Dissenyen un fàrmac per alentir l'envelliment i prevenir malalties associades a l'edat

Un anticòs que identifica cèl·lules envellides i hi transporta un fàrmac que les destrueix. Aquest és el procés que descriu un equip d'investigadors d'Anglaterra dirigit per un científic català que en el futur permetria alentir l'envelliment o, almenys, fer front a les nombroses malalties degeneratives que genera.

L'estudi l'ha encapçalat el blanenc Salvador Macip, cap del Laboratori de Mecanismes del Càncer i de l'Envelliment de la Universitat de Leicester i professor i investigador de la Universitat Oberta de Catalunya. El treball s'ha publicat a la revista Scientific Reports.

L'envelliment o senescència cel·lular és un fenomen irreversible que es produeix quan s'atura, de forma natural, el procés de divisió cel·lular.

De fet, la senescència cel·lular és un mecanisme de seguretat que atura la divisió de cèl·lules danyades i les elimina. Així no es poden propagar i d'aquesta manera es poden aturar processos com el càncer.

Però, en cert moment, el mateix mecanisme es torna, almenys en part, perjudicial. Quan les cèl·lules senescents s'acumulen es produeix un procés crònic d'inflamació. I això, al seu torn, redueix la capacitat de l'organisme d'eliminar aquestes cèl·lules envellides.

El resultat és un procés que es retroalimenta a si mateix: les cèl·lules senescents provoquen inflamació, que impedeix eliminar aquests cèl·lules que, així, s'acumulen i provoquen més inflamació.

Una nova estratègia

Aquest procés, a part de produir i accelerar l'envelliment, també afavoreix o agreuja certes malalties, com l'osteoporosi, l'Alzheimer, la diabetis tipus 2 i altres.

El doctor Macip explica que hi ha una nova classe de fàrmacs, anomenats senolítics, que tenen potencial per alentir l'envelliment i així influir en malalties que hi estan lligades.

Ja s'havia vist en animals de laboratori que eliminar cèl·lules senescents alentia la degeneració i allargava la vida. En humans, però, hi ha pocs senolítics en assaigs clínics. I com explicaven l'agost passat Sofia M. Lagoumtzi I Niki Chondrogianni, de l'Institut de Biologia Química d'Atenes, en un article publicat a Free Radical Biology & Medicine, presenten diversos efectes adversos. Per això, les dues autores suggerien que el disseny de futurs fàrmacs d'aquest tipus hauria d'orientar-se a objectius específics.

I això és el que han fet Macip i el seu equip, amb una nova estratègia. D'entrada, han aprofitat un treball previ en què van estudiar el conjunt de proteïnes de la superfície de la cèl·lula.

L'objectiu era identificar les proteïnes pròpies de les cèl·lules senescents, que són diferents en cada tipus de cèl·lula envellida. I després van aprofitar també una estratègia utilitzada contra el càncer:

"Ens hem basat en les teràpies que ja es fan servir en el càncer i que es dirigeixen a proteïnes concretes presents en la superfície de les cèl·lules canceroses, i ho hem traslladat a les cèl·lules senescents."

Concretament, han dissenyat un anticòs que funciona com una bomba intel·ligent. L'anticòs reconeix proteïnes específiques de les cèl·lules envellides, s'hi enganxa i allibera el fàrmac que ha portat enganxat.

Un fàrmac al mercat en menys de deu anys

El resultat és que el fàrmac elimina la cèl·lula envellida de forma específica, sense afectar altres cèl·lules del voltant.

La bomba intel·ligent actua en certa manera com el sistema immunitari, amb una substància que destrueix la cèl·lula objectiu:

"Hem dissenyat aquests anticossos perquè siguin capaços de reconèixer cèl·lules velles i els hem posat una càrrega tòxica perquè les destrueixin, com si fossin míssils teledirigits."

El resultat és que "per primera vegada, tenim un fàrmac basat en un anticòs que es pot aplicar als humans per frenar la senescència cel·lular".

Segons els autors, el tractament es podria començar a administrar quan apareguin els primers símptomes de malalties com ara l'Alzheimer, el Parkinson, l'artritis, les cataractes o alguns tumors. I a llarg termini, fins i tot es podria donar en certes circumstàncies per aconseguir un envelliment més saludable. 

Però, de moment, es tracta del que es diu "prova de concepte", amb la qual s'ha demostrat que l'estratègia pot funcionar. Els autors assenyalen, al final de l'article, que calen més estudis "per determinar les millors dianes, així com la seguretat i efectivitat de les diferents opcions d'administració".

El doctor Macip explica al 324.cat que són "estudis inicials amb cèl·lules. Ara que hem vist que l'anticòs tunejat funciona, hem de provar-ho en animals".

Però l'estratègia té l'avantatge que el pas a humans podria ser ràpid, "perquè la tecnologia es basa en fàrmacs que funcionen bé contra el càncer, per exemple":

"Amb el finançament adequat, en menys de deu anys i si tot va bé, es podria tenir un fàrmac a punt".

Macip, que entre molts altres llibres l'any passat va publicar "Viurem per sempre?", amb el seu col·lega de Leicester Chris Willmott (editat per Eumo), considera que "'l'objectiu de tots els qui investiguem l'envelliment és, sobretot, allargar els anys que vivim en salut, és a dir, més la qualitat de vida que la quantitat":

"No serveix de res afegir anys d'esperança de vida si no va acompanyat de més salut. Per tant, veig més que allargar la vida seria un efecte secundari de millorar la salut durant la vellesa."