Diputats que no repetiran després de les eleccions del 12M: una trentena de baixes a les llistes

Una trentena de diputats escollits en les eleccions del 14 de febrer del 2021 no repetiran com a candidats el 12 de maig. Alguns han tingut un pas efímer pel Parlament; d'altres, una llarga trajectòria.

La catorzena legislatura va començar en plena pandèmia i amb l'amenaça de repetició d'eleccions. En menys de divuit mesos, el govern es va trencar i la mesa del Parlament havia canviat cinc dels set membres.
 

Escarp i Tremosa, dos casos diferents

Entre els històrics, i potser més sorprenents, hi ha la vicepresidenta segona, la socialista Assumpta Escarp. Per la seva llarga experiència política --va estar a l'Ajuntament de Barcelona entre el 2003 i el 2015-- i el gran coneixement del funcionament de la cambra, és d'aquells actius dels quals sembla que ningú es voldria desprendre.

Però plega perquè "de la mateixa manera que s'hi ha de saber entrar, se n'ha de saber sortir".

"Ja tinc una edat. És un moment per fer un pas al costat, i estic bé. Em sento amb capacitat per fer coses, no crec que ens hàgim d'encasellar en un lloc."

De fet, la llista socialista és continuista i repeteixen molts noms. Fins i tot, la majoria dels membres de l'autoanomenat govern alternatiu del PSC són a les llistes.

Hi ha moments que es recorden amb més satisfacció. En el cas d'Escarp, les lleis d'universalització de la sanitat i de l'eutanàsia. I per part del diputat i exconseller Ramon Tremosa, de Junts, l'aprovació de lleis com la de la ciència, impulsada per Àngels Chacón. "Va ser un dia molt bonic", recorda. 

Tremosa, que ha tingut un pas fugaç pel Parlament, tampoc no té problemes per rememorar el pitjor, que té clar que va ser el dia que es va trencar el govern, amb l'expulsió del vicepresident Jordi Puigneró, el 28 de setembre del 2022.

Baixes notables a ERC i Junts

No vol explicar per què plega, com fan d'altres, com per exemple Jenn Díaz, d'Esquerra Republicana. Els republicans presenten baixes notables en la candidatura, com la de la vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés, o la del conseller Roger Torrent.

L'escriptora Jenn Díaz ha estat dues legislatures curtes, sis anys, al Parlament. Plega per tornar a escriure, però sense abandonar el compromís polític, tal com va prometre a la secretària general, Marta Rovira. Díaz diu que la reforma de la llei contra la violència masclista ha donat sentit a la seva feina com a política.

Rememora el dia que va confessar des del faristol del Parlament que havia estat víctima de violència masclista, que va ser el pitjor i el millor de la seva etapa política.

"El pitjor, perquè durant el mateix dia vaig passar molts nervis, dubtes, si era bon moment, si m'ho havia rumiat prou i si estava preparada i què passaria en el post. I el millor per la solidaritat que vaig rebre en aquell moment i les dones que se'm van acostar que havien patit violència masclista i que em deien que elles també eren supervivents."

I assegura que, mentre que l'equitat territorial, per comarques, està molt acceptada per la societat a l'hora de garantir la representativitat, la paritat de gènere encara no ho està.

Per part de Junts, ja no tornaran a asseure's a l'escó figures que han estat cares visibles de la formació, com l'expresidenta del Parlament Laura Borràs o les exportaveus del govern Elsa Artadi o Meritxell Budó. 
 

Altres noms: d'Anna Grau a Carles Riera

La periodista Anna Grau ha estat només tres anys al Parlament. Malgrat que és d'un grup minoritari com Ciutadans, assegura que també ha aconseguit beneficis per a la societat en la legislatura amb més dones, el 49%.

Grau recorda els seus primers anys com a periodista de l'Avui al Parlament. Unes primeres legislatures en què la presència femenina era purament testimonial, a diferència d'ara, que amb la paritat hi ha moltes dones de tots els partits, de les quals --diu-- ha après moltes coses.

Eva Granados i Jordi Terrades, del PSC; Jaume Alonso-Cuevillas, Aurora Madaula i Damià Calvet, de Junts; Joan Garcia, de Ciutadans; Dolors Sabater i Carles Riera, de la CUP, o Joan Carles Gallego, dels Comuns, són alguns dels que tampoc no repetiran.