Què diu la futura llei de memòria democràtica? Dos anys per retirar la simbologia franquista

El govern ha aprovat aquest dimarts el projecte de llei de memòria democràtica que va presentar aquest dilluns el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, en un acte a l'antiga presó Model de Barcelona.

El text començarà ara el tràmit parlamentari.

Amb la nova normativa, la memòria democràtica passarà a ser un element central en els currículums educatius, es posarà un termini de dos anys per retirar la simbologia franquista de l'espai públic, i se sancionarà tothom qui cometi enaltiment del franquisme.

En l'acte a la Model --amb entitats memorialistes, l'exconsellera de Justícia Ester Capella i el president del PSC al Parlament, Ferran Pedret-- Espadaler va explicar que el projecte és idèntic a l'aprovat pel govern anterior, que ja havia iniciat el tràmit parlamentari el març del 2023 i va decaure amb la finalització de la legislatura anterior.

Espadaler espera que els grups permetin una tramitació d'urgència, però admet que el Parlament és sobirà i es podrien incloure modificacions, com la que demana ERC de passar de dos a un any el termini per a la retirada de tots els símbols franquistes de l'espai públic.

El conseller ha assegurat que la futura llei de memòria democràtica es farà des del "respecte, la tolerància i la voluntat d'acord", però en cap cas servirà per "tenir desmemòria", sinó que ha de servir per "llegar la memòria a les generacions futures".

Espadaler s'ha mostrat honorat de portar el projecte de llei al Parlament, però ha donat el mèrit a les seves predecessores, les conselleres Lourdes Ciuró, Esther Capella i Gemma Ubasart.

Per la seva banda, el president del Consell Participatiu del Memorial Democràtic, Carles Vallejo, ha demanat en nom de les entitats memorialistes que s'acabi amb el "retard" legislatiu i s'aprovi la llei, sobretot tenint en compte els "moments complicats" per l'ascens de la ultradreta a tot el món.

Del 1931 al 1980

La nova llei que es vol aprovar refon la del 2007 del Memorial Democràtic i la del 2009 sobre les fosses comunes de la Guerra Civil i el franquisme, i complementa la del 2017 de reparació jurídica de les víctimes del franquisme i la del 2020 de la desaparició forçada de menors.

El text abasta del 1931 al 1980, inclou perspectiva de gènere i s'adapta la norma a la protecció de dades personals i a l'accés a la informació.

El conseller ha explicat que la llei té tres grans eixos vertebradors: la veritat, la justícia i la reparació, tots tres amb l'objectiu de garantia de no repetició.

La Generalitat podrà exercir l'acusació popular en determinats supòsits com els delictes de lesa humanitat, contra la vida o contra la integritat moral i física.

També es regularan el cens de víctimes i les mesures de reparació, la localització i dignificació de les fosses comunes i el banc d'ADN.
 

Sancions i retirada de simbologia

Igualment, es fomentarà la investigació i divulgació de la memòria històrica i s'inclourà en el currículum de diversos nivells educatius, del professorat, de la universitat, a la formació d'adults i al personal de l'administració.

També es crearà una nova figura a banda dels espais de memòria que es diran espais de commemoració, on es van produir fets rellevants però no queden vestigis materials.

La llei prohibeix l'enaltiment del franquisme i dona un termini de dos anys per retirar la simbologia franquista i per retirar també les distincions, nomenaments, títols i honors institucionals a persones que van donar suport al franquisme.

El projecte també inclou un règim sancionador per a infraccions relacionades amb els danys a fosses i patrimoni memorial, l'enaltiment al franquisme i la humiliació de les víctimes i altres incompliments, entre d'altres.