Dissidents bielorussos a Catalunya, en risc de quedar apàtrides per una llei de Lukaixenko

Si ets bielorús, tant si vius a Catalunya com en qualsevol altra part del món, haver-te mobilitzat contra el govern et pot costar la ciutadania del teu propi país, encara que no en tinguis cap altra.

El president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, ha portat la repressió contra els dissidents bielorussos a una nova dimensió. Una llei aprovada a principis d'aquest any permet a la justícia bielorussa jutjar a distància qualsevol ciutadà bielorús que es trobi fora del país i, si se'l considera culpable d'haver organitzat protestes antigovernamentals, directament se li podrà retirar la nacionalitat.

La llista dels citats a judici es va actualitzant al web dels tribunals de jurisdicció general de Bielorússia. I no cal anar gaire lluny per trobar exemples de com això ja comença a afectar la dissidència.

"Mai no havia pensat sol·licitar el passaport espanyol, perquè estava bé amb el meu", explica Margarita Yarmats, membre de l'Associació Razam - Bielorussos de Catalunya, "però, ara, tots nosaltres hem de pensar com sortir d'aquesta situació, perquè sense passaport ni papers et trobes en una situació en què no ets ningú".

Yarmats, juntament amb Alena Turava com a presidenta i Ana Mikalitxik com a membre de l'associació, són les cares visibles de la dissidència bielorussa a Catalunya. Fa 20 anys que van arribar al nostre país per viure amb més llibertat. Pràcticament ningú més, a part d'elles, no s'atreveix avui dia a pronunciar-se públicament contra el govern bielorús.

Les trobem al Parlament de Catalunya, on assisteixen a la Jornada de la Pau amb representants dels guardonats amb el Premi Nobel de la Pau 2022.

Mobilitzades des del 2020

Malgrat que ara costi de creure per l'alt nivell d'implicació que han assumit, les tres activistes bielorusses mai no s'havien mobilitzat políticament fins al 2020. Aquell estiu, les manifestacions multitudinàries a Bielorússia que acusaven Lukaixenko de frau electoral van animar-les a crear una associació i a organitzar protestes a Catalunya per donar-hi suport.

Durant un temps, van poder mantenir les mobilitzacions. Però la repressió del govern de Lukaixenko cada cop s'ha endurit més i ara han hagut de limitar la incorporació de nous afiliats a l'associació --són 40-- per centrar-se en la quinzena de membres que, a Catalunya, es troben desprotegits perquè no tenen la ciutadania espanyola.

"El problema, sobretot, és que quan ja no tinguem la nacionalitat ni, com a conseqüència, el passaport, llavors no podrem renovar la targeta sanitària, ni el NIE, la targeta d'estrangeria, i tindrem problemes per viatjar, també", explica Mikalitxik, preocupada, com la resta, per la situació a què s'han vist abocades.

Turava, que fa un any va començar a preveure que la llei arribaria, ha obtingut la targeta vermella que l'acredita com a sol·licitant d'asil. Un primer pas que no li permet, però, sortir del país.

Exiliats sense retorn a Bielorússia

Quin és, exactament, l'objectiu que persegueix aquesta nova llei? "És una manera de pressionar els activistes perquè no tornin a Bielorússia, perquè sense líders no es pot fer cap manifestació ni moviment dins el país", considera Turava.

La nova llei de Lukaixenko ja ha provocat el rebuig internacional, també de la Unió Europea. "És un pas més en la brutal repressió del règim bielorús a totes les veus independents", va declarar en un comunicat el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell.

L'organització Human Rights Watch ha anat més enllà i ha recordat que l'article 15 de la Declaració universal dels drets humans protegeix el dret de tothom a tenir una nacionalitat i, per tant, en prohibeix la privació arbitrària.

A més, la Convenció de les Nacions Unides per reduir els casos d'apàtrides no permet retirar la ciutadania quan fer-ho impliqui que la persona queda sense nacionalitat.

Bielorússia, però, no és part de la Convenció, de manera que està exempta de complir els acords internacionals.

Les activistes creuen que la deriva autoritària del govern de Minsk no ha fet més que agreujar-se en els últims mesos. Fins al punt que, avui dia, és gairebé impossible mostrar qualsevol mena de dissidència dins de Bielorússia: "Només per posar un 'm'agrada' o un comentari a Facebook o Instagram, qualsevol cosa, ja pots ser jutjat. Fins i tot només per portar roba de color blanc i vermell", lamenta Yarmats.

Per aquesta situació, totes tres han limitat la comunicació amb els seus familiars que viuen a Bielorússia, per por que puguin patir represàlies.

Per a tots els conciutadans que continuen vivint a l'exrepública soviètica "és molt important que nosaltres, que estem relativament segures aquí, seguim escrivint i publicant a les xarxes socials", considera Yarmats, mentre les altres dues activistes assenteixen amb el cap.

Els que són a Bielorússia "ja no es manifesten ni diuen res obertament. Rebo missatges que diuen 'gràcies per seguir publicant'. Si no, es desanimarien. Senten que així tenen algun suport", explica.

Les xifres de l'exili són enormes. Observatoris independents estimen que entre 100.000 i 300.000 persones han abandonat Bielorússia per raons polítiques des de les protestes del 2020, en un país que no arriba als 10 milions d'habitants.

Els judicis als dissidents a l'estranger tot just acaben de començar.