D'on ve la tradició del cotó de Sant Narcís que es reparteix avui a Girona i que "ho cura tot"
Es creu que una ferida del cos incorrupte del patró de la ciutat va sagnar durant segles i que el cotó fluix amb què li netejaven tenia propietats curatives
Aquest dimarts 29 d'octubre Girona celebra la festa major en honor del seu patró, sant Narcís, un personatge mític que té una relació molt intensa amb la ciutat des de fa una pila de segles.
Una de les tradicions que l'envolten són les bossetes de cotó fluix que es reparteixen durant la missa que se li dedica en aquesta data a la basílica de Sant Feliu i que es creu que curen el mal d'orella.
Aquesta tradició surt de la creença que el seu cos incorrupte es va conservar durant més d'un mil·lenni i que una de les ferides que el van matar, situada en un turmell, va continuar sagnant durant segles.
Això almenys és el que explica un llibre sobre la seva "vida, miracles i martiri" que es va publicar el 1763, i que afirma que els trossos de cotó fluix amb els quals li netejaven la ferida es convertien en miraculosos:
"Es repartien després als devots del sant, i s'aplicaven a l'orella o a altres parts lesionades del cos, que meravellosament quedaven remeiades."
Sobres de paper amb cotó fluix beneït
El cotó que es reparteix ara, evidentment, no està tacat de la sang de ningú, sinó que són trossos beneïts pel ritual catòlic i que els feligresos guarden amb devoció per a quan els considerin necessaris.
La creença és que "ho cura tot", principalment el mal d'orella i el mal de cap, però Carme Tresserra, que ve cada any a buscar-lo, gairebé no li ha trobat cap ús més enllà de complir amb la tradició:
"Normalment els guardem, poques vegades l'hem hagut de fer servir perquè no tenim mal d'orella, això és una sort; mal de cap sí, però vaja, no acaba d'anar bé del tot."
Pomes miraculoses i mosques verinoses
Una altra de les tradicions, ara ja perduda, eren les pomes de Sant Narcís, que es posaven aquest dia a sobre de la seva tomba a la basílica de Sant Feliu, i que tenien el poder de fer baixar l'aigua del riu en cas d'inundació.
Un altre relat llegendari afirma que el 1285 les tropes franceses van assetjar Girona, van profanar el seu sepulcre i en van llançar el cos, però que tot de mosques sortides de la tomba van atacar els soldats.
Serien mosques verinoses que van matar bona part dels soldats i van fer fugir la resta, prodigi que s'hauria repetit en altres setges francesos almenys tres vegades més, el 1653, el 1684 i el 1710.
El "cos incorrupte" era fet de fusta i cotó fluix
Haurien tornat el cos al seu sepulcre, on hauria estat uns quants segles més i, durant la Guerra Civil, per protegir-lo dels saquejos, van obrir-lo per verificar què hi havia, i van fer una descoberta notable.
Segons les cròniques de l'època, va ser el 21 d'agost del 1936, i van trobar que només hi quedaven alguns ossos, i la resta eren membres de fusta i farciment de "cotó fluix", precisament.
La inspecció, de la qual es va aixecar acta notarial i en la qual va participar Joaquim Folch i Torres, director dels museus de Barcelona, va constatar que era una reconstrucció feta al llarg de molts segles.
Bisbe de Girona i també de Jerusalem
Segons els relats coneguts, sant Narcís va ser bisbe de Girona el segle III dC i hi va morir el 18 de març de l'any 307, assassinat per una turba de pagans juntament amb el seu diaca Fèlix.
Entremig hauria passat uns quants anys a la ciutat d'Augsburg, a Alemanya, on hauria aconseguit la conversió d'una prostituta que acabaria sent santa Afra.
Però el cert és que els primers textos coneguts sobre un sant Narcís el situen com a bisbe de Jerusalem, i no és fins a l'any 1002 que se'l cita com a bisbe de Girona en una butlla del papa Silvestre II.
A partir de llavors hi ha més documents que el relacionen amb Girona, fins que el 1387 va ser nomenat oficialment protector i patró de Girona, en substitució del que havien tingut fins llavors, sant Feliu.
