Disney+ entra en el joc de trons per arrabassar-li el regnat a Netflix

Darth Vader entra en plena pugna amb Pablo Escobar. O el que és el mateix, Disney, amb la recent adquisició de Fox, vol prendre-li el tron a Netflix, fins ara líder indiscutible de plataformes en streaming tant per pel·lícules com sèries.

La guerra de l'streaming s'escalfa

Disney+ ha aterrat aquest dimarts als Estats Units, el Canadà i Holanda amb un preu de 7 dòlars mensuals i superant el primer dia amb més de 10 milions de subscriptors. A Espanya, però, no arribarà fins al 31 de març, juntament amb França, Itàlia, Alemanya i el Regne Unit. La companyia ha entrat de ple a la batalla de l'streaming, que enfronta alguns dels principals grups audiovisuals del món, a més de gegants que volen també la seva part del pastís, com Amazon. Tots, de moment, juguen amb una tàctica semblant: per guanyar, s'ha d'invertir.

La primera a defensar aquest model de consum de pel·lícules i sèries a la carta va ser Netflix fa poc més de quatre anys. El seu èxit inicial va obligar els grans de la indústria a reaccionar si no volien perdre negoci. Els gegants es mouen lentament, i van donar marge a Netflix per créixer. Ara, però, la pista ja està gairebé plena, amb l'arribada d'Amazon, Apple, Disney i HBO, que va ser pionera i s'havia quedat enrere.

Inversió per crear catàleg propi

Ara es produeix més televisió que mai amb l'objectiu de crear un catàleg propi que atrapi el públic i, així, atrapar també les seves butxaques. Però l'avantatge inicial se l'ha guanyat Netflix, que ha invertit més de 10.000 milions de dòlars en contingut propi, mentre que la resta encara lluitava per aconseguir llicències dels millors films i sèries.

L'aparició de Disney+, però, ha estat un cop dur per a Netflix, a qui li ha retirat totes les llicències que li havia cedit fins ara. El gegant de l'entreteniment recull a la seva plataforma clàssics com "Blancaneu" o "La sireneta", les 30 temporades d'"Els Simpson" o "The Mandalorian", la nova sèrie de Star Wars. I, per si no n'hi hagués prou, pot oferir un preu més baix que la competència.

Nous temps

La principal arma de Disney, el seu catàleg històric, també pot convertir-se en un maldecap. Això, almenys, és el que es pensa la companyia, que ha decidit incloure un avís davant de continguts que, avui dia, puguin generar controvèrsia. "Aquest film es presenta com va ser creat originalment. Pot contenir representacions culturals obsoletes" és l'advertiment que es pot trobar a la descripció de pel·lícules com "Dumbo", per exemple. Al film, el personatge de Jim Crow, líder d'un grup de corbs negres, està doblat per un actor blanc imitant l'accent africà-americà estereotipat. Disney però, no és l'única companyia que ha començat a renunciar a títols propis antics per aquesta raó, Warner Bros ho ha fet ja, per exemple, amb la coneguda sèrie de "Tom i Jerry".

"Cremar diners"

Netflix, tot i tenir un deute actual de 12.000 milions de dòlars, té previst gastar 15.000 milions de dòlars en contingut aquest any. És el que es coneix, en argot financer, com "cremar diners", gastar per agafar volum i aconseguir clients, amb l'esperança que els ingressos futurs ho compensaran. Disney i HBO també gastaran al voltant d'11.000 milions de dòlars cadascuna. Companyies com Apple o Amazon disposen de diners de reserva per poder abocar-se en el negoci, sense haver d'endeutar-se com sí que ha fet Netflix. Però, d'una manera o altra, totes han entrat en una cursa multimilionària que a Wall Street han batejat com a "streaming wars", i que, més tard o més d'hora, tindrà víctimes; perquè les hores per mirar televisió no són infinites, i els diners per anar acumulant subscripcions, tampoc.