Dones i poder polític: encara queda molt camí per fer

La paritat entre homes i dones al Parlament de Catalunya mai ha arribat al 50%, tampoc en l'actual legislatura. Al Parlament, hi ha 59 dones i 76 homes. És a dir, el percentatge de dones és el 43,7% de la cambra, el més alt que hi ha hagut mai, però per sota de la meitat.

Una feina sense horaris definits, casos d'assetjament sexual, crítiques per la manera de vestir i no per l'argumentari són algunes de les dificultats amb les quals es troben les diputades, segons explica la professora de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, Tània Verge:

"Aquests horaris se'ls poden permetre en major mesura les persones que tenen tota la intendència domèstica resolta, que tal com funcionen les societats patriarcals avui en dia són majoritàriament els homes. Això se suma al fet dels atacs que reben les dones polítiques en tant que dones, que fa que es cremin les dones que estan en política. I que per tant els homes es perpetuïn en els càrrecs."

Això provoca que, en moltes ocasions, les dones no disposin de poder polític efectiu. Cal tenir en compte, també, que les institucions polítiques han estat fundades i poblades per homes, fins fa relativament poc temps. És per això, segons explica Verge, que "els patrons de conducta i els ideals de comportament que s'han establert han estat creats a imatge dels comportaments típicament masculins."

"Despatriarcalitzar la política"

Davant d'aquesta situació, "es fa necessari feminitzar i despatriarcalitzar la política". És l'anàlisi que planteja la diputada d'Esquerra Republicana Jenn Díaz al llibre que acaba de publicar, titulat "Dona i poder". Feminitzar les institucions implica garantir la paritat de la diversitat de la població a la composició dels òrgans.

D'altra banda, despatriarcalitzar la política implicaria un canvi profund en les relacions de poder i la manera de funcionar i organitzar-se de les institucions. "Implica alterar les relacions de poder de gènere que estan travessant el funcionament de les institucions", remarca Tània Verge.

Per combatre la sobrerepresentació dels homes, alguns partits aposten per incorporar quotes electorals o "sistemes cremallera", que intercalen homes i dones. Tanmateix, pràcticament tots els partits estan liderats per homes, gràcies al que Verge qualifica de "trampes o discriminacions estratègiques":

"Les quotes electorals s'han demostrat la mesura més eficaç per combatre la sobrerepresentació dels homes a la vida política, però al mateix temps s'ha demostrat que els partits són capaços d'inventar diferents trampes o discriminacions estratègiques, com reservar les primeres places pels homes i posar les dones a posicions menys elevades a les llistes"

Sistemes com les "llistes cremallera" haurien de permetre una major presència de dones. Els partits, però, discrepen sobre aquest funcionament:

Jenn Díaz (ERC): "Ara el sistema ja ens deixa tenir un escó, per exemple. Què fem amb aquest escó és el següent pas. Per tant, ser-hi però no poder intervenir no ens serveix de res. Volem anar més cap al pas qualitatiu, que no quantitatiu."

Lorena Roldán (Cs): "En el 'sistema cremallera' no hi creiem igual perquè no creiem tampoc en les llistes tancades. A nosaltres ens agradaria tenir llistes electorals desbloquejades, i de fet ho portem a la nostra reforma de de llei electoral perquè creiem que és la ciutadania qui ha de poder triar entre les persones que hi ha en una llista."

Més enllà del 43,7% que representen les dones a l'hemicicle del Parlament, a la Mesa tampoc hi ha paritat: de les set persones que la formen, cinc són homes i només dues són dones. I, dels 131 presidents de la Generalitat de Catalunya, no hi ha hagut mai una dona presidenta. De fet, només PP i Ciutadans han tingut en alguna ocasió una dona com a candidata.

La professora Tània Verge reclama més "consciència feminista" per arribar a transformar les institucions i "despatricalitzar la política":

"Que unes poques dones arribin a trencar aquest sostre de vidre i ocupin les màximes responsabilitats, això no implica necessàriament que des d'allà es faci una política feminista o que hagi implicat la transformació del conjunt de la seva organització o de la institució. Calen moltes més dones, molt més diverses arribant a molts més espais i amb consciència feminista. És impossible despatriarcalitzar la política si no es té una consciencia feminista d'actuar com a tal."

La llei demana "tendir a assolir el 50%"

La Llei Orgànica 3/2007, d'igualtat efectiva de dones i homes, va introduir el "principi de composició equilibrada" en l'elaboració de les llistes electorals, establint una proporció del 40/60 (cap sexe per sota del 40% ni per sobre del 60% de candidatures). La llei no fixa un mínim per a les dones, sinó per a qualsevol dels dos sexes.

La Llei 17/2015, de 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, incorpora el principi de "representació paritària", que recorda que s'ha de "tendir a assolir el 50% de persones de cada sexe".

Arreu del món, líders polítiques com Jacinda Ardern, primera ministra de Nova Zelanda; Sanna Marin, a Finlàndia; o Mette Frederiksen, a Dinamarca, han destacat per la seva bona gestió de la pandèmia.