Dos testimonis de l'assalt al Capitoli: el dia que la democràcia nord-americana va trontollar
Parlem amb un policia que era al Capitoli el 6 de gener del 2021 i la dona d'un dels primers condemnats per la insurrecció
Lídia Heredia
Corresponsal de TV3 a Washington
Escoltar el sergent Aquilino Gonell, que era policia al Capitoli el 6 de gener del 2021, i Nicole Reffit, la dona d'un dels primers condemnats per l'assalt al Capitoli, és certificar que els nord-americans no han fet les paus sobre el que va passar aquell dia, ni han arribat a un acord de mínims sobre la gravetat dels fets i les conseqüències que se'n van derivar.
Aquilino Gonell, un policia agredit en l'atac
Aquilino Gonell és la viva imatge del somni americà, malgrat que no pot evitar torçar la boca amb decepció quan s'ho diu a ell mateix. Nascut a la República Dominicana, va arribar a Nova York amb 12 anys. Es va incorporar a l'exèrcit i va anar a la guerra de l'Iraq.
En va tornar amb estrès posttraumàtic, va continuar estudiant i va formar una família. Al cap d'un temps es va incorporar al cos d'agents de policia del Capitoli, a Washington DC.
Quan el 6 de gener del 2021 es va incorporar al seu torn a les 6 del matí no s'imaginava que tornaria a casa al cap de 12 hores amb lesions físiques i, sobretot, mentals i emocionals, de les quals encara es recupera quatre anys després:
"Per mi va ser més fàcil lluitar a l'Iraq que defensar el Capitoli. A la guerra, per més dura que sigui, saps qui són els teus enemics. Aquell dia ens atacaven ciutadans nord-americans, molts d'ells veterans de guerra com jo, o fins i tot militars o policies en actiu. Ens estaven agredint per fer la nostra feina, que era defensar la mateixa Constitució que molts d'ells també havien jurat defensar."
Va deixar el cos de policia el 2022. Diu que girar full no és fàcil. Té cicatrius de les operacions quirúrgiques arran de les ferides que va patir, però les més difícils de curar són les que no es veuen a simple vista. Aquestes són les que es reobren cada vegada que el criden a testificar en els judicis que encara se celebren contra alguns dels acusats.
"Tornar a veure les imatges, les persones que ens van atacar, com amb el temps sembla que tothom resta gravetat al que va passar, això em dol molt", comenta. Aquilino Gonell va testificar també a la comissió d'investigació del Congrés.
"Vaig intentar no aprofundir en la polarització, explicar el que va passar, però tant se val, els polítics han utilitzat l'assalt al Capitoli com més els ha convingut; quan veig membres del Partit Republicà a favor dels indults per a aquells que si no hagués sigut per nosaltres els haurien apallissat, o alguna cosa pitjor, em dol de veritat", afegeix.
Es pregunta si va valer la pena arriscar la seva vida aquell 6 de gener. "Jo m'havia cregut que els Estats Units eren un lloc on es complia la llei, i allà estàvem, sent atacs per fer la nostra feina. I ara els volen indultar? Fer veure que no va passar res? Això és el que més em fot. Sí que va passar. Doneu una ullada a la meva web, on he anat recopilant totes les imatges, el minut a minut d'aquell dia, la por que vam passar, on era jo en cada moment."
"Sé que molta gent pretén reescriure i rebaixar el 6 de gener. Però per sort està tot gravat", remarca. Aquilino Gonell també ha lluitat contra l'oblit (i contra el seu propi trauma, com una teràpia) amb un llibre: "Escudo Americano: el sargento inmigrante que defendió la democracia".
Diu que no té por davant la possibilitat que surtin de la presó aquells que hi van entrar per haver-lo atacat, però ens cita lluny de casa seva:
"Si Trump els indulta, el missatge que quedarà és que aquell dia els dolents vam ser nosaltres, la policia."
Nicole Reffit, assistent a les vigílies trumpistes
Cada dia, sense excepció, des de l'agost del 2021, a les 7 de la tarda, una desena de persones s'instal·la davant de la presó de Washington. Han batejat aquest racó com la cantonada de la llibertat. Hi fan una vigília pels acusats per l'assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021.
Van començar sentint-se assenyalats com una amenaça per a la democràcia, però el pas del temps i la victòria de Donald Trump els han envalentit. Ara esperen que el nou president compleixi la seva promesa i indulti els condemnats.
Nicole Reffit és de les que no falla cap nit. A la seva família hi caben totes les pulsions del país: el seu marit, Guy Reffitt, va marxar de Texas cap a Washington aquell 6 de gener convençut que Trump havia guanyat les eleccions i que els hi estaven robant. Formava part d'una milícia antigovernamental. Anava armat.
El seu fill de 18 anys el va denunciar a la policia perquè creia fermament que el seu pare havia participat en una insurrecció. El van detenir i es va convertir en un dels primers condemnats per l'assalt al Capitoli: 7 anys i 3 mesos de presó per desordres públics i obstrucció d'acte oficial. La sentència diu que no va entrar al Capitoli, però va instigar l'assalt:
"La família no ha tornat a ser la mateixa, ens hem distanciat, però estem intentant recuperar-nos."
La Nicole no espera un perdó universal de Trump, sinó una revisió cas per cas. "Sé que un indult general potser trauria el meu marit abans de la presó, però no seria fer justícia, cal anar cas per cas."
En el següent vídeo podeu veure com són les concentracions davant del centre penitenciari:
El ritual de la vigília és una barreja que va des de la retransmissió per estríming fins a una pregària col·lectiva. Un dels moments més esperats és la trucada dels presos, la majoria preventius, en aquest centre penitenciari.
El micro al telèfon es converteix en un altaveu. "Tots els homes que som aquí dins esperem un perdó. I si Donald Trump està escoltant, que ho sàpiga, esperem el seu perdó," diu Dominic Box, un dels qui espera sentència a la presó de Washington.
Què ha dit Donald Trump sobre els condemnats pel 6 de gener i què pot fer?
La campanya ha estat farcida de referències. Una de les més simbòliques és quan Donald Trump va descriure el 6 de gener com un dia ple d'amor. Els ha anomenat patriotes i s'ha preguntat com pot ser que encara siguin a la presó. I en una entrevista de campanya va dir que si són innocents els perdonarà. Però com?
La Constitució americana dona poders pràcticament il·limitats als presidents pel que fa als indults. Però l'advocat William Shipley, que defensa fins a 85 acusats per l'assalt al Capitoli, no espera un indult universal:
"Trump sempre ha dit que qui no estigui condemnat per delictes de violència hauria de quedar exonerat. Però no ha parlat mai de tothom en termes de perdó."
Però el nou Departament de Justícia sota les ordres d'un Trump que no amaga el seu ànim de revenja judicial tindrà molt marge de maniobra: des de reorientar la posició de la Fiscalia en els casos que encara no s'han jutjat, fins a revisar cas per cas els que ja estan condemnats. Sobretot, després que el Tribunal Suprem sentenciés que el delicte d'obstrucció d'un procés judicial no es podia aplicar de manera general als assaltants, perquè requeria que els acusats haguessin evitat físicament i literalment l'acte oficial, en aquest cas, el procés de certificació de les eleccions.
No està gens clar què pot passar amb els delictes més greus, els de conspiració per la sedició, que han comportat sentències de fins a vint anys de presó als líders de les milícies d'extrema dreta dels Proud Boys o els Oath Keepers.
També es pot donar l'ordre de no continuar detenint gent. "Jo tinc un client que el van detenir la setmana passada," diu Shipley. Mentre alguns jutges han concedit aturar els processos a l'espera de les decisions de la nova administració per no fer feina en va, d'altres creuen que no hi ha motiu perquè la justícia s'aturi.
Un altre poder del president és commutar les penes: sense tocar la condemna, el president pot rebaixar les penes que consideri massa severes.
I aquestes decisions, sobre un episodi tan traumàtic, no aprofundiran encara més la polarització del país? L'hi preguntem a l'advocat. "No crec que la divisió del país depengui de què passa amb els acusats del 6 de gener. No crec que ningú hagi votat pensant en això. La gent ha votat pensant en el preu de la vida i en els diners que es dediquen a guerres llunyanes, no amb el destí dels qui van participar en l'atac al Capitoli al cap", diu Shepley.
Aquest exfiscal federal que ha treballat per a l'administració més de 20 anys creu que els anys en què el Departament de Justícia i l'FBI eren uns òrgans independents del tot ja han passat a millor vida. Assegura que l'administració Obama els va polititzar, després ho va fer Trump, ho va tornar a fer Biden, ho tornarà a fer Trump i aquesta llei del pèndol seguirà en el futur.
Universos paral·lels
La llei del pèndol dificulta que la realitat, els fets, un acord de mínims sobre el que va passar el 6 de gener, s'imposi. A la vigília davant de la presó de DC, consideren els acusats de l'assalt presos polítics i a la pregunta de si no creuen que el que va passar el 6 de gener del 2021 fos violència, també política, la resposta és que de cap manera.
Tant se val les imatges, tant se val les 7 morts relacionades amb aquell atac, els 150 policies ferits, entre ells, el sergent Gonell, tant se val els congressistes amagats als túnels que temien per la seva vida, tant se val les amenaces de penjar Mike Pence, el vicepresident encarregat de la certificació electoral, tant se val les destrosses milionàries al cor de la democràcia nord-americana. Va ser una manifestació pacífica i la mateixa policia els va parar una trampa perquè entressin al Capitoli, on, potser sí, concedeixen, algú va perdre el control.
La vigília acaba a quarts de deu del vespre amb el cant de l'himne nacional de cara a les finestres de la presó, des d'on els interns responen amb flaixos de llum. Demà hi tornaran, amb l'esperança que el president que amb la victòria electoral s'ha tret de sobre les acusacions que pesaven sobre ell per haver instigat l'assalt al Capitoli els perdoni per haver-lo obeït.
- ARXIVAT A:
- Estats UnitsDonald Trump