Dos preus per la mateixa entrada? Els grans concerts s'apunten al preu dinàmic

El mètode, semblant al dels bitllets d'avió, s'estén entre les entrades per espectacles en directe

Òscar Costa HoyuelaActualitzat

Potser ja tenim interioritzat que els preus vagin canviant, segons el dia, quan comprem un bitllet d'avió o reservem una habitació d'hotel. Però aquesta lògica de preus "dinàmics" basada en l'oferta i la demanda es comença a estendre per sectors que ens poden sorprendre més, com el dels concerts.

Un bon exemple el tenim en el concert que Beyoncé farà aquest juny a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Prescindint de les entrades VIP i amb privilegis associats, si prenem com a referent les entrades de pista oficials, van sortir a la venda el 10 de febrer a un preu de 91 euros.

Dies i setmanes després, les que encara quedaven a la venda es van enfilar per sobre dels 600 i l'última es va vendre a mitjans d'aquest mes de març per 312,50 euros.

Un procés tan "dinàmic" com a l'alça perquè les entrades mai van baixar respecte al seu preu inicial i van acabar més que triplicant el cost de sortida.

Els preus de les entrades a un concert poden variar amb setmanes de diferència
Els preus de les entrades a un concert poden variar amb setmanes de diferència (CCMA)

El sistema de Ticketmaster

Els dos concerts de Madonna aquest novembre al Palau Sant Jordi també han aplicat el mateix sistema. Un sistema que, en tots dos casos, gestiona el gegant mundial que domina el sector, Live Nation, a través de Ticketmaster.

L'empresa ha declinat respondre a les preguntes de TV3, però ha volgut puntualitzar que els preus variables s'apliquen només en esdeveniments amb una demanda molt elevada i en un màxim del 7% de localitats.

Alhora, assegura que els responsables de fixar el cost de les entrades són els artistes i les promotores.

L'efecte de la revenda

L'aplicació d'aquesta lògica respon també a les quantitats desorbitades que s'arriben a pagar en les webs de revenda i que s'escapen al control dels organitzadors dels concerts.

Els artistes, doncs, han d'afrontar el dilema de si posar les entrades a preus baixos i veure com els intermediaris del mercat secundari s'omplen les butxaques o apujar els preus i perjudicar els fans que no es poden permetre segons quines quantitats.

Un carreró de difícil sortida que ha atrapat músics reputats com Bruce Springsteen. I és que els seguidors més fidels de The Boss han posat el crit al cel perquè a la seva gira nord-americana els preus s'han acabat enfilant per sobre dels 5.000 dòlars, cosa que ha posat en qüestió la seva consideració d'"heroi de la classe treballadora".


Qui ho aplica?

Però no només els macroconcerts ja han començat a cobrar les entrades a preus variables. El sistema també s'està estenent en espectacles amb aforaments més reduïts.

Un dels últims, el Festival de Cap Roig, que ho ha començat a aplicar aquest any. El seu director, Juli Guiu, defensa que és un estàndard ja en el negoci i que ja forma part de les nostres vides.

Sebastián Yatra a la inauguració del festival de Cap Roig de 2022
Sebastián Yatra a la inauguració del Festival de Cap Roig del 2022 (Festival de Cap Roig/José Irún)

I a la llista també hi són, entre molts altres, el Cirque du Soleil o el Gran Teatre del Liceu, que informa a la web que els preus d'una zona pugen quan s'han venut més del 70% de les localitats.


És legal?

Des de l'Agència Catalana de Consum expliquen que les empreses tenen llibertat per establir els preus. El seu director, Albert Melià, assegura que "no hi ha límits", però adverteix que la informació en el procés de compra ha de ser "clara i transparent".

De moment, asseguren que no han rebut queixes per l'aplicació dels preus variables a les entrades d'espectacles, però no descarten que n'hi hagin.


Les despeses de distribució

Els preus "dinàmics" s'afegeixen a altres polèmiques al voltant de Ticketmaster. L'empresa ja va haver de respondre, recentment, al Congrés dels Estats Units per acusacions de monopoli i un dels punts conflictius són les comissions que la tiquetera cobra en concepte de despeses de distribució.

Un dels últims artistes que ha aixecat la veu en contra és Robert Smith. Després de diverses piulades queixant-se que els artistes no poden fer res per limitar aquests cobraments, el cantant dels The Cure ha aconseguit que l'empresa hagi retornat part dels diners als fans dels Estats Units.

Tot plegat, efectes del desequilibri entre l'oferta i la demanda d'entrades per als macroconcerts que fa que cada cop s'hi moguin més diners i els preus s'acabin "dinamitzant" cada vegada més cap amunt.

ARXIVAT A:
Música
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut