Dos anys dels "brots verds" i continuen sense créixer
Elena Salgado va agafar les regnes del Ministeri d'Economia ara fa uns dos anys, disposada a apujar la "moral econòmica" de la ciutadania davant la crisi. Salgado va entrar a la seva nova oficina contradient el seu predecessor, Pedro Solbes, i afirmant que encara hi havia marge fiscal per aplicar noves mesures anticrisi. Malgrat la que es veia a venir, i tot i reconèixer que les previsions de creixement s'haurien de modificar, el maig del 2009 Salgado va veure "brots verds" de recuperació en l'economia espanyola. L'expressió no va passar desapercebuda. Però l'economia no hi entén, de jardineria i després de dos anys, els brots verds encara son això: només brots.
El govern espanyol va rebre moltes crítiques per la seva tardança a reconèixer que el país estava en crisi. A principis del 2009, el llavors titular d'Economia, Pedro Solbes, va rectificar les previsions de l'executiu i va esmentar la paraula "recessió". La tempesta s'apropava. Per primera vegada en 16 anys, l'economia espanyola deixaria de créixer. El PIB cauria i l'atur arribaria al 16%, segons els pronòstics del govern.
La realitat va superar amb escreix les previsions. El 2009 va tancar-se amb un 18% de taxa d'atur i un retrocés del PIB del 3,6%, segons dades del Banc d'Espanya.
Els números cada cop anaven pitjor. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va donar un cop d'efecte i va fer una reforma profunda del seu equip. Va sortir Solbes i va entrar al terreny de joc Elena Salgado, mostrant maneres i corregint el seu experimentat antecessor amb noves propostes per combatre la crisi.
Els números continuaven sense sortir. Elena Salgado era optimista i discrepava públicament de les previsions del Banc Central Europeu i del Fons Monetari Internacional. Entre les males herbes, la ministra d'Economia percebia els "primers brots verds".
El 2009 va acabar amb xifres preocupants. L'atur va passar de l'11 al 18% en només un any. El nombre d'aturats no havia tocat encara sostre. S'eleva fins al 20% el 2010. Les diferències amb els països de la zona euro es fan cada cop més grans.
Amb el producte interior brut (PIB) la situació tampoc no és gaire esperançadora. El govern torna a corregir les seves previsions i pel 2010 rebaixa el creixement fins el 0,3% negatiu, xifra que s'aproximarà molt a la realitat.
La situació d'Espanya no és exclusiva. Tot Europa es va veure arrossegada el 2009 pels signes negatius. El 2010, però es produeixen remuntades importants que marcaran la sortida de la crisi del Vell Continent. Una de les més destacades és Alemanya, amb un creixement del 3,5% l'any passat. Espanya es queda molt enrere.
El PIB espanyol està a punt de sortir dels valors negatius, però ho fa quan la majoria de països de la UE comencen a mirar pel retrovisor la crisi. El govern espanyol preveu per aquest 2011 un creixement de l'1,3%, mentre els analistes pronostiquen un 0,7%. Aquestes dades resulten insignificants. I és que, tal com va reconèixer el mateix Rodríguez Zapatero, per sota del 2%, el creixement es queda en foc d'encenalls. Aquest percentage és el de referència per incentivar la creació d'ocupació.
L'atur s'ha convertit en el malson del govern espanyol. Les dades són esfereïdodes i els pronòstics no són gaire millors. El govern espanyol modificava fa només unes setmanes la previsió per aquest any fins a una taxa d'atur del 19,8%, gairebé el doble de la zona euro i el triple que Alemanya el 2010.
Espanya continua estancada amb la seva crisi particular, mentre la resta d'Europa comença a recollir els fruits dels seus brots verds. L'esquerda amb Europa és fa cada cop més gran.
La realitat va superar amb escreix les previsions. El 2009 va tancar-se amb un 18% de taxa d'atur i un retrocés del PIB del 3,6%, segons dades del Banc d'Espanya.
Els números cada cop anaven pitjor. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va donar un cop d'efecte i va fer una reforma profunda del seu equip. Va sortir Solbes i va entrar al terreny de joc Elena Salgado, mostrant maneres i corregint el seu experimentat antecessor amb noves propostes per combatre la crisi.
Els números continuaven sense sortir. Elena Salgado era optimista i discrepava públicament de les previsions del Banc Central Europeu i del Fons Monetari Internacional. Entre les males herbes, la ministra d'Economia percebia els "primers brots verds".
El 2009 va acabar amb xifres preocupants. L'atur va passar de l'11 al 18% en només un any. El nombre d'aturats no havia tocat encara sostre. S'eleva fins al 20% el 2010. Les diferències amb els països de la zona euro es fan cada cop més grans.
Amb el producte interior brut (PIB) la situació tampoc no és gaire esperançadora. El govern torna a corregir les seves previsions i pel 2010 rebaixa el creixement fins el 0,3% negatiu, xifra que s'aproximarà molt a la realitat.
La situació d'Espanya no és exclusiva. Tot Europa es va veure arrossegada el 2009 pels signes negatius. El 2010, però es produeixen remuntades importants que marcaran la sortida de la crisi del Vell Continent. Una de les més destacades és Alemanya, amb un creixement del 3,5% l'any passat. Espanya es queda molt enrere.
El PIB espanyol està a punt de sortir dels valors negatius, però ho fa quan la majoria de països de la UE comencen a mirar pel retrovisor la crisi. El govern espanyol preveu per aquest 2011 un creixement de l'1,3%, mentre els analistes pronostiquen un 0,7%. Aquestes dades resulten insignificants. I és que, tal com va reconèixer el mateix Rodríguez Zapatero, per sota del 2%, el creixement es queda en foc d'encenalls. Aquest percentage és el de referència per incentivar la creació d'ocupació.
L'atur s'ha convertit en el malson del govern espanyol. Les dades són esfereïdodes i els pronòstics no són gaire millors. El govern espanyol modificava fa només unes setmanes la previsió per aquest any fins a una taxa d'atur del 19,8%, gairebé el doble de la zona euro i el triple que Alemanya el 2010.
Espanya continua estancada amb la seva crisi particular, mentre la resta d'Europa comença a recollir els fruits dels seus brots verds. L'esquerda amb Europa és fa cada cop més gran.
