Doblas-Reyes: "En dos anys podrem fer fulls de ruta pel clima de forma automàtica"

Francisco Doblas-Reyes treballa des de fa 20 anys en prediccions climàtiques a mitjà termini. Va contribuir a desenvolupar els models de predicció pioners que van posar les bases dels models complexos actuals, quan va treballar, durant 10 anys, al Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini, al Regne Unit.

Des del 2014 dirigeix el Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS).

Jordi Vilardell: El BSC és un dels quatre centres avalats per l'Organització Meteorològica Mundial per a fer prediccions a vint anys, juntament amb els centres meteorològics alemany, canadenc i britànic. I el gener el BSC ha predit que el 2024 hi ha una probabilitat del 74 % que la temperatura mitjana mundial superi per primera vegada el llindar d'1,5 ºC.

Francisco Doblas-Reyes: Per primera vegada tenim una probabilitat de més del 50 % de sobrepassar l'1,5 ºC d'escalfament, respecte al període preindustrial. El 2023 ens vam quedar en uns 1,48 ºC. Però superar els 1,5 ºC el 2024 no vol dir superat els 1,5 ºC de forma permanent, per això caldria superar-los com a mitjana de vint anys.

La previsió també és que el 2029-2033 podríem arribar als 1,56-1,81 ºC, i l'IPCC diu que a partir d'1,7 ºC serà molt difícil tornar per sota dels 1,5 ºC.

FDR: A partir d'1,7 ºC tornar a estabilitzar la temperatura per sota d'1,5 ºC requeriria esforços enormes...

En l'àmbit polític s'accepta que sobrepassarem els 1,5 ºC, que hi haurà overshoot, però volem tornar a estar per sota d'1,5 i això només es pot aconseguir capturant CO2 d'una manera o altra.

Cosa que no sabem fer de forma massiva.

FDR: No sabem fer de forma massiva i a més per poder-ho fer primer cal deixar d'emetre i després començar a capturar. Es poden fer les dues coses en paral·lel, però millor començar per deixar d'emetre que sembla molt més fàcil.

Però hi ha tants factors i contribuents a les emissions de CO2 i de metà i que és molt difícil una solució senzilla, perquè no existeix encara una solució implementable a escala global!

L'Acord de París estableix arribar a zero emissions "durant la segona meitat del segle". Això pot fer pensar que l'objectiu és l'any 2100, quan l'objectiu és estabilitzar l'escalfament molt per sota dels 2 °C, i fer tot el possible per limitar-lo a 1,5 °C, com diu l'Acord de París.

FDR: Sí, és així. I per no superar els 1,7 ºC ja des dels anys 30 el primer que hem de fer és deixar d'emetre tots, no només Europa i els Estats Units, tot el planeta. I no és viable a curt termini, com estem veient els últims anys...

I a conseqüència de l'increment continu de la temperatura, a escala regional hi poden haver sorpreses, perquè la informació disponible sobre alguns aspectes del sistema climàtic és molt limitada.

Sorpreses bones i dolentes.

FDR: Bones i dolentes! Cal adaptar-se tenint en compte el que diuen els models, però quan penses en els riscos has de pensar que a més de la informació que tenim hi ha altres riscos que són possibles, alguns particularment dolents.

La supercomputació ha estat fonamental per comprendre l'escalfament global, i ara tenim dues famílies de models: uns complexos, com els que feu al BSC i utilitza l'IPCC, que investiguen el més probable; i uns altres simplificats, que ens permeten investigar els límits planetaris.

FDR: Sí, són dues famílies de models complementàries. Els simplificats tenen poca resolució i no permeten saber què passarà a Catalunya o a la península Ibèrica, perquè en aquests models només són un punt, però requereixen menys computació i permeten introduir molts components que ara no entenem molt bé, permeten explorar futurs possibles a mitjà i llarg termini.

Amb els models complexos això no ho pots fer, perquè tenen tanta resolució, tants punts, requereixen tanta computació per resoldre les equacions, que has de reduir el període de temps que vols estudiar o el nombre de components.

Les sorpreses climàtiques queden enmig dels dos tipus de models. Els simplificats ens ajuden, per exemple, a explorar el gel antàrtic, que és fonamental per a la circulació oceànica, però que no entenem molt bé perquè tenim poques dades, només l'observem des que hi ha satèl·lits dedicats, als anys 80, i només en superfície.

Sabem que grans masses de gel de les glaceres antàrtiques estan lliscant cap al mar.

FDR: Sí, però tenim una gran incertesa sobre com es comportaran les grans masses de gel properes a l'oceà antàrtic.

No sabem què passa amb les masses de gel que hi ha a l'oceà enganxades al continent, no flotant. Quilòmetres quadrats de gel enganxats al continent, amb una alçada de 500 m sobre l'oceà. El ritme a què es desenganxin del continent depèn de la temperatura de l'aigua que hi ha a sota, però no sabem com es comporta aquesta temperatura, ni què fa que pugi o baixi, perquè tenim poques observacions del corrent circumpolar antàrtic. I no tenim observacions del que és el més important: l'aigua oceànica que hi ha sota el gel antàrtic. I tampoc no sabem què és el que necessitem per poder reproduir tots els processos d'aquesta zona.

Podem esperar sorpreses enormes del que passi aquí, per canvi sobtat en la circulació oceànica, per aportació d'aigua dolça que canviï l'estratificació de l'oceà, per col·lapse inesperat dels penya-segats de gel a les zones properes al mar... I això només són alguns exemples.

Algunes de les solucions que voldríem tenir no les esperem per a les pròximes dècades, com la captura de CO2 a l'escala necessària o la fusió nuclear, que segueix estant a 3-5 dècades.

FDR: Com fa cinc dècades... I com que no tenim les eines per mitigar al ritme que caldria, ens hem d'adaptar, i per adaptar-nos necessitem informació.

El 2003 una onada de calor a Europa va matar prematurament desenes de milers de persones. Des d'aleshores hi ha hagut onades de calor similars i la mortalitat no té res a veure. La gent s'ha posat aire condicionat, hi ha molta més informació sobre les persones més vulnerables, els serveis socials són més conscients... Segurament han estat mesures puntuals que han estat suficients per baixar la mortalitat, passa en molts llocs del planeta.

El fet de conscienciar, de comunicar els riscos de l'escalfament global, fa que la gent es vagi adaptant a una realitat canviant. És aquí on podem fer més. Ens pregunten: "Què podem fer?" Doncs, emetre menys, agafar el tren tot el que puguis, caminar... però també adaptar-se, cal demanar als ajuntaments: "posa'm vegetació en aquest parc, que un parc de ciment no em va bé".

Encara se segueixen decidint moltes infraestructures amb mentalitat dels anys 80.

FDR: Sí. Badalona és un exemple paradigmàtic: 250.000 habitants i l'ajuntament rebutja la zona de baixes emissions, que és una cosa que afecta directament la població: els nens al  pati de l'escola respiren el diòxid de nitrogen que emeten els vehicles!

O la construcció al litoral. A Badalona se segueix construint a tot el front de mar, i dius: "És que t'hauran de construir un dic per poder viure-hi". La infraestructura que s'haurà de construir en 30-50 anys per poder salvar aquests edificis cal pensar-la ara. El pisos que fan al costat del Pont del Petroli hi seran d'aquí a 100 anys. Imagina que es comencen a inundar els garatges. La gent es vendrà aquests pisos i vindrà gent que pagarà menys, però els pisos se seguiran ocupant, no desapareixeran, eh!

Quines decisions concretes penses que caldria prendre ara per prevenir els pitjors escenaris en els propers anys i dècades?

FDR: Mitigar segur, però és molt complex...

Però partint que les circumstàncies són les que són, quina seria la teva Carta als Reis Mags?

FDR: La meva carta als Reis seria tenir un pla estratègic a mitjà termini, a nivell Generalitat i a nivell d'Estat, i que s'integri tota la informació en el currículum escolar, en formació per a adults i a tots els nivells de l'administració.

Que cada administració incorpori la perspectiva climàtica en els seus plans?

FDR: Sí, ara tot passa per davant i al final mai és una prioritat per a l'administració. El món de l'empresa no em preocupa en absolut, és molt més flexible, s'està adaptant a les evidencies que afecten el seu negoci i molts veuen oportunitats de reducció de despeses o de nous mercats.

I el pots regular amb lleis.

FDR: Sí, el regulador el pot dirigir. Però les administracions necessiten una campanya d'informació i d'educació per ser conscients del que ens estem jugant en el seu àmbit.

La gent necessita saber en quin sentit s'ha d'adaptar. Cal una campanya amb gent especialitzada que vagi a cada departament i treballi amb ells, però no una xerrada! "M'assec amb tu i analitzarem com es podria fer les coses i t'explicaré cada cosa que fas quines repercussions podria tenir, o quina vulnerabilitat té, en relació amb l'escalfament global"

Plans anuals en cada nivell de l'administració?

FDR: Sí, una auditoria! En el fons és una auditoria i a ningú no se li acudiria no fer cada any una auditoria comptable. Si el regulador diu: "Cal fer una auditoria anual dels plans de mitigació i adaptació de cada administració" ningú no es pot escapar. Només és una qüestió de recursos: formar una base de gent jove que es dediqui primer a informar i a ajudar amb la regulació, i a continuació es formaran com a auditors.

Auditors externs?

FDR: A l'administració no pots dir-li: "Fes-te una autoavaluació" perquè no funcionarà. Cal fer-ho com es fa en temes comptables, algú extern audita i després l'interventor de la Generalitat diu: "Vaig a veure què ha fet l'auditor i faré un mostreig per veure si l'auditoria està ben feta".

A quina distància estaríem d'això?

FDR: Deu anys com a molt. Menys, si es fa bé.

Necessitem fulls de ruta...

FDR: Sí... Guies, moltes guies...  Hem de ser conscients que pot ser pitjor del que pensem.

Som davant una campana de gauss de probabilitats estadístiques.

FDR: Però els marges no els veiem. Tens la campana de gauss, però t'han tapat les vores i no veus el que hi ha més enllà. I el que hi ha més enllà només cal que passi una vegada perquè canviï tot. Com quan vas en cotxe...

També pot passar que hi hagi una tecnologia disruptiva que tingui un desenvolupament inesperat i escalable que t'ho canviï tot, com la fusió nuclear, perquè de sobte tens energia il·limitada i gairebé gratis. Penso que realment és l'única manera que podem canviar tot això.

Amb la intel·ligència artificial ha passat, fa 5-10 anys era inesperada, i de cop ha explotat i estem en una revolució.

També va passar amb internet i amb la telefonia mòbil.

FDR: Descobriments que sembla que no passaran mai. En intel·ligència artificial hi havia gent treballant des dels anys 50, s'hi van passar tota la vida i mai va acabar d'explotar i, de sobte, en un període de 2-3 anys, uns descobriments clau i una revolució. I va ser la supercomputació la que va fer això possible.

Al BSC treballeu en projectes d'intel·ligència artificial aplicada a l'escalfament global. Quan tindreu alguna cosa?

FDR: En 2 anys tindrem força exemples per fer-la servir. Per exemple: com fer informes automàtics, responent a preguntes concretes d'usuaris que necessiten avaluar riscos i mecanismes d'adaptació.

Planificar l'adaptació?

FDR: Podria ser. Estem fent un model de llenguatge similar a ChatGPT perquè respongui preguntes de manera més informada. Ara si fas a ChatGPT una pregunta sobre com fer un pla d'adaptació als riscos climàtics, per exemple per Manresa, et dona una resposta molt genèrica. Això no vol dir que els models de llenguatge no siguin útils, sinó que no s'han entrenat en aquest tipus de problemes.

El 2026 una administració podrà tenir un suport solvent amb intel·ligència artificial per fer plans d'adaptació?

FDR: Sí, de forma automàtica.

Quines rutes, quina planificació s'hauria de fer?

FDR: Per on començar. Per exemple, on aconseguir les dades, exemples amb gràfiques de quina informació hi ha disponible.

Quin tipus de planificació urbana?

FDR: També. Els sistemes basats en intel·ligència artificial poden fer coses increïbles orientades a serveis, però quan vols un servei molt específic l'has d'entrenar.

El sistema polític funciona en cicles de 4 anys, però els grans temes que tenim són a dècades vista. Hauríem d'integrar l'evidència científica a cent anys en el sistema polític?

FDR: Per exemple, la sequera. Estem passant per una situació demencial, la gent s'està comprant dessaladores! Aquest problema no desapareixerà en els pròxims dos anys... I la següent gran sequera serà més forta i durarà més.

Potser hi haurà uns anys de pausa i la gent dirà: "No hi ha per tant!"

FDR: És un problema estructural i anirà a més. El Parlament hauria de dir: "Per aquest problema deixem de banda les diferències. Això és la supervivència de Catalunya i depèn de com abordem aquest problema de forma integrada".

Planificació a dècades vista?

FDR: És clar, pels pròxims cinquanta anys! I començar explicant a la població que ens estem jugant el futur. Tots ens estem jugant el futur.