Donar la cara pel doblatge: el sector es reivindica i reclama millors condicions laborals
Els professionals del sector del doblatge reivindiquen la seva feina com a eina interpretativa i de normalització lingüística del català, i reclamen un nou conveni
Aquest diumenge és el Dia Internacional del Doblatge. Aprofitant l'efemèride, els professionals catalans que s'hi dediquen han decidit, no només posar-hi veu, sinó també donar la cara pel doblatge.
Les seves veus inconfusibles i les seves cares, en alguns casos poc conegudes.
L'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) ha publicat un vídeo en què reivindica el doblatge com a eina interpretativa i de normalització lingüística, en el cas del català, i també reclama un nou conveni.
??Celebrem el #DiaInternacionalDelDoblatge!
AADPC (@AADPC) June 12, 2022
Des de l'#AADPC defensem el doblatge com una eina interpretativa més i vetllem per les condicions laborals de les persones que s'hi dediquen.
Avui homenatgem a tot/es aquest/es professionals. Avui i sempre #DonemLaCaraPelDoblatge ? pic.twitter.com/fNQHRp9RoH
En el vídeo apareixen grans veus del doblatge en català, i també en castellà, com Luís Posada, qui habitualment posa la seva veu a les interpretacions de Johnny Depp, Jim Carrey, Leonardo DiCaprio o Owen Wilson, entre tants d'altres. També Isabel Valls, veu d'Audrey Tatou o Kristen Stewart.
També posem cara a qui diu les mítiques frases "Sisplau, toca-la, Sam", de la pel·lícula "Casablanca" --que és Montse Miralles-- i "Deu és testimoni que mai més no tornaré a passar gana", d'"Allò que el vent s'endugué" --interpretada per Maife Gil.
Veiem que qui interpreta Adolf Hitler a "L'esfonsament" és Lluís Marco també veu habitual de Harvey Keitel o Kevin McNally--, que el Walter White català és Domènec Farell i que l'Once de "Stranger Things" és Carla Torres Danés.
Una representació del sector d'actors i actrius de doblatge per reivindicar millores en la professió, com vetllar per la qualitat interpretativa i laboral.
La qualitat interpretativa per davant dels criteris econòmics
El sector del doblatge fa temps que denuncia que està precaritzat. Durant la pandèmia, com en tantes altres professions, els intèrprets, directors, tècnics i estudis de doblatge van haver d'aturar la seva producció pel confinament. I, posteriorment, l'aturada de rodatges internacionals va fer perillar la feina de tots aquests professionals.
La situació, a poc a poc, ha anat tornant a la normalitat amb el retorn de les grans estrenes i la producció de les plataformes digitals.
Però la professió considera que encara s'ha de vetllar més per fer-se valorar, com a eina interpretativa, de divulgació cultural i de normalització lingüística, sobretot en el doblatge en català.
En aquest sentit, DUB, l'Associació Professional d'Artistes de Doblatge de Barcelona, ha fet la seva reivindicació també aquest diumenge en un fil de Twitter destacant que la feina dels actors i actrius de doblatges no només és posar veu, sinó també les emocions:
o davant de l'ordinador per ajustar. La reivindiquem perquè gaudim interpretant els personatges a qui no només prestem la veu, sinó també les nostres emocions. La reivindiquem perquè ens apassiona veure com el repartiment de veus encaixa com una orquestra ben dirigida.
DUB. (@dubbcn) June 12, 2022
Un conveni per regular el sector
I una altra de les grans reivindicacions que té el sector a Catalunya és la falta d'un conveni que reguli la professió. L'any 2014 va acabar la vigència del que fins llavors ho regulava.
Els actors i actrius de doblatge no són autònoms, són treballadors per compte d'altri que es donen d'alta i de baixa cada dia, en funció de les hores que treballin en un determinat estudi. I les ajudes institucionals són nul·les "perquè no estem dins d'una normalitat", explicava en una entrevista a TV3 Roger Isasi-Isasmendi, president de DUB.
Per això, des de fa anys, professionals i associacions estan intentant aconseguir un nou conveni que reguli les relacions laborals entre els estudis, les distribuïdores i la branca artística del doblatge (actors, adaptadors-ajustadors, directors i ajudants de direcció).
A més, la situació actual és molt diferent de la regulada fins al 2014. Ara, l'emergència de plataformes digitals o el recent teledoblatge obliguen a repensar-ne les condicions i fixar-ne de noves.
De moment, professionals, associacions --com DUB-- i una vintena d'estudis de Barcelona han aconseguit un primer acord en què es comprometen a recuperar uns sous en davallada i obrir la porta a un futur conveni.
