Discriminacions i poca base científica, principals crítiques contra la cartilla Covid
La comunitat de Madrid impulsarà aquest document, que registrarà qui ha passat el coronavirus i els resultats de les proves que s'hagin fet
Els científics veuen més inconvenients que avantatges a la cartilla Covid que proposa Madrid per identificar les persones que han passat el coronavirus. Diuen que no hi ha certeses que la immunitat sigui per sempre. I a més planteja interrogants ètics difícils de respondre.
Oriol Mitjà la va proposar aquí, però no va prosperar. Més enllà dels problemes legals i ètics que genera, també hi ha raons mèdiques que la desaconsellen. La mateixa OMS diu que no hi ha evidències científiques que l'avalin.
Per la comunitat de Madrid, saber qui és immune a la Covid-19 estalviaria passar quarantenes i permetria entrar sense problemes en espais tancats com gimnasos, museus i restaurants, fet que ajudaria a sostenir l'economia.
Ara bé, també hi ha experts que proposen investigar més sobre les reaccions immunitàries al virus abans de plantejar-se un carnet d'immunitat, com la cap de la secció d'immunoteràpia del Servei d'Immunologia de l'Hospital Clínic, Mariona Pascal:
"En desconeixem molts aspectes: quant durarà aquesta immunitat? També hi ha estudis recents molt interessants publicats a 'Nature' que diuen que un percentatge important --fins al 40 o 50% de la població-- no té una PCR positiva a la Covid-19, no ha passat la malaltia, no té els anticossos..., però sí que té per reactivitat creuada uns linfòcits T que són capaços d'atacar i donar resposta a aquest virus."
A banda de l'explicació científica, l'ètica en la salut també s'ha de tenir en compte. Ho recorda Núria Terribas, vicepresidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya:
"Institucions de prestigi com l'OMS o altres autoritats internacionals especialistes en bioètica han dit que no té cap sentit el plantejament d'aquest passaport."
De fet, des d'un punt de vista ètic, les persones que no puguin certificar la immunitat podrien patir desigualtats:
"No només a aquesta persona la discriminarien en l'accés a diferents serveis, sinó també en l'àmbit laboral, de les cobertures d'assegurances, etc. Estaríem introduint un element discriminatori en la població perquè seria fonamentar la permissivitat en unes persones i no en unes altres en base a una dada de salut que en cap cas pot ser utilitzada per discriminar subjectes ni que sigui amb una raó de salut pública al darrera."
Ara com ara, la majoria de països europeus descarten aquesta mesura.
- ARXIVAT A:
- SalutComunitat de Madrid