Dos anys de guerra a Ucraïna, en 5 mapes: de la gran ofensiva russa a la guerra de trinxeres
Des de la gran invasió russa el febrer del 2022 fins ara, els fronts s'han estabilitzat i l'intercanvi d'artilleria ha causat desenes de milers de morts als dos costats
Hi ha gent que ressegueix els mapes i hi ha gent que els fa. A Ucraïna, dos anys enrere, dia per dia, el Kremlin va decidir "fer" el mapa. No és nou. Ho ha fet Rússia i ho han fet tots els països i en totes les èpoques. Però el com i el quan van sobtar el món.
Com? Llançant una invasió amb un desplegament de força i potència de foc com no s'havia vist des de la II Guerra Mundial.
Quan? Gairebé 80 anys després, amb la doctrina internacional vigent --més o menys-- que les fronteres no es poden canviar només per la força.
Els mapes no ens expliquen tot el que volen contenir. Però hi ajuden. La guerra a Ucraïna també la podem llescar en uns quants mapes.
1. Ucraïna, just abans de la guerra
El país ja s'escapava de la "normalitat". A l'est, les dues autoanomenades repúbliques del Donbàs, la República Popular de Donetsk i la República Popular de Lugansk, estaven fora de l'autoritat d'Ucraïna des del 2014. De fet, un front de guerra separava la Ucraïna controlada per Kíiv dels territoris secessionistes.
Unes 15.000 persones havien mort durant 8 anys en la guerra al Donbàs. I en seguien morint. Pocs dies abans de la invasió russa, el foc d'artilleria era intens. A una banda, l'exèrcit regular ucraïnès. A l'altra, les forces de les dues repúbliques, amb l'enorme suport humà i material de Moscou.
Ningú en reconeixia la independència, fins que Rússia ho va fer, un dia abans de la invasió. Set mesos després, i amb un referèndum pel mig, Moscou se les va annexionar.
L'altra "anormalitat" del mapa d'Ucraïna és Crimea, territori ucraïnès internacionalment reconegut que Rússia es va annexionar el 2014, també amb un referèndum no validat per cap organisme internacional.
2. L'aparentment imparable avenç rus
El mapa recull el moment en què Rússia ha tingut el control sobre més territori ucraïnès. Som al mes de març, tot i que algunes zones de l'est del país cauen en mans russes més endavant. Les hem incorporat en aquest mapa per fer-nos una idea del territori que Moscou ha arribat a controlar, que ha fregat un terç de sòl ucraïnès.
Rússia, que havia acumulat uns 200.000 efectius a la frontera amb Ucraïna, i també a la frontera bielorussa-ucraïnesa, desferma una invasió a gran escala que no tothom va veure venir. Washington sí que feia dies que alertava d'una operació militar de gran abast. Però la credibilitat dels EUA, després de la gran mentida de les armes de destrucció massiva de Saddam Hussein que va servir per envair l'Iraq, no cotitzava a l'alça.
Les forces de Moscou avancen des del nord a les dues bandes del riu Dniéper i arriben fins als afores de Kíiv. Ocupen gairebé tota la franja fronterera nord del país, fan alguns avenços al front del Donbàs, i des de Crimea avancen cap a Kherson. Travessen el riu, ocupen la capital i avancen cap a l'oest.
El país queda sota dues mitges llunes o pinces. Una tanca el país des de l'est. I l'altra tanca la capital des del nord. L'avenç rus sembla imparable. Però s'atura. Ucraïna resisteix i el que semblava una marxa militar cap a Kíiv es converteix en setmanes de batalles. Moscou s'ha encallat.
3. La gran retirada: Rússia abandona la idea de fer caure Kíiv, la capital
El dia 2 d'abril, un mes després de la gran ofensiva, Rússia anuncia una gran retirada de tropes cap al nord. L'exèrcit ucraïnès "allibera" tota la corona nord de la capital, i el territori que s'escampa fins al nord, a la frontera amb Rússia i Bielorússia. Són milers de quilòmetres quadrats que Rússia havia controlat durant un mes, i que inclouen l'aeroport de Hostómel, la ciutat de Txerníhiv i la central nuclear de Txernòbil, que els russos havien ocupat, amb tots els treballadors que controlen l'estat radioactiu del reactor sinistrat a dins.
Què havia passat? Hi ha nombroses explicacions militars i logístiques. Per sintetitzar-ho, només cal dir que Moscou va infravalorar la capacitat militar ucraïnesa i va sobrevalorar la pròpia. L'exèrcit ucraïnès, armat amb material antitancs de darrera generació pels EUA i el Regne Unit, sobretot, va aturar les tropes russes quan la guerra es va convertir en guerra urbana. I Moscou ni estava preparat, en aquell moment, per aquesta guerra, ni havia previst provisions, material i munició per a un moviment que pronosticaven triomfal fins al Maidan, al cor de Kíiv.
La retirada russa dels pobles del voltant de Kíiv va servir, també, per fer evidents crims contra els drets humans, documentats per comissions de les Nacions Unides, comesos contra la població civil: assassinats, tortures, segrestos de civils (inclosos infants), robatoris i saquejos. El nom de Butxa, una ciutat residencial a tocar de Kíiv, ja forma part del paisatge criminal de la guerra.
4. La victòria ucraïnesa a la regió de Khàrkiv
El mes de setembre del 2022, Rússia pateix la que, probablement, és la derrota més dolorosa de la guerra. Ucraïna juga a la confusió i deixa anar informació d'intel·ligència falsa sobre una suposada ofensiva a Kherson. L'ofensiva de debò es llança al front est de Khàrkiv i, en tres setmanes, l'exèrcit de Kíiv recupera 12.000 km² de territori.
La retirada de Rússia no és estratègica. Es tracta d'una desfeta militar i una reculada desendreçada. Milers de soldats russos es queden despenjats darrere les línies ucraïneses i l'exèrcit de Kíiv captura importants arsenals de munició, vehicles i armament rus.
Una derivada de la retirada russa és que la pressió sobre Khàrkiv, la segona ciutat ucraïnesa, disminueix. De tenir l'artilleria russa a tocar, passen a tenir-la, de nou, a 30 km, que és on se situa la frontera russa.
L'alliberament de ciutats com Izium torna a fer evident que el pas de les tropes russes deixa un rastre de morts, torturats i segrestats.
5. Rússia no pot sostenir l'ocupació de Kherson
Kherson s'havia convertit en el cap de pont de Rússia més enllà del riu Dniéper. Era la porta d'entrada al centre del país. Però els plans també es van tòrcer per al Kremlin. La pressió militar ucraïnesa va anar tancant els russos a la ciutat de Kherson, un important nucli urbà de gairebé 300.000 habitants abans de la guerra.
Kherson toca amb el riu Dniéper, que frega el quilòmetre d'ample a la zona. I aquesta condició geogràfica complicava l'avituallament de les tropes russes, i també una hipotètica retirada. Si Ucraïna llançava una ofensiva, no hi havia ponts per recular i milers de soldats russos podien quedar tancats en una bossa entre el riu i l'exèrcit enemic.
El novembre del 2022, nou mesos després de desfermar la guerra, Moscou va optar per una retirada "endreçada" i va lliurar la ciutat a les tropes ucraïneses.
Amb la caiguda/alliberament de Kherson, Moscou va perdre l'única posició que li quedava a l'oest del riu Dniéper.
Guerra de trinxeres: milers de morts i pocs moviments a les línies del front
El darrer mapa, a grans trets, representa la Ucraïna del novembre del 2022 i la Ucraïna actual. El front s'ha mogut molt poc. Res a veure amb els grans canvis d'escenari del mapa d'Ucraïna de l'any de la invasió. Els fronts s'han estabilitzat, l'intercanvi d'artilleria ha causat desenes de milers de morts als dos costats i les línies de contacte s'han mantingut gairebé invariables.
Als ucraïnesos els ha fallat l'anomenada ofensiva d'estiu del 2023. La gran operació es va quedar amb petites mossegades al front de Zaporíjia.
A Rússia, el paisatge bèl·lic a llarg termini se li ha obert amb l'ocupació de dues ciutats, Bakhmut, fa nou mesos, i Avdíivka, fa uns dies. Són importants pel simbolisme que la cruesa de la guerra els ha atorgat, i perquè arriben amb un exèrcit ucraïnès delmat i amb carències de munició pels dubtes polítics als Estats Units.
El mapa d'avui és l'esborrany per dibuixar el mapa de demà. Vladímir Putin s'ha deixat veure darrerament per paladejar la victòria en les darreres batalles. Aparentment, Moscou recupera la iniciativa. Per atacar... i per fer el mapa.
