Dones supervivents d'intent d'assassinat masclista, una realitat invisible i inquantificable
Recollim el testimoni d'una supervivent a un atac, que ha estat a molt poc de formar part de la punta de l'iceberg de les violències masclistes: els feminicidis
L'any passat, 58 dones van morir assassinades per la seva parella o exparella, segons dades del Ministeri d'Igualtat, 5 en el que ha transcorregut d'any i 1.245 des del 2003. Aquests crims són l'expressió màxima de les violències masclistes i el seu ressò omple informatius i pàgines de diaris.
Hi ha, però, una xifra invisible de dones que també pateixen violències brutals i que han estat al límit d'engreixar la dolorosa estadística de les assassinades: les que han aconseguit sobreviure a un atac mortal. Refan la seva vida, però la por i les seqüeles sovint les acompanyen.
"Si no m'hagués defensat, no seria aquí; sentia que aquesta persona acabava amb mi i acabava amb els nens." Té 35 anys i ens explica la pitjor experiència de la seva vida a l'habitació dels seus fills, en un pis humil d'un barri humil, llogat poc després de l'atac que va rebre del seu exmarit.
Respira profundament i ens diu que va voler marxar de seguida de l'habitatge que compartia amb ell --ara a la presó-- i on va patir l'agressió. Ell li havia agafat el mòbil i també s'havia endut el passaport.
Conviure amb la por
Prefereix ocultar la seva identitat, perquè té por de l'entorn del qui ja no sent ni vol com el seu home. Diu que ell ha enviat persones a preguntar per ella i pels nens: una nena de 7 anys i un nen que ara en té 11; i aquestes visites de desconeguts la inquieten i les ha denunciades:
"A mi em feia por sortir al carrer, moltíssima por. Ara estic més bé, però... no sé amb quina intenció ve la gent que m'envia."
El pare dels seus fills va negar al judici que la volgués matar, aquella matinada que la va assaltar quan ella estava dormint, però l'Audiència de Tarragona l'ha condemnat a més de 10 anys de presó. Tot i això, el neguit l'acompanya:
"Tot i estar tancat i en procés de divorci i tot, ha continuat comentant: 'Jo, si surto, tornaré amb ella.' Per a mi és dur, perquè... ja està bé! No ho estàs entenent? Has fet una cosa molt greu i, per a tu és normal?"
Ens explica que va sobreviure a l'atac del seu marit traient forces, no sap d'on, i gràcies al fet que el seu fill va sortir de casa per demanar ajuda: "Picava amb tanta força a la porta dels veïns... i deia: 'Vol matar la meva mare!'"
I, tot i que reconeix que tant ella com els nens han estat molt ben acompanyats des d'aleshores per psicòlegs i serveis especialitzats d'assistència a la dona, admet que tot just està aprenent a conviure amb el que li va passar:
"Ell ens ha obligat els nens i a mi a viure amb una cosa que no volíem, ni en som partícips... No ho trobo just."
Impossible saber quants casos hi ha
Saber quants casos de dones han viscut una temptativa de feminicidi o que gairebé s'han mort per l'atac de la seva parella o exparella és impossible. Ho diu l'experta Patsilí Toledo, que és professora de Gènere i Justícia Penal a la Universitat Pompeu Fabra: "és gairebé com parlar de les dades de quants casos de violències masclistes tenim, no ho sabem".
La gran majoria de feminicidis frustrats passen desapercebuts. Al mateix barri on viu la dona que ens atén a casa seva, fa unes setmanes van detenir un altre home per intentar matar la parella.
Els assassinats i intents no són actes impulsius
El que sí que saben les persones que estudien aquest fenomen sovint invisible és que, com en els feminicidis consumats, "s'ha trencat un mite que existia de fa temps, el que sustentava la idea que són un acte impulsiu, com el resultat d'un rampell de ràbia en algun moment, o d'un home dolgut", assegura l'especialista de la UPF.
Toledo insisteix que són crims pràcticament planificats:
"Arreu del món aquests crims tendeixen a ser molt pensats i, en general, planificats. Per tant, no estem parlant d'un excés de l'home --que també pot ser, n'hi ha algun cas--, però en termes generals no és una cosa en què se li ha escapat la mà, no; simplement han pensat: 'Mataré aquesta dona.'"
"I, per tant, també planifiquen les possibles conseqüències", fins al punt, ens explica la professora, que això els porta a simular accidents o suïcidis de la dona per evitar conseqüències legals o, si es veuen en un atzucac --com passa sovint-- a suïcidar-se ells.
Casos que es fan passar per suïcidi
D'un dels casos més dramàtics, n'hem tingut sentència aquest gener. Gairebé 4 anys després de l'agressió, que per poc no és mortal, es condemnava l'exregidor de Ponferrada Pedro Muñoz per tirar pel balcó la seva dona, l'advocada laboralista Raquel Díaz, el maig del 2020, després de clavar-li una brutal pallissa.
La va continuar agredint un cop a terra i, quan pensava que estava morta, va demanar ajuda per telèfon, dient que la seva dona s'havia tirat pel balcó. "És molt freqüent que els intents d'assassinat s'intentin camuflar", afirma Patsilí Toledo:
"Els accidents de trànsit, en general, es fan servir molt, o bé les anomenades precipitacions: dones que cauen per la finestra, caigudes dels balcons, en molts casos mortes... és molt més fàcil assumir que una dona s'ha intentat suïcidar que assumir que 'el seu bon marit, que és una persona tan respectable i bona,' l'hagi intentada matar."
Viva de miracle, Raquel Díaz va quedar paraplègica i amb greus seqüeles físiques i psíquiques, i fins ara ha viscut amagada per por de Muñoz. La sentència, que ha estat recorreguda, condemna el polític --amb molt de poder a la comarca lleonesa d'El Bierzo-- a 16 anys i 10 mesos de presó, pels delictes de maltractament i lesions, però l'absol d'assassinat i homicidi en grau de temptativa.
"És que hi ha molts casos d'agressions greus que l'efecte que tenen és realment igual que matar la dona, perquè la dona que continuarà vivint serà una altra", reflexiona Toledo.
"Hi ha moments que he pensat: 'Estic somiant? Estic viva? De debò?'", ens diu aquesta supervivent. I, tot i que li agrada mirar el futur amb esperança, assegura que quan veu a les notícies que des de començaments d'any ja són tantes víctimes, se sent "malament de pensar que aquestes dones ja no són aquí; i sí que penso que s'hi podria haver fet alguna cosa més".
I, enrabiada, ens explica que ella, tres dies abans del greu atac a què va sobreviure, ja havia demanat ajuda. L'home l'havia amenaçada de mort amb un ganivet i el seu fill va trucar a la Policia.
Tal com va explicar al judici un dels mossos que la va atendre, li va dir: "Si no tens cap ferida, no podem fer res." A més a més, l'agent la va advertir que el marit podia tornar a casa quan volgués, perquè també era casa seva.
Segons explica ella, li va contestar: "Si em passa alguna cosa, serà culpa teva." El dia dels fets, aquell mateix mosso va tornar a entrar a casa seva. La va mirar i va dir en veu alta: "Jo en aquesta casa ja hi he estat."
On es pot demanar ajuda
Per demanar ajuda en cas de violència masclista hi ha un telèfon específic d'atenció i informació: 900 900 120. Funciona les 24 hores del dia, tots els dies de l'any, atén consultes i urgències, és gratuït, no queda registrat al mòbil i és confidencial.
En cas d'emergència davant d'una agressió, també es pot trucar al 112 o demanar ajuda al WhatsApp 601 00 11 22, que ofereix informació i assessorament a les dones que són víctimes de violència masclista.
Si es vol denunciar, es pot anar a la policia o directament als jutjats especialitzats en violència de gènere, on les dones tenen el dret de ser assistides per un advocat d'ofici, independentment de la seva situació econòmica.
També es pot recórrer als diversos serveis públics d'informació i atenció, com les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones (ICD) o els Serveis d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i els Serveis d'Intervenció Especialitzada (SIE).
