Dos terços dels universitaris espanyols tenen ansietat i el 40%, símptomes de depressió

El 70% dels estudiants universitaris a Espanya admeten que el seu estat emocional s'ha deteriorat arran de la pandèmia. Hi ha dos terços que tenen ansietat i un 40% tenen símptomes de depressió.

Aquestes són algunes de les conclusions de l'estudi elaborat per la Universitat d'Oviedo sobre més de 5.200 estudiants, de grau i postgrau, de 35 universitats de l'Estat, entre les quals hi ha la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma (UAB).

L'estudi, "Problemes acadèmics, interpersonals i emocionals de l'alumnat universitaris postpandèmia", ha analitzat les dificultats que afecten els estudiants en el seu benestar emocional i psicològic.

S'han valorat des de malestars físics --musculars o maldecap, insomni-- o la sobrecàrrega de treball i el rendiment acadèmic, problemes de concentració, fins a la dificultat de distanciar-se dels problemes, o d'afrontar el futur. També el deteriorament de les expectatives laborals, o l'abandonament d'activitats i les relacions personals, que es relacionen amb l'ansietat i la depressió, que s'estima que afecta un 30% dels universitaris, segons dades de l'INE del 2021 que recull l'estudi.

L'estudi observa que els comportaments ansiosos i depressius s'han incrementat en els últims anys, i a la universitat el problema és transversal a tots els cursos i branques d'estudi. De tota manera, els alumnes dels primers cursos de grau expressen més dificultats a l'hora d'afrontar el futur i les preocupacions que els dels últims i els de postgrau. També s'han detectat xifres més elevades entre els estudiants d'Arts i Humanitats que entre els de Ciències de la Salut.

Gairebé la meitat té ansietat amb símptomes clínics

En el cas dels símptomes d'ansietat, el 47,6% té nivells de cas clínic, mentre que gairebé un 25% dels enquestats es valoren com a casos probables. Un 70% dels alumnes manifesten tenir força o molta dificultat per prendre distància dels seus problemes o preocupacions, amb la mateixa dificultat per demanar ajuda i amb força sensació de tensió i molèsties físiques. Aquests fets han repercutit en el seu estat emocional i en la capacitat d'atenció i concentració en les tasques acadèmiques, des de la pandèmia.

Un 60% dels que han admès que prenen substàncies addictives per calmar els símptomes diuen que no han canviat el seu consum, un 20 % diu que l'ha incrementat i un altre 20% diu que l'ha disminuït.

Un de cada 5 universitaris té símptomes clínics de depressió

Entre el 40% que presenta símptomes de depressió, un  21% són casos de depressió clínica i un 21% més serien casos probables. Tot i que les dades "no confirmarien que la depressió s'hagi incrementat en la mateixa mesura que l'ansietat, com tampoc no ha passat per a la població general", els investigadors diuen que "les xifres de depressió són també altes", tot i ser "inferiors a les d'altres treballs que situen la prevalença en el 30%", dels estudiants, segons dades del 2021.

L'estudi sí que observa diferències segons les branques d'estudi i els estudiants d'Arts i Humanitats són els que presenten més simptomatologia depressiva, mentre que s'observa més benestar psicològic entre els alumnes de Ciències de la Salut respecte a les altres branques.

Costa demanar ajuda psicològica

L'enquesta valora també la dificultat de demanar ajuda psicològica, que admeten un 60% dels consultats, o a comunicar-ho a persones pròximes, com a indicador de la necessitat d'intervenció en salut mental. Tanmateix, gairebé el 65% dels alumnes n'ha demanat.

Prop d'un 74% ho ha fet per l'ansietat que els genera la dificultat de prendre distància dels problemes. Més de la meitat dels universitaris diu que se sent atrapat per les preocupacions i també que se sent incapaç d'afrontar el futur. Entre aquests últims, els alumnes de cursos inferiors se senten menys preparats, mentre que n'hi ha menys entre els de postgrau. I en funció de la branca d'estudis, afecta més els estudiants de Ciències, Ciències Socials, i els d'Arts i Humanitats, mentre que els de les branques de la Salut se senten més preparats.

Una altra font d'ansietat, que afecta també la meitat dels enquestats, és el deteriorament, des de la pandèmia, de les expectatives laborals, que és la segona causa de consultes psicològiques en gairebé un 66,5%.

A un 70% dels estudiants li costa mantenir l'atenció o concentrar-se i se sent aclaparat per una sobrecàrrega de treball, entre els quals el 64% també ha demanat ajuda psicològica.

Altres problemes que fan acudir els estudiants a la consulta són els de relacions interpersonals, en un 44%; les dificultats de parlar en públic, en un 53%; l'abandonament d'activitats o dels estudis, en un 60%; o la disminució del rendiment acadèmic, que afecta sobretot als cursos superiors i de postgrau, segons aquesta investigació.

La professora Concha Fernández-Rodríguez, catedràtica d'Anàlisi i Modificació de Conducta de la Universitat d'Oviedo, una de les autores de l'estudi, conclou que el seu objectiu ha estat "avaluar de forma vàlida els problemes de la comunitat universitària a la postpandèmia com a primera mesura per establir accions d'intervenció i promoció adequades".