntament amb Lluçà formen un municipi de 290 persones. Ja hi ha gent que s'espera, però hi destaca en Josep, l'única persona jove que s'ha acostat al caixer mòbil.

"Aquí, al món rural, fan falta aquesta mena d'iniciatives, s'hi ha de donar suport i era el dia de fer-ho. Tenir un servei de caixer automàtic que vingui al poble i et faciliti una miqueta més les coses sempre està bé."

Hem fet tot el trajecte aturant-nos a la parada del bibliobús, la biblioteca ambulant que recorre, també, tots aquests pobles. Ens hem trobat també la camioneta de repartiment del butà, que ha fet el nostre mateix trajecte. Hem vist les carreteres amb la línia blava pintada assenyalant la fibra òptica...

Diversos exemples de serveis bàsics oferts a domicili que, potser, seran la clau del futur dels pobles més petits.
 

En aquest primer mes de funcionament, el caixer mòbil ha recorregut 72 municipis, on ha fet 94 visites (a les poblacions més grans, hi ha anat més d'una vegada). El temps d'estada mitjà en cada població és d'entre 20 i 25 minuts i, en cada municipi, estan rebent una mitjana de 5 a 7 visitants.

Pel que fa al tipus d'operacions, s'han fet una setantena d'extraccions de diners en efectiu i una xifra similar de consultes. Per ara, sense cap incidència ni problema amb les comunicacions ni amb internet.