D'ordinadors a roba, l'economia que creix amb el lema "reutilitzar en comptes de llençar"

L'actual crisi, amb el canvi d'hàbits i de mentalitats que genera, està posant en valor la reutilització d'objectes. Entitats com Andròmines o la Fundació Formació i Treball fan de la seva funció social i mediambiental dues cares de la mateixa moneda, que ha abordat el programa Valor Afegit.

A la botiga que Andròmines té a Montcada i Reixac s'hi pot trobar de tot, però de segona mà: des de mobles fins a roba, llibres o informàtica. Andròmines és una associació que crea llocs de treball per a persones en risc d'exclusió a través del reciclatge i el reaprofitament. "Tot allò que tinguis a casa que creguis que ja no et fa servei, seria el moment de trucar-nos per veure de donar-li una segona oportunitat", assegura Montse Romo, la responsable de de Comunicació i Estratègia d'Andròmines.

En els últims mesos han hagut de traslladar a unes instal·lacions més grans el recondicionament d'ordinadors, perquè les peticions s'han disparat. Segons Romo, al 2020 "s'ha visibilitat allò que era invisible o tothom pensava que s'havia eliminat, que és la bretxa digital. Ens vàrem trobar tots tancats a casa i amb la necessitat de tenir una pantalla, per a un hospital o per a uns nanos que no en tenien per poder seguir els seus estudis, per exemple". Es tracta dels alumnes d'un institut de l'àrea metropolitana de Barcelona que, des d'Andròmines, van haver de proveir d'ordinadors a un preu simbòlic, en ple confinament, perquè poguessin seguir les classes connectant-se des de casa. "Era gent que era la primera vegada que tenia un ordinador a casa, perquè ni tan sols els seus pares n'havien tingut cap", afirma Marisa Gliosca, responsable tècnica d'Andròmines.

Ara estan desenvolupant una plataforma per vendre ordinadors i altres aparells usats per internet que es dirà The Good Plug. Es tracta d'un marketplace obert de qualsevol entitat social que hi vulgui comercialitzar aparells reaprofitats. Per Romo, "amb la pandèmia, hi ha coses que han canviat per millorar i una és la conscienciació de la societat que els recursos són finits i que nosaltres som els responsables de fer allargar la vida de les coses al màxim. El tipus de persona que ens truca en els últims mesos, sí que és una persona més conscienciada amb el medi ambient".

Fins a la nau que la Fundació Formació i Treball té a Sant Esteve Sesrovires arriben els camions amb la roba que la gent diposita al miler de contenidors de Roba Amiga que hi ha a més de 200 municipis catalans. Aquí es descarreguen cada any 16.000 tones de roba usada provinents de tot l'Estat. Passen per un procés de selecció, depenent de la mena de peça, de quina temporada de l'any és, de quin gènere està feta o de l'estat en què es troba. Després, una bona part es reutilitza.
 

Segons Marina Arnau, responsable de la línia tèxtil de la fundació, "el 63% passa a ser reaprofitat, en botigues de la cadena Botiga Amiga i botigues de Càritas de tot Espanya, i també se n'exporta. Després un altre 33% va a reciclatge, transformat en fibres i fils. I un 4% el portem a cogeneració elèctrica i calorífica. La millor roba es prepara en una sala a part i es posa en caixes per enviar a les botigues. Pel director d'aquesta Fundació dedicada a la reinserció laboral de persones amb risc d'exclusió social, Albert Alberich, "ens hem convertit en un dels grans recicladors de roba de tot l'estat espanyol. Això ens ha permès la creació d'aquells llocs de treball que per a nosaltres són importants perquè aquestes persones puguin fer un itinerari professionalitzador amb nosaltres, sempre amb l'objectiu que posteriorment saltin a l'empresa privada".
 

A les botigues de Roba amiga, segons la seva responsable, Raquel Morata, molts clients, "en un primer moment hi entren i no saben què és, es queden una mica descol·locats, i quan els expliques la iniciativa els encanta, perquè pots trobar roba ètica i reutilitzar peces de roba, en un lloc molt maco per a comprar-hi". El tipus de clients ha canviat molt des que el 1996 va obrir la primera: "Al començament a les nostres botigues, on realitzàvem l'entrega social, venia el públic que no podia adquirir aquesta roba en un altre espai. Però cada vegada és més gran el percentatge de persones que venen per aquest impacte mediambiental, aquesta conscienciació que no podem llençar les coses, que el món no és infinit", afirma Alberich. Per Morata, a més, des del començament de la pandèmia, "la gent s'ha fet més responsable amb els seus hàbits de consum. Ja no compren tant per acumular coses innecessàries, sinó que compren de manera més responsable".