Divendres Sant de banderes republicanes i banderes a mig pal per la mort de Crist

Aquest Divendres Sant coincideix amb l'aniversari de la proclamació de la Segona República. La doble efemèride ha desembocat en una disputa de banderes. D'una banda, les banderes espanyoles constitucionals que onegen a mig pal per la mort de Crist en casernes i edificis militars; de l'altra, la republicana, que fins i tot ha aparegut en alguns ajuntaments i s'ha prohibit en d'altres.

El Ministeri de Defensa de María Dolores de Cospedal ha ordenat que les banderes onegin a mig pal des de dijous fins diumenge en senyal de dol per la mort de Crist. Segons publica "Eldiario.es", es tracta d'una ordre interna que ha arribat a totes les casernes i edificis militars.

Malgrat que incompleix el decret que regula el dol a les banderes, que va firmar Carme Chacón el 2010, fa anys que s'aplica sota els governs de Mariano Rajoy.

La decisió ha provocat les queixes a la xarxa, i més coincidint amb el dia de la república.

#14Abril Banderas a media asta en memoria de l@s demócratas que defendieron la segunda república. O algo de eso. pic.twitter.com/T0UK1kL4fE

— Victoria Rosell (@VickyRosell) 14 d'abril de 2017

#14abril las banderas monárquicas se humillan en los cuarteles, y las banderas republicanas se alzan en las plazas. Viva la República. pic.twitter.com/k990f2yxml

— Javier Parra (@javier_parra) 14 d'abril de 2017

Banderes a favor de la república

Els carrers també s'han omplert de banderes republicanes en el 14 d'abril. Una de les més significatives és al balcó de l'ajuntament de Saragossa, governat per Saragossa en Comú. Hi han penjat una pancarta que reclama "Veritat, justícia i reparació. Sense justícia no hi ha memòria".

Saragossa en Comú ha publicat un tuit en què vincula la decisió amb les banderes a mig pal als edificis militars.

El aparato del estado que hoy obliga a poner banderas a media asta, mañana perseguirá las que recuerden a los asesinados por la dictadura pic.twitter.com/tfgaasDro0

— Zaragoza en Común (@zaragozaencomun) 13 d'abril de 2017

La decisió de l'Ajuntament és també una denúncia de la prohibició d'exhibir banderes republicanes en algunes edificis oficials. Sagunt, Silla, Cadis, Pamplona o Puerto Real són alguns dels consistoris que, per intervenció de les subdelegacions del govern o per l'acció de l'Advocacia de l'Estat a través de recursos, han vist com no podien hissar la bandera republicana.

A Catalunya algun ajuntament, com el d'Altafulla, també ha penjat la bandera republicana:

Per Catalunya, pels altres pobles germans i per la fraternitat. Barcelona, 14 d'abril 1931. MACIÀ. Altafulla 2017: Visca la República! pic.twitter.com/lZwGnWQ9VL

— Fèlix Alonso (@felixaltafulla) 14 d'abril de 2017