Doble collita d'arròs inèdita al delta de l'Ebre, animada pel preu de la varietat bomba
Les elevades temperatures d'aquesta tardor han permès fer una nova collita a alguns arrossaires del delta de l'Ebre
La crisi climàtica ha portat aquest any restriccions d'aigua als arrossaires del delta de l'Ebre, però també una nova oportunitat. Les elevades temperatures d'aquesta tardor han fet rebrotar les plantes d'arròs més primerenques, les que es van segar a finals d'agost i principis de setembre, i han fet possible una segona collita en una mateixa campanya.
La planta ha rebrotat, han crescut noves tiges i s'hi han format les espigues. La producció obtinguda d'aquest rebrot és molt minsa, però alguns arrossaires s'han animat a segar-la, esperonats per l'elevat preu de l'arròs de la varietat bomba, que s'ha enfilat fins als 2 euros el quilo.
"L'any passat, uns pocs pagesos van provar de segar esta producció de rebrot, però enguany ja hem sigut més els que mos hem aventurat a fer-ho i en superfícies més grans".
Ho explica Xavier Also, tècnic agrícola de l'empresa Ebre Iteaf, que assessora alguns arrossaires que s'han aventurat a fer aquesta segona collita. Mentre observa com les màquines comencen a segar la finca d'un pagès que ha deixat rebrotar les plantes d'arròs en unes 150 hectàrees, ja avança que "la producció no és per tirar coets, però les despeses no són elevades i el preu de l'arròs bomba és molt bo".
La collita d'arròs d'aquest estiu al delta va estar marcada per les pèrdues provocades per les restriccions d'aigua per la sequera a la conca de l'Ebre, unes restriccions que també han perjudicat la producció obtinguda del rebrot de la planta. Segons Also, amb la sega de rebrot es pot complementar, en part, una collita que va ser molt baixa perquè "els camps es van salinitzar per la falta d'aigua".
Una pràctica habitual en altres països
Maria del Mar Català, investigadora de l'IRTA, explica que el rebrot de la planta d'arròs "aquí és una novetat, però a la Xina i altres països asiàtics, on el clima permet dues collites a l'any, és una pràctica molt antiga, i també se n'estan fent assajos als Estats Units, a Texas i Louisiana".
"En el rebrot de la planta no s'aconsegueix mai la producció de la collita principal, però jugues amb el fet que les despeses són més baixes".
Segons Català, alguns països tenen varietats i tècniques per afavorir aquests rebrots i "aconsegueixen recollir fins a un 60% de la producció d'una primera collita.
"Aquí, com a molt, els pagesos estan aconseguint entre el 10 i el 20% de la collita normal".
Mentre que per a la collita principal cal fer moltes tasques, com llaurar les terres, adobar-les, sembrar-les, fer-hi diversos tractaments i segar, en el cas de la collita de rebrot només cal deixar que la planta torni a créixer i segar-la, tot i que alguns pagesos hi han fet un adobat extra i algun tractament puntual.
De moment, la segona sega només s'ha fet en uns centenars d'hectàrees d'arrossars del delta de l'Ebre, però en un futur caldrà veure si s'acaba generalitzant aquesta pràctica, insòlita a l'estat espanyol. Segons Català, "tal com està canviant el clima, si continuen les bones temperatures com les d'esta tardor, es podria implantar també aquí este reaprofitament de la planta per a aquelles varietats de cicle molt curt i sembrades molt prompte".
- ARXIVAT A:
- Crisi climàticaAgricultura