Divulgadors climàtics alerten d'atacs de negacionistes: "M'han amenaçat de mort"
- TEMA:
- Crisi climàtica
Cada cop que la meteoròloga Isabel Moreno publica informació a les xarxes socials, és molt probable que acabi rebent insults o amenaces, fins i tot, de mort. És una de les moltes divulgadores científiques que denuncien una allau creixent d'atacs per part de negacionistes del canvi climàtic.
Moreno, una de les presentadores del programa "Aquí la Tierra" de Televisió Espanyola, també informa sobre meteorologia a través de les seves xarxes personals, tot i que, en una entrevista a TV3, admet que cada vegada ho fa menys: "Al final, ja no pots aguantar més mentalment".
No és un cas aïllat: la meitat dels investigadors (51%) asseguren que han rebut algun atac després de comunicar sobre ciència, percentatge que augmenta dos punts quan es tracta de canvi climàtic i es dispara fins al 74% si han parlat de la pandèmia de covid.
És una de les principals conclusions d'una enquesta de la Fundació Espanyola per la Ciència i la Tecnologia, que constata que la plataforma X (abans Twitter) és l'escenari més habitual d'aquests insults.
De les 237 persones que han participat en l'estudi, el 30% ha estat objecte d'insults, el 29% de comentaris sobre la seva capacitat professional i el 18% sobre la seva integritat física.
"A vegades, els que potser tenim més notorietat o cert suport acadèmic, certa seriositat, intenten destruir-te, minar-te, qüestionar-te", resumeix Fernando Valladares, científic del CSIC, a qui han arribat a amenaçar de mort.
El biaix masclista
La degradació de l'esfera digital té, a més, un clar component masclista. Les dades ho reflecteixen: un 57% de les dones enquestades ha estat víctima d'atacs, mentre que en el cas dels homes la xifra és d'un 46%.
La meteoròloga Isabel Moreno ho viu en la pròpia pell. Només cal donar un cop d'ull a alguna de les reaccions a les seves publicacions.
"Dubto que als meus companys homes els facin comentaris sexuals per dir-los que deixin de dir tonteries... A nosaltres, sí."
Moreno ha denunciat a la mateixa plataforma diversos d'aquests missatges, alguns amb "amenaces directes", però la resposta des d'X ha estat "no incomplien les normes".
Repunt per la sequera i la dana
Quan hi ha un esdeveniment meteorològic rellevant, els investigadors detecten un repunt dels atacs. Per exemple, la primavera de l'any passat, durant la greu sequera que va afectar la Península.
"Fins i tot alguns companys de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) van decidir tancar els seus comptes", explica Rubén del Campo, un dels portaveus de la institució, que fa temps que està en el punt de mira d'agitadors i negacionistes del canvi climàtic.
De fet, l'Aemet va ser objecte de tants missatges d'odi que va decidir denunciar-ho públicament en un vídeo:
"Mai havia rebut una allau d'atacs com la de l'any passat quan vaig dir que no plouria", coincideix Moreno, que recorda que va ser un període "bastant dur".
Aquest any s'ha repetit arran de la dana al País Valencià. El científic Fernando Valladares assenyala un "pic de violència" després de les inundacions de la matinada del 29 d'octubre.
A més, el professor d'Ecologia de la Universitat Rey Juan Carlos indica que els missatges són cada vegada més nombrosos, personals i agressius. En el seu cas, amb amenaces explícites d'"eliminar-lo".
Cada cop que hi ha un episodi així, milers d'usuaris responsabilitzen els investigadors d'enganyar sobre els efectes de l'escalfament global.
Alguns fan servir els seus noms i cognoms, però la majoria són usuaris anònims o bots. I moltes vegades tenen algun tipus de lligam amb l'extrema dreta.
Els acusen de ser "agents de l'agenda 2030" --el projecte europeu que marca directrius com la transició verda-- o ser finançats per un suposat "nou ordre mundial".
En els casos més extrems, asseguren que els científics manipulen el clima amb fumigacions des d'avions per provocar sequeres, entre altres teories sense cap fonament empíric.
Un perill per a tothom
Amb tot, aquest tipus de campanyes representen un perill per a tota la societat, també per als mateixos negacionistes.
"La idea clara que hi ha al darrere és desprestigiar el món científic perquè cali a la societat que no existeix el canvi climàtic", apunta Rubén del Campo, portaveu de l'Aemet.
Del Campo tem que en alguns sectors de la societat ressoni aquest descrèdit i, per tant, acabin pensant que no fan falta els serveis meteorològics o no facin cas dels avisos de fenòmens extrems.
"Pot ser que hi hagi sectors que no s'ho prenguin tan seriosament, i això pot posar en perill a aquestes mateixes persones."
Fernando Valladares coincideix a subratllar "els riscos que corre la humanitat per no escoltar la ciència".
Per això, tant ell com la física Isabel Moreno demanen tant als responsables polítics com a les mateixes xarxes socials que emprenguin accions per protegir les víctimes i identificar els atacants.