Donar el pit sense haver parit, una opció molt desconeguda: "Cada gota és un pas enorme"

En Lleó té gairebé 2 anys i pren el pit de la seva mare, l'Alba Pino. Fins pràcticament a l'any, també ho feia de la seva altra mare, l'Ariadna. Quan aquestes dues dones es van plantejar ser mares, no s'imaginaven que podrien compartir l'alletament.

L'Ariadna es va quedar embarassada després de cinc intents, mitjançant la fecundació in vitro. Buscant informació sobre la gestació van descobrir la lactància induïda, és a dir, la possibilitat de donar el pit sense haver passat per un embaràs.

L'Alba va buscar suport per provar-ho, però no va ser fàcil. Els professionals sanitaris amb qui va consultar li van dir directament que "no calia" i que s'ho tragués del cap. Fins que va topar amb una pediatra que havia donat el pit a dues filles biològiques i s'havia induït la lactància per a una d'adoptiva.

"Si generalment hi ha molts dubtes sobre la lactància, pensar que pots alletar sense haver estat embarassada és el súmmum, el gran desconegut", explica l'Alba Padró, cofundadora de l'app gratuïta LactApp i assessora de lactància des de fa més de 22 anys.

Una part molt petita de la feina de Padró és ajudar les dones que volen donar el pit tot i que, per ser mares, no han passat per una gestació.

A principis dels 2000, el perfil que es trobava en aquestes circumstàncies eren mares adoptives. Després van venir les mares per gestació subrogada. I, esporàdicament, també ha tingut parelles de mares que volen compartir la lactància.

En canvi, aquest últim és el cas que, si parlem d'inducció, es troba més sovint la doctora i llevadora de l'Hospital Parc Taulí Gemma Cazorla, autora d'una tesi sobre la lactància induïda a Espanya i coautora de dos estudis publicats al Journal of Human Lactation. A una de les mares ja li fan seguiment de l'embaràs i l'altra es pot plantejar induir. "Veig cada vegada més parelles de dues noies que són mares, i això no disminueix sinó que anirà augmentant", afirma.

Per contra, no arriben a les consultes mares per gestació subrogada, cosa que la metgessa atribueix al "conflicte ètic" que hi ha al voltant d'aquesta pràctica i que porta aquestes persones a fer el procés amb la màxima discreció.

Com s'aconsegueix que el pit produeixi llet

L'alletament induït sol ser un procés llarg, tot i que depèn de cada cas i de l'objectiu que es fixa la persona o la família.

Pot allargar-se fins a 6 mesos i incloure tractament hormonal (prendre anticonceptius entre 2 i 4 mesos) i estimulació del pit, que és essencial i es pot combinar amb fàrmacs per fer augmentar el nivell de prolactina.

També hi ha casos en què s'ha d'anar d'un dia per l'altre, en cas d'una adopció que es desencalli de forma sobtada. Aleshores un relactador, un petit estri que permet donar un suplement de llet al nadó mentre mama i, per tant, estimula la producció de llet de la mare, pot ser molt útil.

Aquest article explica amb detall com aconseguir tenir llet en els diferents casos.

No hi ha una manera única, però, justament, Cazorla i altres llevadores, infermeres i ginecòlogues de l'ICS estan elaborant una guia o protocol perquè els professionals sanitaris estiguin informats o, com a mínim sàpiguen on derivar les persones que volen alletar sense haver gestat.

Forma part de la preparació d'aquest document analitzar els casos que hi ha ara i veure quina és la fórmula més òptima per poder arribar a lactar. I entre els supòsits, un perfil que no apareixia abans: homes trans que van néixer amb genitals femenins i han transitat a homes, però conserven la glàndula mamària i poden donar el pit.

Un procés que requereix constància i expectatives realistes

Pràcticament tothom es pot plantejar una inducció. Només pot estar desaconsellada en casos d'obesitat mòrbida, trombosi o grans fumadores. Ara bé, cal saber d'entrada que, depenent dels resultats que es busquin, s'haurà d'actuar de forma més o menys intensiva.

"Si vols fer lactància materna exclusiva, però no vols fer estimulació ni prendre res, ho tens complicat. Pots posar la criatura al pit i deixar que succioni i funcioni la màgia, però has de pensar el que vols fer", explica Padró.

Perquè vingui la llet, se sol recórrer a les hormones (progesterona i estrògens). Després s'aturen en sec i es comença l'estimulació, que es pot combinar amb els galactagogs per augmentar la prolactina a la sang, com passa després del part.

És fonamental, però, estimular la glàndula mamària abans de l'arribada del nadó, diverses vegades, dia i nit, perquè és entre la mitjanit i les 3 de la matinada quan, fisiològicament, les dones tenen un pic de prolactina. "Per això recomanem que facin estimulacions a aquestes hores", explica Cazorla, que també és professora associada a la UB.

Amb constància, confiança i paciència, es poden aconseguir resultats, indica Alba Padró:

"Has de donar expectatives realistes. Si et diuen que tindràs rius de llet, pot ser traumàtic si no és el cas. Nosaltres diem 'no sé què aconseguiràs, però t'acompanyarem i veurem què passa'. Cada gota és un festival. És un pas enorme."

En tot el procés cal tenir en compte l'altra part del binomi, perquè l'edat de l'infant incideix en l'èxit de la lactància induïda. "Totes les criatures durant els primers mesos de vida tenen tendència a buscar el pit. Instintivament, es mouen i el busquen. Encara que els hagin donat biberó o siguin més grans, podem intentar-ho", conclou.

L'ideal és posar el nadó al pit quan neix, perquè la interferència de biberons i xumets pot complicar que la criatura s'agafi bé al pit, però hi ha un cert marge. "Solen ser menors d'unes 8 setmanes, d'uns 2 o 3 mesos, perquè després ja els costa molt el reflex de la succió", destaca Cazorla.

Amb l'extractor cada 3 hores, dia i nit

En el cas de l'Alba Pino, va començar el tractament farmacològic l'abril del 2020 i el seu fill va néixer a finals de juliol.

"Anava justa de temps", perquè li havien recomanat que l'iniciés cinc mesos abans. "Vaig tenir sort del confinament, perquè vaig poder teletreballar i feia extraccions cada 3 hores, dia i nit", explica.

Va fer servir un tirallet elèctric doble per estimular bé el pit, i els resultats van ser molt satisfactoris:

"La primera vegada que el vaig fer servir, vaig treure dues gotes. No m'ho creia i tampoc era conscient de si era llet o suor. Vaig enviar una foto a la doctora i em va confirmar que no era transparent. Era llet."

A mesura que es va traient llet, es pot congelar per fer un banc de llet per quan arribi el nadó.

L'Alba, que va aconseguir una producció notable, no podia guardar tota la que es treia i té la recança que al Banc de Llet "no van voler o no van saber trobar la manera" d'acceptar la seva llet. "Com que jo no era la mare gestant, no em van deixar donar-ne fins que el meu fill va néixer."

Quan en Lleó va arribar a aquest món a l'Hospital Santa Caterina de Salt, seguint el consell de les llevadores, va mamar de l'Ariadna durant una setmana, per poder instaurar bé la lactància. A partir d'aquí, l'experiència va ser compartida: "Ara tu, ara jo, i a la nit igual. I si jo havia de marxar, l'altra mare se'l posava al pit."

I així va ser fins que el mateix nen ho va decidir: "Al principi no va fer cap diferència, però, gairebé a l'any, d'un dia per l'altre va deixar de voler el pit de la meva dona".

L'èxit poden ser tres gotes

El cas de l'Alba, però, no és el més habitual. Segons la llevadora del Parc Taulí, generalment no s'aconsegueix una lactància materna exclusiva, sinó mixta, que combina la llet materna amb els suplements de llet adaptada. Això, remarca Cazorla, no treu que sigui una experiència exitosa:

"L'èxit d'una inducció significa una lactància òptima per a mare i fill, encara que siguin tres gotes. Hi ha dones que, simplement fent això, per a elles ja és un èxit."

Quan es tracta de dues mares, és més probable aconseguir una lactància materna exclusiva "perquè on no arriba una, arriba l'altra", afegeix. "En parelles de dues noies, tot són beneficis. Per exemple, a les nits poden fer torns", apunta.

Per què alletar?

Davant la pregunta de si les mares que opten per induir-se la lactància ho fan més pel vincle o per la nutrició, tenint en compte els beneficis de la llet materna, Padró explica que "claríssimament" en mares adoptives es busca "facilitar el benestar de la criatura".

Encara que normalment no es busca l'alimentació exclusiva amb llet materna, "volen proporcionar defenses a aquests nens que potser han rebut llet artificial racionada o tenen alguna patologia mèdica", principalment en criatures una mica més grans.

A més, tenir el nadó "pell amb pell, encara que no mami, facilita el benestar". En resum, el pit "és un facilitador del vincle", encara que es doni biberó. "La part de la nutrició és important, però potser no tant en una inducció, perquè pot ser que tinguem poca quantitat de llet", afegeix.

A la mare d'en Lleó la motivaven el vincle i la il·lusió de provar-ho:

"El vincle el pots fer sense pit i moltes mares m'han dit que elles han donat biberó i no ha passat res, però jo creia que seria un bon vincle i volia saber el que era l'experiència."

Cal tenir en compte que el pit no és només l'aliment. "També serveix per calmar el nadó. Hi ha succió nutritiva i no nutritiva", explica Cazorla.

Què he de fer si m'ho plantejo?

L'Alba resumeix la seva lactància com a "plaent dins de l'esforç" i té un missatge clar per a qui es plantegi passar per aquest procés:

"Cada mare té el seu punt de vista i tot és vàlid, òbviament, però a mi la doctora em va dir: 'És molt dur, molt sacrificat, i si ho vols fer, realment has d'estar molt convençuda.' Però ha valgut molt la pena i ho tornaria a repetir, sens dubte."

En la decisió d'induir la lactància hi ha trobat interès i curiositat, però també incomprensió. "Molta, i sobretot la primera i, per mi, més incomprensible, la dels professionals."

Un dels problemes amb els quals topa l'alletament induït és el desconeixement per part dels sanitaris. "És un procés que poden ser mesos, en què has d'acompanyar la mare en el dia a dia. El professional sanitari no té temps de fer-ho i no l'hi podem demanar", comenta Alba Padró.

Les llevadores podrien assumir el paper si fossin prou, però també en falten. I es pot recórrer a les assessores i grups de lactància, però la cofundadora de LactApp es mostra desesperançada:

"Amb els grups estem en via morta, la pandèmia va fer molt mal. Les mares abans volien veure els grups, ara venen i no volen sentir els problemes de les altres. No s'entén la importància d'emmirallar-se en el grup."

La inducció és vista de forma natural en altres cultures. "Pot passar que la mare mori en el part. Aleshores l'àvia alleta i es considera una inducció", diu. Aquí, sovint desconeixem que és possible.

Ho admet també Cazorla, que confia que la guia o protocol ajudi a acompanyar millor les persones que volen induir-se la lactància. "Hem d'aconseguir que hi hagi referents", remarca.

Per elaborar la tesi, la doctora va fer una trentena d'entrevistes en profunditat. Un fet que li va cridar l'atenció és que, en la majoria de casos, les lactàncies van ser "llargues": "Una mitjana de 18 mesos, però hi ha dones que van arribar als 4 anys." I totes les entrevistades, sense excepció, li van dir que, "malgrat l'esforç, tornarien a passar pel mateix procés".

En el cas de LactApp, app líder en lactància materna al món i amb presència en més de 180 països, l'equip atén 100.000 consultes al mes.

Les que tenen a veure amb la lactància induïda van suposar el 0,06% del total l'any passat i són el 0,05% en els primers sis mesos del 2022, un percentatge molt baix que atribueixen al fet que és un tema molt minoritari, però s'explica perquè les persones que busquen l'alletament induït solen estan acompanyades d'una professional de forma individualitzada.