Dos documents i 10 punts, els acords genèrics de la taula de diàleg

El govern de la Generalitat i l'executiu de l'Estat espanyol han tancat dos acords marc en la reunió de la taula de diàleg celebrada aquest dimecres a Madrid.

Més enllà del que han explicat uns i altres en roda de premsa, els documents amb la literalitat dels acords deixen clar que la trobada s'ha centrat a posar fi a la "judicialització" de la política i a impulsar un reconeixement i una potenciació del català.

El text, però, també avisa que tot s'haurà de fer amb el "compromís amb la seguretat jurídica" i amb canvis legals que respectin "els procediments de reforma establerts".

Primer document: desjudicialització

El primer dels dos grans acords genèrics és el que aposta per "superar la judicialització garantint un procés de diàleg i negociació equilibrat i amb garanties, i rebutjant la criminalització dels projectes polítics democràtics".

Sense concretar gaire com es faria aquest procés de desjudicialització, el document diu que "cal reforçar l'aposta per solucions polítiques, sempre en el marc de la seguretat jurídica i de l'atenció a les demandes democràtiques avalades per una majoria social àmplia i transversal segons els principis i l'ordenament democràtic i s'ha de concretar en mesures que suposin un avenç que millori la situació de partida i contribueixin a resoldre el conflicte polític".

Amb tot, els dos governs admeten també "les dificultats per acordar la via òptima" per fer-ho efectiu i aposten pel "reforç dels drets fonamentals, tot assegurant que les institucions públiques preserven l'interès general i adopten les màximes garanties, especialment quan la seva actuació pugui tenir un efecte sobre els drets i les llibertats o el patrimoni personal".

També, però, es comprometen amb "la seguretat jurídica, l'ordenament i els principis democràtics" i a "conduir l'activitat política i institucional d'acord amb les institucions i els procediments democràtics".

Aquesta part del pacte de la taula de diàleg aposta, de manera genèrica i amb poca concreció, per "avenços graduals i concrets sobre la base d'acords públics que siguin representatius d'una majoria àmplia i transversal en l'àmbit social i parlamentari", concretats en reformes legislatives, normatives, reglamentàries o de qualsevol altra índole, sense entrar a dir a quines reformes o lleis es fa referència.

El text concreta que les modificacions legislatives les hauran de concretar abans que finalitzi el pròxim període de sessions els grups parlamentaris de referència pels membres de la taula de diàleg, que són ERC, el PSOE i PSC, i Unides Podem i els comuns.

Segon document: el català

L'altre gran acord de la taula de diàleg té a veure amb el futur del català. Partint de la premissa que el català, i les llengües en general, "forma part d'un ric mosaic, plural i divers" que s'ha de preservar i impulsar, el document signat referma el compromís "de treball conjunt per afavorir un ampli consens" per "garantir el nivell de coneixement i ús del català".

S'ha pactat "contribuir a l'enfortiment i la millora del model educatiu de Catalunya", d'acord sempre amb les lleis aprovades pel Parlament i el model lingüístic vigent a les aules catalanes, es dona suport a la nova llei aprovada al Parlament i es deixa clar el convenciment que s'adequa als marcs constitucional i estatutari.

En tot cas, el govern d'Espanya i el de la Generalitat es comprometen "a resoldre per la via del diàleg i la negociació els conflictes que hi pugui haver en l'aplicació o el desenvolupament del marc normatiu vigent".

"Tots dos governs comparteixen que el català ha de continuar sent la llengua utilitzada normalment com a vehicular i d'aprenentatge en el sistema educatiu de Catalunya, i l'aranès a la Vall d'Aran, que l'ensenyament i l'ús curricular i educatiu del castellà també ha d'estar garantit i ha de tenir una presència adequada en els currículums i projectes lingüístics, i que s'ha d'enfortir l'autonomia i la capacitat dels centres per desenvolupar projectes educatius adaptats a la realitat social i lingüística.

També preveu que "la presència de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari haurà d'estar basada exclusivament en criteris pedagògics de manera singular per a cada centre".

El document pactat també parla "d'incloure una perspectiva lingüística en els diversos projectes normatius i en les polítiques públiques que impulsin tots dos governs, especialment en els àmbits educatiu, cultural, tecnològic i administratiu", i es comprometen a "assegurar la presència de Catalunya i de les cultures catalana i aranesa a la UNESCO i en altres institucions comunitàries i internacionals".

Al mateix acord es parla de "promoure la pluralitat lingüística a les institucions i el dret de la ciutadania de ser atesa en la llengua oficial que esculli", i es concreta que es "promouran aquesta legislatura les reformes reglamentàries a les Corts Generals per ampliar el dret dels representants dels espanyols a fer la seva tasca en totes les llengües de l'estat".

Igualment, s'han compromès a que l'Estat promogui "les reformes normatives necessàries per garantir la plena disponibilitat lingüística i el dret de ser correspost oralment i per escrit en català a l'administració perifèrica de l'estat", cosa que permetria un cert ús del català al Parlament Europeu.

Al document signat es fa referència també al fet que els dos governs "es comprometen a treballar en el marc dels principis inclosos en la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries del Consell d'Europa i en la Declaració Universal dels Drets Lingüístics de la UNESCO" i al fet que el govern d'Espanya "faciliti que el Govern de la Generalitat enviï representants als fòrums que tractin polítiques amb dimensions lingüístiques i que permetin representació no estatal".