Dissidents desplaçats i mitjans censurats: la Xina esborra els 30 anys de Tiananmen

Aquesta setmana vinent fa trenta anys de la matança del 4 de juny a la plaça de Tiananmen, a Pequín, el que el govern xinès anomena "incidents del 4 de juny".

En aquests "incidents", van perdre la vida centenars o, segons algunes fonts, milers de persones quan els tancs de l'Exèrcit Popular van esclafar els manifestants, sobretot estudiants, que exigien democràcia a la cèlebre plaça de la capital xinesa. Van morir entre 400 i 3.000 persones, segons la font consultada, i la repressió es va estendre per tot el país.

El govern xinès s'ha esforçat a fons a esborrar el passat i qualsevol record d'aquesta massacre. Els dissidents són perseguits i el control sobre els continguts d'internet és total.

Cada cop que s'acosta una data sensible, com és el cas dels aniversaris dels fets de Tiananmen, la policia xinesa allunya de Pequín els dissidents polítics perquè no puguin contactar amb mitjans estrangers.

Aquest és el cas de Hu Jia, activista en la defensa dels drets humans, director d'una ONG amb seu als Estats Units que defensa les idees de la Primavera de Pequín. Hu Jia es lamenta que la censura imposada per les autoritats xineses porta a l'amnèsia col·lectiva:

"A la Xina hi ha una gran muralla. És un gran tallafocs. Ha fet que ningú pugui sentir o veure. Els joves, fins i tot els nascuts als anys 80, 90 o el 2.000... en tots els anys en què creixien no hi va haver memòria. Si no hi ha coneixement del que va ser el 4 de juny, és com si no hagués passat".

Hu Jia reclama que els responsables polítics de la matança dels estudiants de Tiananmen haurien de ser jutjats per crims contra la humanitat:

"Després del que van fer el 1989, els líders xinesos van perdre tota legitimitat. Haurien de plegar, demanar perdó i fer front a un judici per crims contra la humanitat".

Hu Jia va rebre l'any 2008 el Premi Sajarov, que atorga el Parlament Europeu a persones que destaquen per la defensa dels drets humans. Aquest activista està convençut que el Partit Comunista xinès no acceptarà mai que la repressió brutal de Tiananmen va ser un error. La denúncia s'ha de fer des de l'exterior, com aquesta recreació que s'ha fet a Taiwan:

Una instal·lació feta amb inflables recorda els fets de la plaça de Tiananmen a Taiwan (Reuters)

Sofisticada repressió

L'activista pels drets humans afirma que la situació que es viu al seu país és una guerra civil sense foc real. I posa d'exemple els camps de treball del Xinjiang, oficialment coneguts com a "camps de formació professional", on hi ha tancades 100.000 persones o potser milions.

La repressió de Tiananmen, diu Hu Jia, encara continua. Però, ara, el govern xinès disposa d'instruments molt més sofisticats per reprimir la població, com el reconeixement facial i els milions de càmeres de seguretat que vigilen els passos dels ciutadans a les grans àrees poblades de la Xina.

Càmeres de seguretat instal·lades a la plaça Tiananmen (Reuters)

El govern de Pequin considera correcta la repressió que es va fer de la revolta de Tiananmen d'ara fa 30 anys, segons ha dit el ministre xinès de Defensa, el general Wei Fenghe:

"La repressió de 1989 va ser una turbulència política i el govern central va prendre mesures. Els militars van prendre mesures per aturar aquestes turbulències i aquesta és la política correcta".

Per al ministre xinès, el que és remarcable és l'estabilitat i el desenvolupament que hi ha hagut a la Xina en els 30 anys que han seguit a la repressió de Tiananmen.