Dos supervivents de Mauthausen es querellen contra quatre carcellers de les SS
El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno prendrà avui declaració als dos supervivents espanyols del camp de concentració de Mauthausen, Ramiro Santisteban i Jesús Tello, que han presentat una querella contra quatre responsables de camps de concentració nazis. El jutge estudia si se'ls pot imputar un delicte de genocidi que podria jutjar l'Audiència espanyola. Segons la querella, els quatre responsables formaven part del Batalló de la Calavera de les SS i van participar en la persecució i càstig dels interns de Mauthausen, però també de Satxen-Hausen i de Flossenburg. Es calcula que uns 7.200 republicans espanyols van passar pel camp de Mauthausen, la majoria exiliats a França, dels quals en van morir més de 4.300.
L'acció està dirigida concretament contra els exoficials de les SS Johann Leprich, Anton Tittjung, Josias Kumpf i Iwan o John Demjanjuk. Tots ells es van instal·lar als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial. En els últims anys han perdut la nacionalitat nord-americana per ordre dels tribunals d'aquesta nació.
Segons la querella, els presoners van ser sotmesos a "programes d'extermini dissenyats pel sistema nacionalsocialista i van ser retinguts contra la seva voluntat per raons de raça, religió, nacionalitat o conviccions polítiques". "Van ser objecte de formes extremes de maltractament i abús, inclòs l'assassinat", afegix la demanda.
La fiscalia, que va sol·licitar l'admissió a tràmit de la causa, va recordar que en l'actualitat resulta "indiscutible" el reconeixement internacional de la facultat de perseguir als autors de delictes comesos fora del territori nacional sempre que concorri algun punt de connexió amb els interessos de l'Estat que sol·licita la persecució.
Jurisdicció universal
Així mateix, el jutge Moreno va justificar la competència de l'Audiència Nacional per jutjar aquests fets en el fet que es corresponen "sense gènere de dubtes" amb les característiques d'un delicte de genocidi i que, per tant, poden ser perseguits per aquest tribunal en virtut de la seva "jurisdicció universal".
Segons la querella, els presoners van ser sotmesos a "programes d'extermini dissenyats pel sistema nacionalsocialista i van ser retinguts contra la seva voluntat per raons de raça, religió, nacionalitat o conviccions polítiques". "Van ser objecte de formes extremes de maltractament i abús, inclòs l'assassinat", afegix la demanda.
La fiscalia, que va sol·licitar l'admissió a tràmit de la causa, va recordar que en l'actualitat resulta "indiscutible" el reconeixement internacional de la facultat de perseguir als autors de delictes comesos fora del territori nacional sempre que concorri algun punt de connexió amb els interessos de l'Estat que sol·licita la persecució.
Jurisdicció universal
Així mateix, el jutge Moreno va justificar la competència de l'Audiència Nacional per jutjar aquests fets en el fet que es corresponen "sense gènere de dubtes" amb les característiques d'un delicte de genocidi i que, per tant, poden ser perseguits per aquest tribunal en virtut de la seva "jurisdicció universal".
