Dones i Covid: més desigualtat de gènere, tot i el seu paper essencial en la pandèmia

Infermeres, metgesses, caixeres de supermercat, farmacèutiques, personal de neteja o de les residències han estat a primera línia durant la pandèmia. Són professions altament feminitzades que han esdevingut clarament essencials en aquesta crisi sanitària.

"Ha estat una crisi la gestió de la qual s'ha fet basant-se en el treball de les dones. Sigui treball remunerat o no, sigui formal o no formal, reconegut i no reconegut. Però bàsicament la gestió de la crisi sanitària s'ha fet a costa del treball i de la responsabilitat que les dones assumeixen en el treball de cura", explica Sara Moreno, sociòloga.

Des de la Fundació Surt, una entitat que treballa per erradicar les discriminacions per raó de sexe, recorden que la pandèmia ha obligat les dones "a haver d'estar atenentes a les persones, a cuidar les persones més properes dins de casa, fora de casa, a les residències, als hospitals". Sense la feina de totes aquestes dones no s'hauria pogut gestionar la pandèmia.

Un 86% de les persones que treballen en feines relacionades amb la neteja són dones. També són majoritàriament dones (el 84%) les treballadores de residències de gent gran i de persones dependents. El 70% de la plantilla de centres sanitaris i del col·lectiu farmacèutic són dones.

El fet d'estar a primera línia també ha tingut conseqüències i les dones han estat més exposades a contraure el virus.

"Les dones tenien una prevalença a ser infectades molt superior a la mitjana de la població. De fet, en el sector de les cuidadores és pràcticament del 16%, quan entre la mitjana de la població és d'un 10%. I en el sector dels metges és d'un 13%", explica Sara Moreno.

Un exemple: al CAP Igualada-Nord, més del 92% de la plantilla són dones. Durant la primera onada de la Covid, més de la meitat van haver d'agafar la baixa perquè es van contagiar.

I, lluny d'igualar-nos, l'impacte de la pandèmia en l'àmbit del treball o en les responsabilitats de les feines de cures ha eixamplat unes desigualtats de gènere que ja eren estructurals.

Fora de l'àmbit professional, a les llars, les dones també han assumit més càrrega degut a la pandèmia. Sense recursos de conciliació, amb el teletreball i amb les escoles tancades, la cura de fills i de persones grans a casa també ha recaigut clarament en les dones.

L'últim informe de l'Institut Català de les Dones mostra que són les dones les que majoritàriament s'encarreguen de la cura de fills o de persones grans, i dediquen el doble d'hores que els homes a les feines de la llar.

S'han accentuat les desigualtats de gènere, no només dins de l'àmbit de la llar, sinó també en el mercat de treball:

"En tota crisi econòmica sempre s'expulsa els col·lectius que estan més dèbils dins del mercat de treball. Temporalitat, parcialitat, baixos salaris. En la mesura que les dones abans de la crisi tenien pitjor situació dins del mercat de treball, són les primeres a ser expulsades", explica la professora de Sociologia Sara Moreno.

És el cas de l'Alba. A causa del confinament, d'un dia per l'altre es va quedar sense cap de les cases on treballava fent feines de neteja. Sense contracte no tenia dret a atur ni a ajudes. De cop es va quedar sense ingressos.

La pandèmia també ha agreujat situacions de violènica masclista. Durant el confinament, les trucades al telèfon d'atenció a les víctimes de violència de gènere van augmentar un 41%. Convivint les 24 hores amb el seu agressor, la situació per a moltes dones va ser insostenible.

A Catalunya, el telèfon d'atenció a les víctimes de violència masclista és el 900 900 120. Funciona les 24 hores del dia i no deixa rastre a la factura.

També hi ha la línia de WhatsApp 671 778 540, que fa més accessible i immediata la comunicació amb els professionals, i l'adreça de correu 900900112@gencat.cat.