Donald Trump és "un risc" per als drets humans, segons Human Rights Watch
L'ONG critica que Washington, igual que Alemanya, han deixat que Israel cometi crims de guerra de forma deliberada
El retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units la setmana que ve és "un risc" per als drets de la població de Llatinoamèrica, segons alerta Human Rights Watch (HRW). L'organització acusa Trump de buscar la demonització dels migrants per crear pors a la societat.
Així s'hi ha referit la directora de HRW a Amèrica, Juanita Goebertus, en la presentació de l'informe anual sobre l'estat dels drets humans al món:
"No hi ha dubte que tindrà conseqüències greus a l'Amèrica Llatina, en particular, contra els drets dels migrants. Trump ha promès deportacions massives i un tancament gairebé total de les sol·licituds d'asil a la frontera estatunidenca."
Goebertus també alerta que per implementar les seves promeses necessitarà la col·laboració de diversos governs de la regió, com el de Mèxic. I veu probable que amenaci el país veí amb aranzels asfixiants si no li fa la feina bruta i deté migrants a la frontera, persones que són "víctimes de greus abusos com ara la violència sexual, robatoris a mà armada o segrestos, extorsions i desaparicions comesos per grups criminals o funcionaris mexicans". Al setembre hi havia més de 115.000 persones considerades desaparegudes a Mèxic.
La migració, assignatura també pendent a la UE
La crítica també s'estén a Europa, a qui acusa d'externalitzar les obligacions d'asil i protecció, en una clara referència a Itàlia. La primera ministra, Giorgia Meloni, ha intentat enviar els migrants que hauria d'acollir cap a centres construïts a Albània.
El document també denuncia que la política migratòria europea se centra cada cop més en la dissuasió i en la deslocalització de les seves responsabilitats a països fora de les seves fronteres. Intentant "retornar les persones a països de trànsit fora de la UE, on s'enfronten a abusos o devolucions en cadena", com per exemple a Líbia.
Els EUA, còmplices dels delictes d'Israel a Gaza
HRW no només posa el focus en Donald Trump, sinó que també és força contundent amb l'actitud que ha tingut l'administració de Joe Biden, sobretot amb la guerra de Gaza.
L'informe també denuncia que grans potències com els Estats Units o Alemanya debiliten els drets humans a la Franja. I critiquen que no hagin exigit a Israel els mateixos estàndards que reclamen a països com l'Afganistan o Veneçuela. I han mirat cap a una altra banda quan s'han comès tota mena d'atrocitats contra els gazians.
La directora mundial de l'organització de drets humans, Tirana Hassan, recorda com no s'ha posat fre a l'enviament d'armes a Israel durant la guerra.
"El 2024 no va ser un any d'orgull per a l'administració sortint. L'administració de Biden no només ha comès inacció quan es tracta de la protecció dels civils a Gaza, sinó que ha alimentat alguns dels crims que s'han comès quan ha continuat proporcionant assistència militar al govern israelià, tot i les proves de l'ús d'armes nord-americanes en crims de guerra a Gaza."
La vulneració de drets al món
Human Rights Watch explica que el 2024 ha estat un any d'eleccions, resistència i conflictes al món on s'ha posat a prova "la integritat de les institucions democràtiques i els principis dels drets humans internacionals i humanitaris". I alerta d'un augment generalitzat de l'autoritarisme, la repressió i els conflictes armats al món.
Aquests són alguns dels països on Human Rights Watch situa les crisis actives amb un cost humà més devastador davant la inacció o fins i tot la complicitat internacional:
Gaza, acusacions de genocidi
Acusa directament Israel de bloquejar l'accés a l'ajuda humanitària a la Franja i de privar els civils de forma deliberada d'accedir a aliments bàsics, medicaments i aigua potable. També creu que l'exèrcit israelià ha comès crims de guerra, amb milions de desplaçaments forçats i milers de morts i ferits en el que podria ser un delicte de genocidi.
L'ONG denuncia que s'han bombardejat hospitals, personal humanitari, escoles que acollien centenars de refugiats i periodistes, sense deixar cap espai segur que permetés la supervivència.
Segons el Ministeri de Salut de Gaza, des de l'octubre del 2023 hi ha hagut més de 46.000 morts, la majoria dones i infants, i més de 110.000 ferits.
Les dones, silenciades a l'Afganistan
A l'Afganistan, el règim talibà reprimeix cada vegada més la població, especialment les dones, les nenes i les minories, que no tenen dret a educació secundària ni universitària.
L'última agressió contra les dones ha estat prohibir la construcció de finestres des d'on es puguin veure dones o el so de la veu de les dones en públic.
Un total de 23 milions d'afganesos ja necessiten assistència humanitària.
Haití, el país on regna la violència
La violència a Haití ha assolit nivells catastròfics, segons Human Rights Watch, que menciona els assassinats de milers de persones per part dels grups criminals, que recluten nens i utilitzen la violació com a arma contra dones i nenes.
A més, s'aprofiten de la gana i la pobresa generalitzades per fer que menors participin en extorsions, saquejos i assassinats. Un 30% dels membres d'aquests grups són menors d'edat.
La Xina, un règim repressor
L'ONG acusa el govern de Pequín dels empresonaments massius d'activistes a Hong Kong i de la repressió contra centenars de milers d'uigurs, obligats a treballs forçats.
El règim de Xi Jinping promou, segons HRW, campanyes de repressió per assegurar la lleialtat al sistema unipartidista, silenciar qualsevol forma de dissensió, fins i tot dins el Partit Comunista, i desactivar qualsevol intent d'impulsar una societat civil o una justícia independent.
La fam, una epidèmia al Sudan
La guerra civil entre l'exèrcit i els paramilitars al Sudan ha fet que el país estigui immers en una de les pitjors catàstrofes humanitàries del món, amb una població delmada per la fam i els assassinats massius.
HRW acusa els paramilitars de crims de guerra i de lesa humanitat, i de dur a terme una campanya de neteja ètnica a Darfur. A tot el país s'han registrat casos d'assassinats massius, violència sexual i desplaçaments forçats.
I lamenta que la resposta internacional ha estat inadequada i ha permès que els agressors se sentissin impunes per cometre abusos més greus.
Rússia té els civils en el punt de mira
El document assenyala que el Kremlin es continua acarnissant amb el patiment dels ucraïnesos, que per tercer any reben atacs a gran escala contra la població i les seves infraestructures energètiques i sanitàries.
I apunta que les autoritats russes a les zones ocupades han intentat eliminar la identitat ucraïnesa de manera forçada i metòdica, per exemple, imposant un pla d'estudis rus o amb propaganda del règim a les escoles.
Human Rights Watch alerta que el 2024 s'ha posat en risc la base del dret internacional humanitari... i, ara, és prioritari que els governs de tot el món reaccionin per fer respectar els drets humans, a dins i a fora, amb més rigor i urgència que mai.
