Què diu la futura llei de memòria democràtica? Dos anys per retirar la simbologia franquista
El text aprovat al consell de govern inclou sancions per a qui enalteixi el franquisme i incorpora la memòria democràtica als currículums educatius
El govern ha aprovat aquest dimarts el projecte de llei de memòria democràtica que va presentar aquest dilluns el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, en un acte a l'antiga presó Model de Barcelona.
El text començarà ara el tràmit parlamentari.
Amb la nova normativa, la memòria democràtica passarà a ser un element central en els currículums educatius, es posarà un termini de dos anys per retirar la simbologia franquista de l'espai públic, i se sancionarà tothom qui cometi enaltiment del franquisme.
En l'acte a la Model --amb entitats memorialistes, l'exconsellera de Justícia Ester Capella i el president del PSC al Parlament, Ferran Pedret-- Espadaler va explicar que el projecte és idèntic a l'aprovat pel govern anterior, que ja havia iniciat el tràmit parlamentari el març del 2023 i va decaure amb la finalització de la legislatura anterior.
Espadaler espera que els grups permetin una tramitació d'urgència, però admet que el Parlament és sobirà i es podrien incloure modificacions, com la que demana ERC de passar de dos a un any el termini per a la retirada de tots els símbols franquistes de l'espai públic.
El conseller ha assegurat que la futura llei de memòria democràtica es farà des del "respecte, la tolerància i la voluntat d'acord", però en cap cas servirà per "tenir desmemòria", sinó que ha de servir per "llegar la memòria a les generacions futures".
Espadaler s'ha mostrat honorat de portar el projecte de llei al Parlament, però ha donat el mèrit a les seves predecessores, les conselleres Lourdes Ciuró, Esther Capella i Gemma Ubasart.
Per la seva banda, el president del Consell Participatiu del Memorial Democràtic, Carles Vallejo, ha demanat en nom de les entitats memorialistes que s'acabi amb el "retard" legislatiu i s'aprovi la llei, sobretot tenint en compte els "moments complicats" per l'ascens de la ultradreta a tot el món.
Del 1931 al 1980
La nova llei que es vol aprovar refon la del 2007 del Memorial Democràtic i la del 2009 sobre les fosses comunes de la Guerra Civil i el franquisme, i complementa la del 2017 de reparació jurídica de les víctimes del franquisme i la del 2020 de la desaparició forçada de menors.
El text abasta del 1931 al 1980, inclou perspectiva de gènere i s'adapta la norma a la protecció de dades personals i a l'accés a la informació.
El conseller ha explicat que la llei té tres grans eixos vertebradors: la veritat, la justícia i la reparació, tots tres amb l'objectiu de garantia de no repetició.
La Generalitat podrà exercir l'acusació popular en determinats supòsits com els delictes de lesa humanitat, contra la vida o contra la integritat moral i física.
També es regularan el cens de víctimes i les mesures de reparació, la localització i dignificació de les fosses comunes i el banc d'ADN.
Sancions i retirada de simbologia
Igualment, es fomentarà la investigació i divulgació de la memòria històrica i s'inclourà en el currículum de diversos nivells educatius, del professorat, de la universitat, a la formació d'adults i al personal de l'administració.
També es crearà una nova figura a banda dels espais de memòria que es diran espais de commemoració, on es van produir fets rellevants però no queden vestigis materials.
La llei prohibeix l'enaltiment del franquisme i dona un termini de dos anys per retirar la simbologia franquista i per retirar també les distincions, nomenaments, títols i honors institucionals a persones que van donar suport al franquisme.
El projecte també inclou un règim sancionador per a infraccions relacionades amb els danys a fosses i patrimoni memorial, l'enaltiment al franquisme i la humiliació de les víctimes i altres incompliments, entre d'altres.
- ARXIVAT A:
- Memòria històrica
