Dir "gilipollas" una vegada al cap no és motiu d'acomiadament, segons un jutge

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha ratificat que anomenar "gilipollas" un superior no és motiu d'acomiadament disciplinari, sempre que es tracti d'un insult "concret i aïllat" en un context determinat, com és el cas d'un empleat a qui li van demanar que es quedés a una reunió després del seu torn quan tenia pressa per motius personals.

La sentència, dictada al gener, desestima el recurs de súplica interposat per una empresa contra la sentència --que ara es confirma-- d'un jutjat de Madrid, que va considerar no procedent l'acomiadament del treballador i obliga l'empresa a readmetre'l de forma immediata, o bé a indemnitzar-lo amb 23.541 euros nets. En cas de readmissió, se li haurien de pagar els salaris no abonats des de l'acomiadament, l'abril del 2023.
 

Cridat a una reunió fora del seu horari

L'empleat treballava a l'empresa des del 2008 com a auxiliar de fàbrica, i el 24 d'abril del 2023 li van notificar l'acomiadament per ofenses verbals a l'empresari. Tres dies abans, el treballador va ser convocat a una reunió amb altres assalariats, a les 14.55 hores, però aquest va dir que marxava perquè acabava la seva jornada laboral.

L'administradora li va advertir que si se n'anava podia ser sancionat per desobediència, tenint en compte que ja havia gaudit de 15 minuts de descans. Llavors el treballador li va dir "a veure si t'atreveixes, 'gilipollas'", i se'n va anar donant un cop de porta.

El treballador ja havia estat sancionat altres vegades, però la sentència admet que acabava el torn a les 15.00 hores i tenia pressa per motius personals.

"Cal valorar el context en què es van produir els fets, així com les circumstàncies objectives i subjectives concurrents, entre els quals ressalta que quan s'exigeix ​​al treballador la seva presència a les instal·lacions de l'empresa ja havia acabat la seva jornada de treball i tenia pressa per motius personals."

Els magistrats no consideren greu la conducta del treballador, com al·lega l'empresa en el seu recurs, i ratifiquen la sentència anterior. Admeten que "aquest insult realitzat pel treballador i dirigit a l'administradora constitueix una clara ofensa verbal", però es tracta d'un fet "aïllat" i "concret".

"Encara que la contestació de l'actor i les formes utilitzades en dirigir-se a l'administradora van ser aïrades, rudes i malsonants (...), i va marxar donant un cop de porta, no tenen la gravetat i el component de culpabilitat necessaris per justificar el seu acomiadament."

"Gil y pollas", l'home que volia casar les filles

Del castellà, "gilipollas" és una paraula malsonant que significa "neci o estúpid", segons la Reial Acadèmia espanyola de la Llengua. Té orígens diversos que, certament, tenen l'objectiu de menysprear la persona a la qual va dirigida. 

Un dels orígens indica que el terme estaria compost de la paraula procedent de l'argot caló "gilí" (estúpid) que ve del romaní "sil" (fred), i "polla" (carall), una construcció equivalent al català "titafreda".

Però una altra, si més no més divertida, és la que explica que la paraula es remuntaria al Madrid del segle XVI. En aquesta època va viure Don Baltasar Gil Imón, que exercia de fiscal del Consell d'Hisenda. Aquest senyor aprofitava els esdeveniments socials i festes a les quals havia d'assistir per portar-hi les seves dues filles Fabiana i Feliciana, considerades una mica lletges i no gaire intel·ligents, amb l'objectiu de trobar-los marit.

En aquell temps la paraula "polla" s'utilitzava per referir-se a noies casadores, i la gent, quan els veia venir, xiuxiuejava amb sorna: "Aquí viene de nuevo Don Gil con sus pollas", fins que l'ús reiterat va reduir l'expressió a "Aquí viene Don Gil y pollas", que va derivar en el terme "gilipollas".