D'on ve el menjar que comprem: la diferència entre origen i procedència

Un savi comerciant d'un mercat de Barcelona, en Frederic Olivella, em feia aquesta lúcida definició del tipus de comprador, segons l'establiment on s'ompli el cistell. Hi ha gent a qui agrada anar al mercat per mirar, buscar, triar, conversar amb els venedors habituals o demanar informació del producte. Aquest seria l'estereotip de comprador encantat de formar part de "la tribu".

Per contra, hi ha un altre tipus de consumidor que prefereix anar al supermercat i acabar la compra ràpidament, agafar allò de les lleixes que més li convingui --si té gaire consciència mediambiental, intentarà fer-ho amb els menys plàstics possibles-- i anar-se'n com més aviat millor. Aquest seria el tipus "caçador-recol·lector".

Potser ha de comprar amb pressa, però el mantra, la lletania de la conveniència de comprar productes de proximitat, s'ha instal·lat en l'imaginari col·lectiu, abans fins i tot que ho reclamés la pagesia en les darreres protestes. És per consciència respecte a la crisi climàtica o, potser, perquè es considera més bo.

Avui ens fixem en el que trobarà el "caçador-recol·lector" quan vulgui omplir el carret. Ho fem per motius molt clars, els supermercats tenen cada cop més quota de mercat.

És tant el volum de venda, que majoritàriament compren directament als productors, mentre que les botigues de barri i de mercat es proveeixen a Mercabarna, responsable del 50% de la distribució.

Però tenim una altra raó. Ens ha interessat visitar una gran superfície perquè, a pesar que pugui semblar contradictori, s'informa sempre de l'origen del producte. A ells se'ls apliquen sancions per no fer-ho.

La diferència entre procedència i origen

Així doncs, feu aquest exercici: quan ompliu el cistell de productes frescos, fixeu-vos en l'origen. Ho ha de dir l'etiqueta o el rètol, quan són a granel.

En el cas de fruites i verdures és simple, o s'ha produït en un lloc o en un altre, així de senzill. Quan a l'etiqueta se n'indica només la procedència, ai! Fixeu-vos en la picaresca; sovint la procedència indica on s'ha envasat i des d'on s'ha distribuït determinat producte, però no l'origen, que és on ha estat cultivat o criat.

Per exemple, taronges produïdes a Sud-amèrica i distribuïdes des de València. L'equívoc és fàcil. I si volguéssiu saber-ne més, l'establiment us hauria de facilitar la informació de tota la traçabilitat del producte. No hi ha d'haver error entre el lloc de procedència i el d'envasament i comercialització.

A propòsit de les reclamacions de la pagesia, el debat entre compra de proximitat i productes de fora torna a estar damunt la taula de negociació. Volem veure exemples de la competència als nostres pagesos, una de les raons de les queixes.

En parlem amb Esteve Arimany, el responsable de compres de frescos d'un dels supermercats amb més quota de mercat, tant en superfície de venda, com en facturació: Bonpreu-Esclat.

Comprovem que tenen taronges valencianes i d'altres de catalanes, i carxofes del Parc Agrari del Baix Llobregat, però també de Múrcia. I patates, "trumfos" del Pirineu i de França, en tenen a granel i molt més barates. Ens ho diu el rètol. "Ens devem al client".

L'escalivada i la samfaina són d'estiu

Taronges i carxofes són clarament exemples de productes de temporada, d'hivern.

Però caminant per la secció de fruita i verdura, també en veiem que no són estacionals, com els tomàquets, que porten d'Almeria, o com els pebrots i les albergínies. Un consell que agrairà el medi ambient: si voleu una bona escalivada i una bona samfaina, espereu-vos a l'estiu.

Potser això canviarà aviat, a mesura que els pagesos es vagin adaptant --si és que és possible-- al canvi climàtic, que ho està capgirant tot.

Sense intermediaris

El que de moment no tenim als horts del país són melons a l'hivern, tot i que als súpers en veiem un tou. Venen del Brasil. L'Esteve Arimany ens explica que també són "sense intermediaris". Això necessita una explicació:

"És perquè el mateix productor d'aquí també té camps allà, de manera que no hi ha intermediació."

És, ben segur, una empresa productora d'aquelles que tenen pagesos de petites explotacions que treballen per a ells, aquí i a l'altra banda de l'Atlàntic.

De Mercabarna

Ara com ara, trobem pinyes de Costa Rica i plàtans americans, i raïm blanc del Perú i negre de Sud-àfrica; gingebre de la Xina, mangos també del Perú, physalis de Colòmbia i kiwi de Nova Zelanda, tot i que també n'hi ha d'aquí.

"Els fruits tropicals sí que els comprem a Mercabarna", diu Arimany, "la nostra obligació és tenir tot allò que ens demani el client".

La responsabilitat dels controls

Preguntem sobre els controls sanitaris del menjar que importem, alertats per les denúncies dels pagesos que es queixen de la competència deslleial que representa lluitar amb productes de països on les condicions de producció són més laxes.

"Nosaltres fem controls analítics", assegura el responsable de compres de frescos de Bonpreu-Esclat, "però donem per descomptat que tots els controls sanitaris es fan en els llocs fronters, ja que la responsabilitat de fer complir la normativa és dels estats, és l'Estat".

"Els pagesos tenen raó", sentencia Enric Tello, catedràtic d'Història de l'Economia, a la Facultat d'Economia i Empresa de la UB. També ha estat assessor de la Comissió Europea en Alimentació i, concretament, en la transició agroecològica.

Encara que els productes de fora de la Unió Europea superin els controls de seguretat alimentària bàsics, és cert que els costos de la mà d'obra són més barats, i són altíssims els impactes socials i mediambientals. Enric Tello fa molt d'èmfasi en el fet que el problema és que l'Organització Mundial del Comerç no accepta que es posin condicions mediambientals a les importacions d'aquests països. Per què?

"L'objectiu de l'OCM és afavorir la globalització, els fluxos del comerç internacional sense tenir en compte les conseqüències per a les persones i per al clima global. Les condicions les consideren barreres proteccionistes."

"La FAO, les Nacions Unides, estan d'acord que el futur per frenar el canvi climàtic i per preservar la biodiversitat implica transitar cap a la producció agroecològica", afegeix Tello.

"La Comissió Europea ho vol fer, però es troba enmig de les pressions dels lobbys de l'agroindústria, que hi estan en contra i que, a més, com a grans propietaris són els principals receptors de les subvencions."

Sempre importarem cafè

El professor Tello creu que els pagesos tenen "tota la raó a revoltar-se", perquè "es troben atrapats entre els grans comercialitzadors, que tenen cada vegada més quota de mercat i que els imposen els preus a què cobraran els seus productes".

I, per una altra banda, també hi veu part de la responsabilitat en les empreses que els venen els inputs agroindustrials: és a dir, les llavors, els fertilitzants, els pesticides... els costos de producció, en definitiva.

"Perquè allò que han de pagar els augmenta, mentre el que cobren els baixa."

"Necessitem els pagesos per transitar cap a una manera de produir molt més relocalitzada, que pugui frenar el canvi climàtic", opina. El professor també creu que sempre hi haurà intermediaris detallistes i majoristes, que "són necessaris per a la distribució. Però amb altres models de negoci".

I tranquil·litza: "sempre hi haurà exportacions de vins i importacions, com des de fa segles. Com la del cafè." Esperem que en el mateix vaixell hi vingui el cacau.