L'exmarit de Gisèle Pelicot, condemnat a 20 anys de presó, la pena màxima per violar-la i drogar-la repetidament

Dominique Pelicot ha estat declarat culpable de drogar i violar la seva exdona, Gisèle Pelicot, durant deu anys.

El Tribunal d'Avinyó ha considerat provat que Dominique Pelicot és culpable de tots els càrrecs que se li atribuïen i li ha imposat una pena de 20 anys de presó, el màxim possible en aquests casos segons la llei francesa.

La resta dels 51 acusats també han estat declarats culpables, tot i que amb penes inferiors a les sol·licitades.

Desenes de persones --la majoria dones-- s'han concentrat a les portes del tribunal per donar suport a Gisèle.

Gisèle Pelicot ha estat ovacionada per les concentrades quan ha arribat al tribunal per saber la sentència.

El judici va començar al Tribunal d'Avinyó fa tres mesos i mig, el 3 de setembre del 2024, i ha trasbalsat la societat francesa.
 

Penes inferiors a les demanades per la Fiscalia per a la resta d'acusats

Els 50 condemnats al judici, a banda de Dominique Pelicot, han rebut penes inferiors a les que sol·licitava la Fiscalia. Dominique Pelicot és, per tant, l'únic acusat al judici que ha rebut la pena que se li sol·licitava.

Romain Vandevelde ha rebut la segona més alta: 18 anys de presó. Vandevelde, portador del VIH, va participar de les violacions grupals en sis ocasions.

El tribunal ha condemnat Jean-Pierre Marechal a 12 anys de presó, dels 17 que se li demanaven, per haver copiat les tàctiques de Dominique per drogar i violar la seva dona.

En total, dels 51 acusats, el tribunal n'ha condemnat 47 per violació, dos per intent de violació i dos per agressió sexual.

La Fiscalia havia sol·licitat penes d'entre 10 i 18 anys per als 50 coacusats. Tanmateix, les penes de presó que ha dictat el tribunal són més baixes; en alguns casos, de menys de la meitat dels anys que se'ls demanava.

Aquesta circumstància es produeix perquè el tribunal ha descartat l'agreujant d'administració de substàncies per als 50 acusats, perquè ha considerat que no sabien que Gisèle es trobava en estat de submissió química.

Les penes van des dels tres anys de presó fins als 20 de Dominique Pelicot.

Què s'ha jutjat?

Entre el 2011 i el 2020, Dominique Pelicot va organitzar unes 200 violacions grupals a la seva dona.

A través d'internet, contactava amb altres homes per convidar-los a participar de les agressions. A més, va fer milers de vídeos i fotos durant els fets.

A Gisèle, la drogava amb ansiolítics sense el seu consentiment per deixar-la inconscient. Ella no sabia per què tenia marejos i desmais tan sovint.

A més del seu marit, 50 homes han passat pel banc dels acusats per haver format part de les agressions. Tenen entre 27 i 74 anys.

En total, des de principis de setembre, en el judici han testificat més d'un centenar de persones, d'entre els quals hi ha els 51 acusats, familiars --dones, exparelles i fills-- i també experts en psiquiatria.
 

Què demanava la Fiscalia?

La Fiscalia demanava vint anys de presó per a Dominique Pelicot, considerat el "cervell" del cas. És la màxima pena prevista al Codi Penal francès per un delicte de violació amb agreujant.

Dominique va reconèixer que és un violador i, alhora, va afirmar que la resta d'acusats també ho són, perquè sabien que ella estava inconscient durant les agressions.

Del total d'investigats, 14 homes han reconegut els fets, mentre que 35 ho han rebutjat al·legant diversos motius, com ara desconèixer que s'estava cometent un delicte. A un dels acusats se'l jutja en absència perquè va fugir.

En línies generals, per 49 dels 50 acusats, la Fiscalia demanava entre 10 i 18 anys de presó. I per a un home, reclamava 4 anys, per "tocaments".
 

Què ha significat el judici?

Aquest macrojudici històric --batejat com a cas Pelicot-- ha estat un punt d'inflexió a França, tant per la duresa dels delictes com per la valentia de Gisèle.

Ella, de 72 anys, va demanar que el procés fos públic, comparèixer davant dels mitjans i acudir a la sala cada dia a cara descoberta.

"És hora que la vergonya canviï de bàndol", va declarar el seu advocat, una frase que ha ressonat a molts altres països.

A les portes del Tribunal d'Avinyó, Gisèle va declarar: "Ho faig en nom de totes aquelles dones que potser mai no seran reconegudes com a víctimes." A cada sessió, ha rebut l'ovació del públic assistent, majoritàriament dones.

"Hi haurà un abans i un després", va assegurar la fiscal Laure Chabaud, sabedora de la importància d'aquest judici. Per això, va demanar una "conscienciació real i profunda sobre la noció de consentiment" als acusats i a la societat en general.

El concepte del consentiment no apareix a l'ordenament jurídic francès, i perquè es tipifiqui el delicte de violació ha d'haver-hi penetració. Per això, una de les múltiples reflexions paral·leles al procés ha estat la necessitat d'incloure el consentiment en una nova llei contra les violències sexuals.

Un cop acabat el judici, Gisèle s'ha desprès del cognom del seu marit i ha tornat al nom de soltera.