D'on surt DeepSeek i com ha aconseguit amenaçar ChatGPT

L'start-up fundada per l'empresari xinès Liang Wenfeng ja és l'app més descarregada i ha aconseguit superar en qualitat la resta de xatbots amb un pressupost 10 vegades més baix

Actualitzat

L'empresa xinesa DeepSeek ha passat de ser una total desconeguda per a la majoria de la població a sacsejar Wall Street en qüestió de dies. Però com ha arribat fins aquí?

DeepSeek és una start-up fundada a Hangzhou, una ciutat del sud de Shanghai puntera en tecnologia. No és casualitat que hagi nascut aquí: també és la seu d'Alibaba, líder del comerç electrònic a la Xina. És una empresa petita tenint en compte les magnituds xineses.

Però els seus 150 treballadors són dels millors enginyers del país. És coneguda per captar investigadors joves i talentosos de les millors universitats de la Xina, atraient-los amb sous alts i l'oportunitat de treballar en projectes d'avantguarda.

Cal tenir en compte que DeepSeek, com totes les empreses que operen al territori, està sota el control del Partit Comunista de la Xina. I això fa sospitar alguns experts si darrere d'aquestes 150 ments pensants no hi ha tot el potencial tecnològic del país.

El seu fundador, Liang Wenfeng, no és desconegut pel poder xinès. Els experts en tecnologia que seguien la trajectòria d'aquest empresari de només 40 anys el defineixen com una persona agosarada, un idealista tecnològic, però que conserva un perfil baix. 

Rarament concedeix entrevistes als mitjans i se l'ha pogut veure poques vegades. De fet, les úniques imatges que hi ha d'ell són de principis de gener, quan va participar en un seminari pel desenvolupament tecnològic de la Xina al costat del primer ministre xinès.

El fundador de DeepSeek, Liang Wenfeng, ha mantingut un perfil baix i se l'ha pogut veure en molt poques ocasions.
El fundador de DeepSeek, Liang Wenfeng, ha mantingut un perfil baix i se l'ha pogut veure en molt poques ocasions. (Reuters)

L'objectiu de l'empresa és crear tecnologies d'intel·ligència artificial seguint la línia de ChatGPT, d'OpenAI, o de Gemini de Google. De fet, en tan sols obrir l'aplicació apareix una definició de DeepSeek que és tota una declaració d'intencions: "DeepSeek-R1 està disponible i de codi obert, rivalitzant amb el Model o1 d'OpenAI". 

El 2021, van decidir comprar milers de xips informàtics del fabricant nord-americà Nvidia, d'una gamma més baixa, però que han permès a DeepSeek crear un sistema d'IA molt potent. I el 10 de gener va treure al mercat l'últim model: DeepSeek-V3.

Codi obert i menys pressupost

Amb el poc temps que porta al mercat, DeepSeek s'ha convertit en l'app més descarregada a la Xina i als Estats Units, per sobre de ChatGPT. Una fita que no havia aconseguit cap altra gran tecnològica. I la clau de l'èxit és doble. 

Per una banda, és una aplicació que utilitza un model de codi obert. Això vol dir que qualsevol persona se'l pot descarregar de manera gratuïta, modificar-lo i introduir-lo en altres sistemes. Una decisió empresarial que trenca amb el model opac d'altres xatbots. 

I tot plegat, segons els enginyers de l'empresa, fet amb un pressupost molt més baix. OpenAI va invertir prop de 80 milions de dòlars per desenvolupar l'última versió de ChatGPT. DeepSeek ha assegurat que n'ha invertit al voltant de sis milions

Una diferència directament relacionada amb la quantitat de xips que necessita cada model. Les principals empreses del món solen entrenar els xatbots amb superordinadors que utilitzen fins a 16.000 xips especialitzats en IA. Els enginyers de DeepSeek han dit que només en necessiten 2.000

Això demostra que no fan falta inversions tan grans en infraestructura per arribar a resultats similars i desmunta la idea predominant fins ara que només les empreses tecnològiques més grans, com Microsoft, Google i Meta poden desenvolupar els sistemes més potents. 


Se'l pot comparar amb ChatGPT?

L'última versió de DeepSeek pot respondre preguntes, resoldre problemes de lògica i escriure programes informàtics, però a més a més té un model de raonament propi. Una eficàcia que els experts comparen amb els models més punters, i fins i tot s'atreveixen a afirmar que supera en qualitat GPT-4o, un nou model d'OpenAI.

Però DeepSeek té algunes mancances, i és que no s'escapa del control xinès. És capaç de descriure esdeveniments històrics amb detall, però no té una resposta concreta si li preguntes per les protestes de la plaça de Tiananmen de 1989, la situació política de Taiwan o si li demanes que valori les polítiques de Xi Jinping. Destaca per sobre de la resta de models en raonaments matemàtics i programació, però no vol compartir els sobrenoms amb els quals es coneix el president xinès.

Uns límits que imposa el Partit Comunista, que modera les respostes de manera que no es parlin determinats temes controvertits per al govern de Xi Jinping. Segons la degana del Col·legi Oficial d'Enginyeria Informàtica i directora del Centre de Recerca en Intel·ligència Artificial de la UPC, Karina Gibert, cal veure "la lletra petita del codi" per saber d'on surt aquesta censura.

Gibert explica que pot ser que la mateixa app tingui prohibit parlar de certs temes, o "pot ser que als documents que li hagin donat per entrenar-se ja no tractin cap d'aquestes qüestions". Sigui quina sigui l'opció, és una decisió que ha passat per les mans del govern xinès.

DeepSeek opera sota el control del Partit Comunista Xinès, que en modera els continguts. (Reuters)

A les portes d'una guerra freda?

Aquest cop a la taula de la Xina és un nou episodi de la guerra tecnològica-comercial que s'està lliurant al segle XXI. Si bé fins ara els Estats Units portaven l'avantatge en la cursa de la intel·ligència artificial, el país comunista ha demostrat que les restriccions nord-americanes no són suficients.

Per mantenir el lideratge nord-americà en la carrera mundial d'IA, l'administració de Biden havia establert regles que limitaven el nombre de xips potents que es podien vendre a la Xina i a altres rivals. Això va obligar els investigadors xinesos a ser creatius i treballar amb altres eines disponibles a Internet per trobar resultats similars a un cost molt menor. 

I els va sortir bé. Els enginyers de DeepSeek van demostrar que les restriccions són insuficients i van obrir la porta perquè països amb menys capital puguin afegir-se a aquesta cursa tecnològica. 

En veure les orelles al llop, Donald Trump s'ha afanyat a dir que la nova app xinesa "és una oportunitat" per a la indústria nord-americana, tot i que reconeix que "és un toc d'atenció" de la Xina. Queden per veure els moviments que pot fer des de la Casa Blanca, que en un extrem podrien derivar l'aplicació d'aranzels no només en xips especialitzats, com s'ha fet fins ara, sinó en tots els components electrònics que surtin del país.

Tot plegat, una demostració de força xinesa que planteja més preguntes que respostes. Es convertirà la IA en una mercaderia a l'abast de tots els països? Estem al principi d'un nou model de guerra freda? 

ARXIVAT A:
Estats UnitsTecnologiaXinaIntel·ligència artificial
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut