Dones d'Islàndia, país amb menys bretxa salarial: "No igualarem sous fins al 2047"

A Islàndia, milers de dones s'han manifestat aquest dimecres per protestar contra la desigualtat salarial i l'assetjament sexual.

Tot i que Islàndia és un país pioner en matèria d'igualtat, els organitzadors de la marxa han denunciat que, segons les últimes estadístiques, les dones cobren un 26% menys que els homes, mentre que el govern defensa que la bretxa salarial no supera el 5%.

Milers de dones s'han adherit a la protesta i han plegat dels seus llocs de treball 2 hores i cinc minuts abans, perquè segons les estadístiques aquest és el temps que les dones deixen de cobrar per fer el mateix treball que els homes. 

El 2005 les manifestants van sortir de la feina a les 14.08, el 2010 a les 14.25, el 2016 a les 14.38 i el 2018 a les 14.55. La convocatòria explica que malgrat els avenços queda molt per fer.

"Hem guanyat només 47 minuts en 13 anys. Si seguim a aquest ritme haurem d'esperar 29 anys abans que les dones a Islàndia cobrin els mateixos salaris de mitjana que els homes, el 2047."

I és que aquest cop la manifestació arriba deu mesos després que s'aprovés una llei que obliga les mitjanes i grans empreses a demostrar que paguen igual a homes i dones, però l'aplicació de la normativa s'ha allargat en el temps, per motius tècnics. Amb aquesta llei el govern preveu acabar amb la bretxa salarial el 2022.

La marxa també ha servit per donar suport al moviment #MeToo.

El 24 d'octubre és per a les dones islandeses el Kvennafrí o "el dia lliure de les dones", que s'ha celebrat 5 vegades des del 1975. Aquell any el grup Mitges Roges va convocar una vaga femenina que van seguir el 90% de les dones des del seu lloc de treball o a casa. Aquell va ser un punt d'inflexió a Islàndia, un país conservador que estava a la cua d'Europa en igualtat de gènere.

Segons l'informe del World Economic Forum del 2017, Islàndia encapçala el rànquing mundial en igualtat de gènere i, juntament amb Noruega i Finlàndia, està al capdavant de la llista dels països amb menys bretxa salarial.