Dolors Bassa: "Ni el millor dels dies aquí, es pot dir que estàs bé a la presó"

L'exconsellera dona el seu relat més personal en una entrevista a TV3, on explica el seu dia a dia a la presó i com afronta el judici

Actualitzat

L'exconsellera Dolors Bassa explica, en una entrevista a TV3, com afronta el procés judicial i com és la seva vida a la presó de Puig de les Basses, a Figueres. Des d'allà, diu que afronta el judici amb serenor, es ratifica en l'exigència de l'absolució i demana que els encausats puguin estar junts durant la vista del judici de l'1-O per poder fer una estratègia comuna. També dona suport als companys que han començat una vaga de fam per protestar contra el retard del Tribunal Constitucional per resoldre els seus recursos, per bé que ha dit que no s'hi sumarà.

 

.

 

Bassa ha respost per escrit a les preguntes de la periodista de TV3 Txell Ortiz, que s'han enviat prèviament segons els protocol penitenciari.  

Explica que està més bé que al començament d'estar empresonada, però que, evidentment, li agradaria estar lliure i a casa seva.

 

 

Pel que fa al seu dia a dia, diu que el millor és mantenir la ment distreta i ocupada. A la presó, diu, el pitjor és la monotonia, perquè tots els dies són iguals, amb la mateixa rutina, tant si és feiner com festiu. Per això hi fa diverses activitats com ioga, manualitats, anglès... i ajuda altres internes a estudiar la teoria pel carnet de conduir.

A més Bassa participa en un programa, "Te enteras que...", a la ràdio de la presó. Bassa hi parla, en castellà, sobre els canvis en el mercat laboral i les relacions laborals.


Aquesta és l'entrevista completa:

1.- Primer de tot, com està? S'acosten dies d'estar en família... L'any passat per Nadal estàveu en llibertat, enguany molt probablement, no.

"Estic ferma i serena. Més equilibrada que al principi d'estar empresonada. Però no estic bé. Estaria bé en llibertat, a casa meva, a on jo volgués. Qui pot estar bé en una cel·la de 10 metres quadrats, on hi ha una llitera, un vàter i una dutxa, durant com a mínim 15 hores? D'aquest "No s'hi està bé, a la presó", n'he fet eslògan i pedagogia entre els interns i internes. Cal consciència del que és la privació de llibertat, també. Ni el millor dels dies d'aquí, es pot dir que estàs bé."

"Les festes de Nadal penso encarar-les com un dia més. Fins que no estigui en llibertat no tinc res a celebrar. Però desitjo que tothom tingui bones festes i les celebrin amb il·lusió i esperança, i en especial al meu company, la meva família i amistats. Com diuen les internes: 'estoy presa, no muerta'.''

 

 

2.- Com és la vida a la presó? Escriu? Fa tallers? Està preparada per si això s'allarga? Quina relació té amb la resta d'internes? Què li diuen?

"La vida a la presó, a part de tot el que us podeu imaginar, té tres dificultats importants:

-És monòtona. Tots els dies són iguals, et lleves sempre a la mateixa hora plogui, nevi, sigui dia de festa o laboral de la setmana.

-Estàs allunyada de tot allò que estimes: company família, amistats (només 2 vis a vis familiar d'hora i mitja al mes)...

-En el meu cas, com li passa a la Carme, a diferència dels homes de Lledoners, ens arriba molta informació de l'exterior però ens és difícil debatre, contrastar i parlar-ne amb alguna persona de la presó."

 

 

"Faig activitats per distreure'm i mantenir-me, des de ioga a meditació, manualitats, running, anglès, magazín de ràdio... i faig classes a altres internes d'autoescola, la teoria pel carnet de conduir. La relació amb les internes del mòdul és de respecte i apreci. Malgrat que, en general, moltes tenen un nivell cultural i social molt baix i per tant, hi ha pocs temes de conversa i debat. En el dia a dia convivim les estones d'entrades de menjador, d'espera d'activitats... en grupets. N'Hi ha algunes que són referent per totes, d'autoritat moral, com la tia Dolores. Hi ha moments de gaudi personal i tot. Per exemple, com la setmana passada, que durant les concentracions de magistrats i jutges quan es veien les imatges per televisió elles pensaven que era perquè tots volien la independència de Catalunya. Deien: 'Dolors, que lio en España, ahora todos los jueces y magistrados quieren la independència."

 

3.- Vostè porta el sindicalisme a la sang. Quines petites victòries ha aconseguit estan aquí dins?

"La llavor del sindicalisme és reivindicar allò que és just, que ens fa iguals i en especial vulnerables. Així ho he entès on hagi anat sempre. A Alcalá-Meco vam aconseguir que obrissin la calefacció abans que altres anys perquè feia fred. Aquí vam arribar a l'estiu i vam aconseguir les mateixes hores de piscina per les dones que pels homes en el curs de natació. Poder comprar dos productes de cosmètica al mes, ja que l'"economato" no en disposa i ara, abans de festes i per primera vegada, vindrà una perruquera de l'exterior, un dia, a tallar cabells. N'hi ha que fa dos o tres anys que no se'ls han pogut tallar."

 

 

4.-Quina diferència hi ha amb Alcalá-Meco? Tem haver-hi de tornar?

"Estic preparada per anar a Madrid durant el temps del judici. M'agradaria que poguéssim anar tots junts al mateix lloc per poder preparar bé la defensa amb els advocats. Si és Alcalá-Meco, espero compartir espai amb la Carme, especialment per la companyia que enyorem ara. Alcalá-Meco tenia de bo, a diferència d'aquí, poder estar en un mòdul de respecte, on et senties més lliure. No és un penal i això et permet no estar lligada a horaris i tenir cel·les obertes. Aquí és millor el tracte del personal de la presó, compleixen amb la seva feina però estan més integrats amb els presos i hi ha més relació. Pel que em dona més ànsia és per la llunyania de les famílies, per la distància física, els viatges dels familiars, la manca o endarreriments dels mitjans de comunicació."

 

 

5.-Vostè a Madrid compartia cel·la amb Carme Forcadell i ara no. La troba a faltar? S'hi pot comunicar d'alguna manera?

"Sí, crec que en totes les preguntes queda reflectit que una de les dificultats que tenim la Carme i jo és haver d'estar soles i allunyades l'una de l'altra i, a més, distanciades dels homes. Ells sí que estan junts i fan involuntàriament de pol d'atracció polític i social."

"L'única manera que tenim per comunicar-nos és per carta. Amb la Carme ens escrivim una setmana ella i una jo. I també pels advocats. Tenim una advocada que va a les tres presons per passar-nos la informació o fer-nos gestions. Ve cada quinze dies."

 

 

6.- Com afronta el judici? Li demanen setze anys de presó per rebel·lió i setze d'inhabilitació... Creu que serà just?

"L'afronto amb serenitat i fermesa. Ara se'm fa llarga l'espera en presó preventiva. És una vulneració del dret al principi fonamental de la pròpia innocència. Crec que el judici serà una oportunitat, una finestra al món per explicar-nos i explicar la causa catalana. I rebatre els escrits d'acusació."

"Crec que ens haurien d'absoldre. No hi ha hagut violència més enllà dels cops de porra dels policies nacionals el dia 1-O. ja ho vaig dir en la meva declaració davant el jutge instructor. I molt menys hi ha rebel·lió. Com qualificarien el moviment dels Armilles Grogues a França, doncs? Jo no estic d'acord amb els aldarulls, amb les destrosses, però si que crec en les llibertats. El dret a la llibertat d'expressió, de manifestació, de reunió i fins i tot de dissidència de manera pacífica són icones de democràcia."

 

7.- Què li sembla la polèmica sobre el control del PP i el PSOE del poder judicial.

"Em sembla malament. Cal cercar fórmules democràtiques. Per exemple, que sigui el poder legislatiu -com a mandat democràtic de la ciutadania- que reculli una part del poder judicial (això vol dir tots els partits amb representació parlamentària) i, l'altra part, els mateixos jutges i magistrats, ho veig bé; però mai un repartiment entre dos partits."

8.-Es penedeix d'alguna cosa que va fer i ara no faria? Acceptaria un indult en el cas que ho demanés?

"Penedir-me no, perquè vam prioritzar el diàleg i el pacte, encara que de l'altre costat les orelles estaven tapades. En aquell moment vam fer el que vam valorar millor en les circumstàncies que estàvem. Així que autocrítica tota, flagel·lació gens. Si la pregunta és: faries alguna cosa diferent? Et diria que sí, perquè ara conec el resultat i puc valorar les fortaleses i debilitats de millor manera. Això crec que passa en totes les decisions personals de la vida i fins i tot en les poc transcendents. Per exemple: el dilluns, el partit del diumenge tots els jugadors i espectadors quan el valoren el veuen diferent que mentre el juguen."

"Jo em sento innocent; per tant, ara acceptaria una absolució. Ara mateix el que vull és anar a judici, explicar el que vaig fer i per què ho vaig fer."

9.-Vostè va anar a Brussel·les després de la declaració d'independència i el 155, i quan va conèixer la citació va tornar. Per què?

"Jo vaig tornar abans de conèixer la citació. Vaig anar a Brussel·les a reunir-me amb els companys i companyes de govern per parlar de la situació fora del focus mediàtic i participar en una roda de premsa al cor d'Europa per explicar la situació de Catalunya. De fet, vaig comprar bitllet de tornada abans de la roda de premsa i tot. I vaig tornar amb en Joaquim Forn i en Lluís Puig el vespre abans de conèixer la citació. Jo la vaig rebre el dia 1 al migdia mentre dinava a casa meva i vaig anar a la tarda cap a Madrid sense haver ni tan sols parlat amb el meu advocat ni preparat res. En menys de 24 hores de rebre-la estava declarant a 600 quilòmetres de distància a l'Audiència Nacional. Insòlit!"

10.-Vostè ara pot consumir els mitjans d'aquí. Com veu tot el que està passant dins l'independentisme? Un consell que donaria a algú?

"Ara mateix centrar-nos en objectius clars: la defensa de les llibertats socials, cíviques i polítiques que no ens volem deixar perdre. Exigir la nostra absolució en un judici que ha de ser aparador al món.

El meu consell és i serà: estratègia comuna per afrontar el que vindrà amb les evidents peculiaritats de cada grup o moviment, confluència de tàctiques per guanyar aliances sòlides aquí i a nivell internacional i defensar el dret de l'autodeterminació en uns valors republicans, de llibertat, igualtat i justícia social."

11.- Algun missatge pels companys de Lledoners i per Forcadell al Catllar?

"Pels companys que han iniciat la vaga de fam, tot el meu suport, admiració i ànims. Estic al seu costat mentalment. I per tots i la Carme, que ens retrobarem aviat, amb les conviccions fermes, que aquesta ignomínia de presó no ha aconseguit canviar."

12.- Un desig?

"Que acabi aquest malson, sobretot per tothom que està encausat. Viure en un país amb plenes llibertats i democràcia, on es pugui parlar de tot, debatre sense haver d'anar a la presó. Una República catalana."

 

ARXIVAT A:
Vaga de famDolors BassaProcés catalàJudici procésGovern empresonat
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut