Diversitat d'opinions en la consulta per decidir si Olost torna a Osona o es queda al Lluçanès

ACN Olost - Quedar-se al Lluçanès o passar a formar part d'Osona, aquesta és la decisió que 1.113 veïns majors de 16 anys d'Olost han d'afrontar aquest diumenge. El municipi celebra una consulta popular només un any i mig després que el Parlament aprovés la crear la nova comarca. Alguns electors han valorat que la consulta és "innecessària" i han apostat pel Lluçanès i per "plantejar bons serveis des del territori". Han recordat que el 2015 ja se'ls va preguntar si voldrien formar part de la futura comarca i la resposta va ser que sí. D'altres, han defensat el "dret a decidir" de nou perquè "les condicions han variat". "El sentiment de pertinença hi és, però és un tema més polític i econòmic", han dit. Fins les 13.30 h havia votat el 28,66% del cens.

Tot i que un petit percentatge de veïns i veïnes de la població, un 4%, ja va votar de forma anticipada entre dijous i divendres, el gruix dels electors cridats a expressar la seva opinió ho han fet al llarg del cap de setmana. Dissabte van poder votar a Santa Creu i aquest diumenge al nucli d'Olost.

Segons han informat fonts municipals, fins dos quarts de dues del migdia havia exercit el seu dret el  28,33% del cens. Aquesta xifra és el resultat de sumar les 57 persones que van votar de forma anticipada, les 36 que van fer-ho dissabte a Santa Creu i les 226 que ho han fet aquest diumenge a Olost.

L'ambient al Centre Cívic on s'ha instal·lat l'únic punt de votació ha estat molt tranquil al llarg del matí. Els veïns i veïnes s'hi ha anat apropant de forma continuada però en cap moment s'han produït aglomeracions.

Una consulta "innecessària"

Molts dels habitants d'Olost han considerat que la consulta és "innecessària" perquè l'any 2015 ja se'ls va demanar si en cas que és crees la comarca del Lluçanès en voldrien formar part. "Ja es va preguntar, però potser l'Ajuntament ha valorat que no va haver-hi prou participació o potser ells no són del parer que va sortir i han volgut refrendar-se en la ciutadania", ha comentat Josep Sala, un veí del poble partidari de seguir formant part del Lluçanès. "Penso que ens diferenciem d'Osona en el sentit geogràfic i que és important mantenir aquesta identitat", ha explicat l'olostenc que ha reconegut que "caldrà veure administrativament com s'organitza per no carregar molt les estructures".

En aquest sentit s'ha expressat Pol Asensi, un aficionat al ciclisme que ha fet una aturada en el camí per anar a votar. Ha defensat el projecte del Lluçanès perquè "pot aportar serveis a la ciutadania pensant des del territori". Alhora, ha considerat que la millor opció "és fer pinya i treballar fort els tretze municipis del Lluçanès per iniciar un camí més en positiu del que s'ha fet fins ara".

Maria Teresa Puigcabanes, una veïna del poble de 90 anys, ha acudit al Centre Cívic per fer sentir la seva veu: "Som del Lluçanès de tota la vida, ja ens agrada i val més votar per quedar-se allà on som", ha opinat. Ha dit que va sovint a Vic i que és molt maco, però que el seu sentiment de pertinença correspon al Lluçanès.

Més enllà del sentiment de pertinença

D'altres veïns han celebrat poder tenir de nou una oportunitat per expressar-se sobre el futur del poble i la comarca. Ramon Ribera ha explicat que l'any 2015 no va poder participar en l'altra consulta "perquè encara no estava empadronat". S'ha mostrat convençut que el resultat anirà en la mateixa línia, però ha assenyalat que "les condicions respecte a fa nou anys han canviat molt" i que per això l'Ajuntament ha decidit tornar a plantejar la pregunta.

Ester Sala, una altra veïna de tota la vida que ha anat a votar en família, ha considerat que "demanar l'opinió de la població és important" i ha assegurat que el sentiment de pertinença al Lluçanès és compartit per la majoria de la població. Amb tot, ha manifestat que aquesta qüestió va més enllà d'un tema vinculat amb el territori en què factors "polítics i econòmics" també hi intervenen.

L'equip de govern defensa la consulta

L'equip de govern s'ha fixat arribar a un 40% de participació perquè la consulta sigui prou representativa. Pere Martí, regidor de Participació Ciutadana, ha afirmat que l'executiu local té claríssim que Olost és Lluçanès, però avisat que sobre la taula "hi ha un doble debat".

"Soc el primer en defensar la pertinença al Lluçanès, hi som i Olost hi seguirà sent", ha remarcat Martí que ha indicat que cal tenir en compte "la responsabilitat dels recursos públics i la forma com es gestionen".

Així, ha avisat que d'acord amb la Llei de Comarques "el futur Consell Comarcal del Lluçanès hauria de tenir un organigrama similar al d'Osona que té 150.000 habitants" i això "s'ha de replantejar".

Ha assegurat que "el projecte original ha canviat molt" i ha retret a la Generalitat que després de guardar el projecte en un calaix el mes de maig de 2023 aprovés a corre cuita la creació de la nova comarca. "Aquesta rapidesa va fer caure definitivament els cinc municipis del nou i ens vam quedar amb vuit", ha opinat.

Ha apuntat que "la gota que va fer vessar el got" és que a l'hora de fer els estatuts de l'administració transitòria que ha de conduir al futur Consell Comarcal del Lluçanès, Olost va presentar una sèrie d'esmenes per intentar que la futura comarca tingués una forma de govern més proporcionada. Segons Marti, la Direcció General d'Administracions Locals va tombar aquestes propostes.

Per tot plegat, el regidor s'ha mostrat convençut que "independentment del resultat que surti cal seguir treballant perquè el futur òrgan de governança de la comarca sigui més proporcionat respecte els recursos i necessitats del Lluçanès".

Altres precedents

Des de la creació del Lluçanès el maig de 2023, hi ha hagut d'altres municipis que han decidit abandonar el projecte. Només dos mesos després del seu naixement, Sant Feliu Sasserra va optar per tornar al Bages. A més, abans que es constituís la nova comarca, cinc municipis de la zona van decidir quedar-se tal com estaven. Actualment, el Lluçanès el conformen Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Martí d'Albars i Sobremunt. Olost és el segon municipi més gran dels que la integren.