Dos mesos vivint sota terra amb poc oxigen, aigua i menjar: l'espera per fugir d'Azovstal

A Ucraïna ja s'han pogut evacuar més persones de la foneria d'Azovstal, l'últim reducte resistent a Mariúpol. Després de dos mesos sota terra, els primers rescatats són traslladats a Zaporíjia, una ciutat que controla l'exèrcit ucraïnès.

Han pogut deixar la foscor del refugi laberíntic, amb poc oxigen i amb escassetat d'aigua i de menjar. Del miler de civils assetjats a la planta, diumenge ja en va sortir un primer grup, de prop d'un centenar de persones, sobretot dones, gent gran i nens.

Ara n'ha sortit un grup similar, que podrien arribar a la destinació prevista aquest dilluns o bé dimarts.

Es calcula que encara hi ha centenars de civils i de combatents atrapats a les instal·lacions destrossades de l'enorme fàbrica d'acer. Entre els refugiats, hi hauria almenys una vintena de menors. Segons denuncia l'alcalde de la població, Vadim Boitxenko, se'ls acaben les provisions.

De camí a Zaporíjia, l'horror encara és present. Entre els que han pogut sortir d'Azovstal, la majoria relaten que no haurien dit mai que l'espera s'eternitzaria d'aquesta manera.

Després de més de 60 dies vivint sota terra i de racionar els aliments per poder sobreviure, han transcendit els testimonis dels refugiats, com Ielena Aitulova, que ha explicat a l'agència Reuters:

"Ens van assegurar que hi havia un refugi antiaeri, un de ben construït. Ens pensàvem que només hi seríem dos o tres dies, però som aquí des del febrer."

Aitulova afegeix: "Durant un mes hem estat menjant unes sis llaunes i hem bullit sopa en galledes; era tot el que teníem per tot el dia. I érem més de 40 persones."

El comboi coordinat per la Creu Roja i l'ONU per evacuar un centenar de dones, nens i gent gran avança tímidament. Imatges difoses pel Ministeri de Defensa rus ho confirmarien.

Es dirigeix cap a un campament a l'est de la ciutat, que les tropes russes han habilitat mentre anhelen controlar la foneria. A hores d'ara, l'última esperança de Mariúpol que encara resisteix.

Tot i el perill, molts civils també n'han fugit pel seu compte. Una de les evacuades, Alisa Demina, reconeix:

"Era arriscat. Però volíem sortir de Mariúpol, i vam decidir que valia la pena. Encara tinc familiars allà, com el meu oncle, que és a la planta d'Azovstal. Està allistat i no sé exactament on és."

Nataixa Ivanavna i la seva mare, Dina, expliquen:

"La part més aterridora és quan estan bombardejant, quan veus el projectil com explota i com mor la gent."

Sense el testimoni dels que ho han viscut, imaginar-s'ho no seria possible. Nadiaia Vorotilina, resumeix així l'experiència:

"No tenim casa, ja no tenim ciutat. Vam marxar dissabte i vam arribar a Vasilivka, però no podíem anar més enllà perquè hi havia combats en marxa. Ens han ajudat a trobar un apartament allà."

Es desconeix per ara si hi ha cap pla per evacuar també els centenars de membres de les tropes ucraïneses refugiats a la planta siderúrgica. Hi ha membres de diferents unitats de l'exèrcit i també del regiment ultradretà d'Azov.

En les últimes hores, Ucraïna havia denunciat que Rússia havia tornat a atacar la foneria, malgrat l'alto el foc per evacuar-ne els civils. Aquest dilluns se n'ha reprès l'evacuació i, fins ara, ja han pogut sortir-ne un centenar de persones.

L'evacuació de la planta arriba després de setmanes d'intents fallits. L'operació, confirmada també per l'ONU, va començar el 29 d'abril i la coordina el Comitè Internacional de la Creu Roja, Rússia i Ucraïna.

Més bombardejos a Donetsk

A la resta del país els bombardejos no cessen. A la regió de Donetsk, a Liman, diversos autocars blindats també evacuen civils. Ho ha relatat Nikolai Mavsisan, conductor d'autobús:

"Condueixo molt, molt de pressa, perquè tinc por, estic espantat. Estan bombardejant tant que les bombes cauen mentre condueixes. I no saps on cauran."

Liman, una ciutat encara en mans ucraïneses, podria ser la pròxima població de l'est del país que passi a ser controlada per les tropes russes.