Les professionals del teatre reclamen igualtat: "Deixeu-nos crear, provar, equivocar-nos"

Si fem un cop d'ull a la cartellera teatral, aquest 2024 encara hi trobarem més noms masculins que femenins. Durant els últims anys s'ha avançat en el camí cap a la paritat, i s'han incorporat més dones sobretot en àmbits com el vestuari o la distribució d'espectacles, però encara lluny de l'objectiu final.

No és només una qüestió de nombre, sinó també d'ocupar llocs amb visibilitat, d'oportunitats i de recursos per tirar endavant els seus projectes, amb una mirada pròpia.
 

Qui decideix els "temes universals"?

Com explica la directora i dramaturga Marta Aran, un dels símptomes més evidents de la desigualtat de gènere el trobem en les nominacions dels premis teatrals --especialment en categories com la il·luminació, l'espai sonor o l'autoria original-- on els homes segueixen copant bona part de les candidatures. Això fa que "els temes que es considerin universals només sigui els temes masculins".

En altres aspectes del procés, com el vestuari, la presència femenina sol ser més gran. Tot i això, Nídia Tusal, figurinista que ha treballat en espectacles com la versió recent d'"Un matrimoni de Boston", "Canto jo i la muntanya balla" o "L'oreneta", subratlla que "la sastreria masculina l'han fet sempre els homes" i que s'ha considerat més "prestigiosa" que no pas la feina de confecció femenina. També aquí, doncs, s'han fet diferències. 

Durant els últims anys s'ha avançat, però no prou. Des de l'any 2017, professionals del sector, agrupades al moviment Dones i Cultura, van posar la lluita per la igualtat i la no discriminació en les arts escèniques sota el focus. 

Ara el col·lectiu ja no funciona i, com explica Marta Aran, els teatres s'han relaxat:

"La por s'ha anat diluïnt perquè ja no hi ha ningú que assenyali amb números i estadístiques aquesta paritat, i això fa que els equips artístics, els que fan programacions, estiguin més tranquils en aquest tema"

Més exigència amb les dones

És cert que, a poc a poc, hi ha més directores i dramaturgues, i que això ha tingut un efecte directe en l'augment de dones en els equips artístics. No obstant això, l'escenògrafa i dissenyadora de llums Mireia Sintes afegeix un element destacat: a les dones encara se'ls exigeix més que als seus col·legues:

"[Sembla que] les dones ho hem de fer sempre perfecte, sempre hem de fer el gran muntatge, rodó, i tenim menys dret a experimentar. Deixeu-nos crear, provar i equivocar-nos" 

Per crear i provar, però, les professionals recorden que cal analitzar, no només el volum total d'espectacles que lideren dones, sinó els diners que s'hi dediquen i els dies d'exhibició.

També les segones oportunitats després d'un projecte que, pels motius que sigui, no acabi de funcionar. Són les mateixes que tenen els homes?  La Nídia assegura que "si ets una dona que ha escrit un text i se't carreguen ja no pots seguir, és cruel". I sense escenari, afirma, "no pots saber si vals o no". 

Per tendir a la igualtat, les professionals diuen que encara és important que hi hagi discriminació positiva, amb l'esperança que algun dia ja no sigui necessària. De moment, un primer pas per aconseguir la igualtat és parlar-ne i posar-hi el focus.