Doble judici a Trapero: els testimonis del Suprem que han assenyalat el major dels Mossos

I Trapero? Aquest dijous està citat com a testimoni al Suprem i el seu nom sona sovint a la sala on es jutgen els líders independentistes. I se sent la pregunta en boca dels fiscals o una reverberació que s'hi assembla.

La implicació del major dels Mossos d'Esquadra en els objectius dels polítics independentistes donaria a la Fiscalia ales en l'acusació. Perquè Trapero no és només Trapero, és un cos armat de 17.000 persones.

L'interès de la Fiscalia per què va fer o què va dir el major dels Mossos es contraposa amb el fet que no està acusat en aquesta causa. L'han citat a declarar com a testimoni, abans que declari el coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, que és l'instructor de la investigació policial en la causa del "procés".

No seria estrany que Baena tragués el nom de Trapero, en referència, per exemple, al 20 de setembre, quan estaven escorcollant la Conselleria d'Economia i havien deixat al carrer i sense custodiar els cotxes policials logotipats; i cada cop hi havia més manifestants.

Cotxe de la Guàrdia Civil fet malbé en la concentració del 20S (EFE)

La secretària judicial 

La Guàrdia Civil manté que els Mossos no van respondre als seus requeriments i que la gent concentrada no els deixava sortir, i així ho va declarar en el judici la secretària judicial, que va fer constar que aquell dia va demanar un helicòpter per sortir de l'edifici, una petició que després va entendre que no era viable per les antenes que hi havia al terrat. Una petició que fins i tot va fer riure els guàrdies civils:

"Se'n van riure, van creure que feia broma, i jo ho deia seriosament."

Es jutja Trapero sense jutjar-lo

Però aquesta afirmació li serveix per reforçar la idea que es va impedir la feina de la comitiva judicial. Aquesta és una de les situacions que utilitza la Fiscalia per fomentar la idea que es va fer ús de la violència. El magistrat Pablo Llarena va refusar incloure la causa que s'investigava a l'Audiència Nacional a la causa del Tribunal Suprem, la que es jutja ara, i, per tant, incloure el major Trapero entre els acusats independentistes. I ara es dona la situació que se'l jutja sense jutjar-lo.

Com va ser rebuda la designació d'un coordinador del Ministeri de l'Interior per part del cos dels Mossos d'Esquadra?, preguntava el fiscal Javier Zaragoza a l'ex-alt càrrec del Ministeri de l'Interior Juan Antonio Nieto. I Nieto responia:

"Va ser mal rebut... El major dels Mossos va manifestar que no estava d'acord amb aquesta designació."

José Antonio Nieto, ex-secretari d'Estat de Seguretat 

Nieto va reforçar la idea de la politització de Trapero 

I per reforçar amb impressions la idea que Josep Lluís Trapero estava sota les ordres polítiques dels independentistes, Nieto també va afegir en la declaració que entenien que "per part del major dels Mossos d'Esquadra l'alineació amb el govern de la Generalitat era total", però no entenien que "a la prefectura, entre els comissaris que dirigien el cos, prevalia el que mai podia desaparèixer d'un cos policial, i és que mai, mai, es pot posar d'esquena, de costat o de perfil amb un mandat judicial".

El torn d'Enric Millo

Un altre dels testimonis interessats a projectar una concordança d'idees entre els acusats i el major va ser l'ex-delegat del govern Enric Millo: 

"Que a aquella reunió hi assistís el major dels Mossos d'Esquadra, d'alguna manera permetia veure clarament que hi havia una alineació política entre la voluntat política del govern de la Generalitat i els plantejaments dels criteris d'actuació que anava explicant durant la reunió el major dels Mossos d'Esquadra. Allà hi havia una línia política que es compartia."

Trapero, segons Pérez de los Cobos 

Qui més va insistir a dibuixar un Trapero que no tenia la intenció de complir el mandat judicial va ser el coordinador de l'operatiu policial de l'1 d'octubre, el llavors coronel Pérez de los Cobos.
 

Diego Pérez de les Cobos, tinent coronel de la Guàrdia Civil

En les reunions amb la Fiscalia prèvies al dia del referèndum, el major havia verbalitzat que no volia ni creia que els Mossos haguessin d'estar sotmesos a Pérez de los Cobos i, de fet, va enviar una carta al fiscal fent prevaldre les competències de la Policia de Catalunya i apel·lant a la normativa en referència a la Junta de Seguretat, com a element de coordinació policial.

La Junta de Seguretat

Què es va dir i què va passar en la Junta de Seguretat que es va celebrar al Palau de Pedralbes el 28 de setembre no consta que estigui gravat i l'acta és un resum, no s'hi explica tot. Però per les declaracions que n'estan fent els testimonis, l'enfrontament entre l'Estat i la Generalitat era més que evident i que els cossos policials llegien diferent la interlocutòria de la magistrada del TSJC; també.

La interlocutòria 

La interlocutòria deia que s'havia d'impedir el referèndum sense alterar la normal convivència ciutadana. La Guàrdia Civil i la Policia Nacional van posar el focus en impedir el referèndum, els Mossos d'Esquadra en no alterar la normal convivència ciutadana. I este és un dels aspectes pels quals se li demanarà respondre al Major Trapero.

Però també sobre el dispositiu concret, si va actuar la Brimo, quants agents de seguretat ciutadana van mobilitzar ... Que la Policia Nacional es trobaven o bé que no hi havia mossos als col·legis electorals o que n'hi havia dos o tres, va declarar el comissari Sebastián Trapote, el que havia estat cap de la Policia Nacional a Catalunya.
 

Castellví i Quevedo 

Els comissaris dels Mossos Emili Quevedo i Manel Castellví

Les declaracions dels dos comissaris de Mossos Manel Castellví i Emili Quevedo tampoc van defensar a sala els principis del Major. I el fiscal Javier Zaragoza li preguntava al comissari Quevedo per què Trapero reclamava el protagonisme exclusiu per als Mossos instant que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil actués de forma secundària i el comissari responia: "Ho desconec", una resposta que sense voler-ho, donava per vàlida la informació que portava implícita la pregunta. I afegia:

"El que comparteix amb nosaltres és la reticència a la coordinació per part d'un comandament que no fos operatiu".

I després d'aquestes declaracions queda la incògnita si Trapero declararà o decidirà acollir-se al dret de no fer-ho, perquè al Suprem hi va com a testimoni, però a l'Audiència Nacional el jutjaran per estos fets.