Dirigents d'ERC i Junts ja han demanat als jutges que se'ls apliqui l'amnistia

Primers moviments de les defenses dels polítics encausats pel procés, incloent-hi els exiliats, després que l'amnistia s'hagi publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Aquest dimarts comença a comptar el termini de dos mesos perquè els jutges l'apliquin, però, tot i que els polítics independentistes s'han mostrat satisfets pel pas, han expressat que persisteix el dubte de com ho faran.

Hi ha dues vies perquè l'amnistia s'apliqui sobre els encausats, segons el mateix redactat de la llei: que el jutge l'apliqui d'ofici o que les defenses ho demanin. Bona part dels dirigents d'ERC i Junts ja han presentat un escrit al jutjat amb aquest objectiu, i, per ara, l'únic que ha manifestat que espera que se li apliqui d'ofici és l'expresident Carles Puigdemont.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha piulat que "comença una nova batalla" i ha reconegut que "que apliquin la llei no serà senzill". El seu advocat, Jordi Pina, ha presentat aquest dimarts l'escrit per demanar que se li apliqui.

El nou president del Parlament, Josep Rull, ha dit que el seu advocat ho té "tot preparat" per demanar que se li apliqui l'amnistia. Tot i que només estava acusat pel delicte de sedició i va ser eliminat del Codi Penal, Rull ha destacat que s'acollirà a l'amnistia per "esborrar els antecedents penals". 

Junqueras i fins a 36 encausats més d'ERC reclamen que se'ls apliqui

A les files d'ERC, les defenses de 37 encausats, inclòs Oriol Junqueras, ja han presentat les peticions formals per reclamar que se'ls apliqui la llei d'amnistia.

Entre els encausats que ho han demanat --alguns amb dues i fins i tot tres causes obertes-- figuren l'exvicepresident del govern Oriol Junqueras; els exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa, Carles Mundó i Meritxell Serret; la secretària general d'ERC, Marta Rovira; l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, a més d'Anna Simó, Ruben Wagensberg, Josep Maria Jové, Lluís Salvadó, Natàlia Garriga o Xavier Vendrell, entre d'altres.

Persisteix el dubte de quan podran tornar els exiliats

Qui no presentarà un escrit per demanar l'amnistia és la defensa de l'expresident Carles Puigdemont. El seu advocat, Gonzalo Boye, ha remarcat que esperaran que el jutge l'apliqui d'ofici, el segon escenari contemplat a la llei.

"Les dues actuacions són correctes", ha dit a "Els matins" de TV3. Preguntat sobre si creu que se li aixecarà l'ordre de detenció, tal com estableix la llei, Boye ha dit que confia que es complirà "la voluntat del legislador".

Puigdemont ha afirmat en diverses ocasions que tornarà per a una eventual investidura, que es podria situar el 25 de juny segons el calendari establert a partir de la constitució del Parlament, aquest dilluns. Però davant del dubte de si li hauran aixecat les mesures cautelars, Boye ha reconegut que es podria enfrontar a una detenció:

"No seria la primera vegada que el detenen, no és una por que tingui el president. Ha agafat un compromís i ell sempre ha complert els seus compromisos."

Malgrat tot, l'advocat ha expressat "confiança" en la justícia i ha demanat "calma". De fet, en declaracions a RTVE, s'ha mostrat confiat que el jutge Pablo Llarena "respectarà el que diu la llei". Tot i això, ha assegurat tenir previstes "moltes coses", però ha insistit que primer s'ha de deixar "operar" els jutges.

Un dels companys de Puigdemont a l'exili, Lluís Puig, sí que té previst presentar l'escrit durant el matí. Un altre dels exiliats, el diputat d'ERC Ruben Wagensberg, imputat en la causa Tsunami Democràtic per terrorisme, ja ha presentat l'escrit, però continuarà, per ara, a Suïssa.

Així ho ha explicat a "Els matins" de TV3, en què ha apuntat que els imputen per terrorisme "amb la voluntat de boicotejar la llei d'amnistia". Aquest delicte queda fora del redactat de la llei.

"La causa Tsunami Democràtic és una eina per impedir el retorn."