Dissenyen una panerola cíborg capaç de buscar supervivents entre la runa

Una gran panerola camina portant una mena de motxilla entre les restes d'un edifici que s'ha ensorrat. La seva missió és trobar supervivents i comunicar el lloc exacte on es troben.

Aquest és el sistema híbrid entre un insecte i dispositius microelectrònics que ha dissenyat un equip dirigit per Hirotaka Sato, de la Universitat Tecnològica de Nanyang, a Singapur. Els investigadors ja han demostrat la capacitat de l'insecte per moure's per entorns desconeguts i ara volen millorar-ne les prestacions perquè aviat es pugui utilitzar en situacions reals.

L'article on descriuen aquest insecte tecnològicament reforçat encara no s'ha publicat en cap revista especialitzada, però es pot trobar a la web de Research Square, on s'indica que s'hi va penjar el 12 de juny de l'any passat i que es troba en revisió per a la possible publicació en alguna revista del grup Nature.

Els autors expliquen que rescatar víctimes en edificis ensorrats pot ser un procés difícil i llarg, perquè primer cal localitzar el lloc exacte on es troben, i això ja pot portar moles hores.

A més, poden ser en llocs inaccessibles als equips humans de rescat i per això es fan servir gossos entrenats, petites càmeres electròniques o sensors sísmics.

Però fins i tot aquests mètodes tenen limitacions importants per accedir a certs llocs o enviar la informació. Una altra alternativa, diuen els autors, són els minirobots, però tampoc no són útils en la majoria de situacions. D'entrada han de ser molt petits, però tenen dificultats per detectar i superar certs obstacles i consumeixen molta energia.

La panerola gegant

Per això, han treballat en una solució mixta que fa temps que s'investiga. Es tracta dels anomenats insectes cíborg o biorobots. Uneixen un insecte, que fa de plataforma viva, i un dispositiu electrònic en miniatura. Així combinen l'autonomia i capacitat de moviment de l'insecte amb les prestacions d'un robot.

Concretament, han fet servir la panerola gegant de Madagascar, de nom científic Gromphadorhina portentosa, que pot superar, d'adulta, els 7,5 centímetres de longitud. Li han posat al llom un dispositiu dissenyat per ells mateixos que pesa entre 15 i 21 grams i té unes dimensions de 6x2 centímetres.

En un espai tan petit hi han encabit un sistema de control de la locomoció de la panerola, un de navegació i posicionament, una càmera d'infraroigs (IR) i un de comunicació sense fils. L'objectiu és que l'insecte detecti les persones a partir de moviments, de la calor corporal o dels nivells de diòxid de carboni.

En les primeres proves van fer navegar la panerola per entorns desconeguts i els resultats van ser força bons. Però per millorar-los en entorns més complexos van desenvolupar un nou programa de navegació, per ajudar l'insecte a esquivar els llocs més perillosos.

Les següents proves es van fer en escenaris simulats, que es poden veure en aquest vídeo:

Es va comprovar que podia superar obstacles prèviament desconeguts, detectar presència humana i enviar la informació per mitjans sense fils. I també van demostrar que gràcies a les imatges que capta la càmera d'IR no ha de ser controlat i dirigit des de l'exterior.

La idea dels investigadors és assajar la tecnologia per ajudar en missions de rescat. També hi volen introduir millores, com un sistema que permeti la localització exacta en temps real, per accelerar el rescat quan localitzi alguna víctima.