Dos sociòlegs contradiuen al Suprem la tesi de violència del 20S i l'1-O
- TEMA:
- Judici procés
Actitud no violenta. Aquestes són les paraules amb què dos sociòlegs han descrit, al Tribunal Suprem, el comportament general dels manifestants a Catalunya la tardor del 2017.
A més de la lliçó acadèmica sobre desobediència civil, els experts, citats per la defensa de Jordi Cuixart, han contradit la tesi de les acusacions sobre la suposada violència que hi va haver en les mobilitzacions al voltant del referèndum de l'1-O.
El doctor en Sociologia John Paul Lederach i el doctor en Història i llicenciat en Sociologia Jesús Castañar han manifestat que "no hi va haver una escalada", però sí que han admès alguns casos "puntuals" de "falta de disciplina" en resposta a l'actuació policial:
"Hem vist algun vídeo d'alguna agressió, però es veu molta contenció i que no hi havia una escalada. Hi ha agressions puntuals, una falta de disciplina produïda per moments de tensió i per una agressió anterior. No es veu l'escalada d'altres avalots."
No convencen el fiscal
"Cap persona va rebre cap dels agents de policia o guàrdia civil amb violència", ha remarcat Lederach. També han mencionat que l'1-O "només hi va haver cinc detencions específicament per agressions, quan la participació va ser massiva, de més de dos milions".
Les explicacions dels pèrits, els segons que declaren en el judici després de les funcionàries d'Hisenda, no han convençut el fiscal Jaime Moreno, que ha recordat els més de 90 policies i guàrdies civils ferits:
"Moreno: Vostès, els 90 ferits de les forces i cossos de seguretat, els atribueixen a la falta de disciplina?
Castañar: Probablement alguns per una agressió, també per l'ímpetu, pel desgast de les actuacions.
Moreno: Per l'ímpetu de qui?
Castañar: De la policia al desallotjar els manifestants."
El fiscal ha enumerat un seguit de termes inclosos als tuits i crides que es van fer des les entitats socials i que, al seu parer, no es poden emmarcar en una actitud pacífica:
"Moreno: Ni un pas enrere, alçats, coratge, han declarat la guerra, no permetrem aquest atac. Això és pacificació?"
Els pèrits li han respost amb una digressió sobre "la disciplina de les dues mans" de Barbara Deming, en referència a mantenir fermesa en les conviccions però una mà "oberta a la conversa, la persuasió i a protegir la dignitat de l'altra".
Les interrupcions de Marchena
El fiscal ha insistit en el llenguatge i ha posat d'exemple que la frase "et mataré" pot tenir una interpretació molt diferent "davant un penal o amb una amenaça terrorista". En aquest punt, el jutge Marchena l'ha tallat i l'ha convidat a fer una altra pregunta.
També ho ha fet quan Moreno ha parlat de "l'altar majestuós" a què es va referir el president d'Òmnium, enfilat al cotxe de la Guàrdia Civil per desconvocar la concentració del 20S. "No crec que sigui l'exaltació de la destrucció d'aquest cotxe", ha replicat el pèrit Castañar.
Marchena ha tornat a interrompre l'interrogatori quan el fiscal ha preguntat als sociòlegs en què es basaven per considerar "mala praxi" que la Guàrdia Civil hagués deixat armes a dins dels vehicles o "què hauria d'haver fet" la Benemèrita. "Bona praxi seria no facilitar l'accés a armament letal a la massa", ha contestat el doctor en Història.
I el jutge ha tornat a parlar davant l'enumeració de fets que ha fet Moreno per contrastar amb els pèrits si eren violència o no:
"Cops de puny? Cops al cap? Cops als testicles? Destrossar cotxes és violent? Llançar pedres als vehicles? Atemorir la lletrada de l'administració de justícia?"
Marchena l'ha aturat: "No li llegeixi tot el que vostè considera fets violents perquè ho confirmi o no. Per això hi ha els informes i les conclusions". "És que com que diuen que no hi ha fets violents...", ha argumentat el representant de la Fiscalia. "Si ens introduïm en el concepte jurídic de violència, desbordem l'objecte de la prova pericial", ha replicat el president del Tribunal.
Conflicte entre "legitimitat i legalitat"
El fiscal ha preguntat si, en la desobediència civil, s'accepten les responsabilitats legals que comporten aquestes actes. La resposta de Jesús Castañar ha estat que sí, però amb una explicació que ha contraposat "legitimitat" i "legalitat":
"Sí, és una manera d'expressar que no s'està en contra de tot el sistema legal, sinó del que ocupa cada cas. Normalment, quan s'arriba a judici, es demana l'absolució entenent que hi ha una legitimitat que estaria per sobre de la legalitat. És un conflicte entre legitimitat i legalitat."
- ARXIVAT A:
- Judici procés