Qui és qui a les eleccions franceses
A les eleccions presidencials franceses hi va arribar a haver més de 50 candidats amb intenció de concórrer-hi, segons els mitjans francesos. Ara bé, la llei electoral requereix reunir almenys 500 avals entre parlamentaris i alcaldes o regidors per poder ser considerat candidat formalment i només 12 aspirants han passat el tall per competir en la primera volta de les eleccions.
El dia 10 d'abril --si cap candidat aconsegueix la majoria absoluta dels vots, fet força improbable-- només els dos líders amb més vots passaran a la segona volta. Serà, per tant, el 24 d'abril quan, llavors sí, sabrem el nom del nou inquilí del Palau de l'Elisi.
A continuació t'expliquem qui són els principals candidats, quines possibilitats tenen i també algunes de les principals promeses electorals amb què concorren als comicis.
Emmanuel Macron
L'actual president de la república, Emmanuel Macron (44 anys) es presenta a la reelecció: només podria repetir un nou mandat, segons la Constitució francesa. El 2016 va fundar el partit En Marxa, al marge de les dues grans formacions tradicionals --socialistes i republicans-- i va triomfar un any després a la segona volta de les eleccions davant Marine Le Pen.
Havia estat conseller i, després, ministre del socialista François Hollande. És el més jove dels candidats i favorit a les enquestes, també per a la segona volta, tot i que amb un resultat que podria ser menys folgat que el 2017.
Aprofitant la presidència de torn de la Unió Europea i la crisi d'Ucraïna, Macron ha intensificat el seu rol de líder internacional, defensant l'acollida de refugiats ucraïnesos i una nova visió per a l'OTAN. Conscient dels costos electorals per la gestió de la pandèmia, ha anunciat la contractació de més personal d'infermeria i de cures.
En termes energètics, aposta per l'energia nuclear, la solar i l'eòlica, amb construcció de 50 parcs eòlics marins. El 2017 ja volia retardar l'edat de jubilació als 64 anys i no ho ha pogut tirar endavant durant el mandat. Ara proposa estendre la jubilació als 65 anys.
Marine Le Pen
El 2017 a Macron ja li va plantar batalla Marine Le Pen (53 anys) i el 2022, segons les enquestes, la candidata de l'extrema dreta tornarà a passar a la segona volta. Aquest seria el tercer intent de Marine Le Pen d'accedir a la presidència francesa, ara amb un partit rebatejat:, ja no és el Front Nacional, sinó el Reagrupament Nacional.
Va ser la més votada a la Catalunya Nord en la primera volta de les presidencials del 2017, amb un 30 per cent dels vots. I, no només això: en la segona volta va assolir un 47,16 per cent, més de 10 punts per sobre de la mitjana francesa.
En els últims mesos, ha perdut una part dels líders del partit, que se n'han anat amb el nou candidat de l'extrema dreta, Éric Zemmour, encara que ella va al davant en totes les enquestes i tot apunta que es disputarà amb Macron la segona volta.
Contrària a cap autonomia per a Còrsega, voldria restablir el control fronterer a dins d'Europa i que hi hagi més agilitat en les expulsions de migrants. Ha abandonat la idea de sortir de l'euro que defensava el 2017, però reclama que les lleis franceses estiguin per sobre de les europees, semblant a les idees d'Orbán a Hongria. Alhora, també voldria sortir del comandament integrat de l'OTAN.
Com en les últimes eleccions, una de les promeses que fa per a la Catalunya Nord és finalitzar ràpidament el tram ferroviari d'alta velocitat del corredor mediterrani entre Nimes i Perpinyà, bastant oblidat fins ara per França.
Jean-Luc Mélenchon
Si bé tots els sondejos apunten una alta probabilitat d'una segona volta protagonitzada per Macron i Le Pen, des de l'esquerra els ha retallat distàncies Jean-Luc Mélenchon (70 anys). Aquest antic senador i ministre socialista va marcar distàncies fa molts anys amb el partit i el 2009 va fundar una nova formació que, des del 2016, s'anomena França Insubmisa.
Amb ella va concórrer a les presidencials del 2017, on va quedar quart. Ara bé, a la Catalunya Nord va obtenir un 21,14 per cent dels vots i va avançar Macron, només darrere de Marine Le Pen. Aquesta serà la tercera vegada que intenta arribar a l'Elisi. Ara mateix és diputat a l'Assemblea francesa.
Mélenchon és partidari de deixar enrere l'energia nuclear en favor de l'eòlica i la solar. En matèria social, proposa millores en l'acollida de migrants, ampliar a 14 setmanes de gestació el termini per a l'avortaments o retornar l'edat de jubilació als 60 anys des dels 62 actuals.
En l'àmbit fiscal, vol abaixar l'IVA dels productes de primera necessitat i revisar la progressivitat dels impostos empresarials. I pel que fa a l'encaix polític de Còrsega, li donaria un estatus similar al de la Polinèsia Francesa.
Socialistes i republicans
Els dos partits tradicionals, socialistes i republicans, no han aconseguit refer els lideratges durant el quinquenni. El Partit Socialista va mirar d'aprofitar la popularitat de l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, però sense gaire èxit (algunes enquestes la situen en vuitena o novena posició).
Del cantó conservador, els republicans han apostat per Valérie Pécresse (54 anys). És alta funcionària de l'estat i ha tingut una dilatada carrera política: consellera del president Jacques Chirac, diputada a l'Assemblea Nacional, ministra amb Nicolas Sarkozy i, més tard, presidenta de la regió de París. Va deixar el seu actual partit el 2019 per considerar-lo massa de dretes, però va tornar-hi més tard, on va guanyar en les primàries, malgrat que no era la favorita en la primera volta.
Compagina unes propostes econòmiques tradicionals en seu partit, com la rebaixa d'impostos a les empreses i de l'impost de successions o el retard de l'edat de jubilació als 65 anys amb altres de socials, com ara més llibertat de decisió a les dones per a l'avortament. També és partidària d'augmentar el pressupost militar i mantenir-se a l'OTAN.
Éric Zemmour
Si Marine Le Pen no fa un bon paper en tota la contesa electoral, podria veure com la seva carrera arriba al seu final i, potser també, el del seu partit. A l'extrema dreta hi ha altres candidats que es disputen aquest espai electoral, com ara el moviment liderat per Nicolas Dupont-Aignan, però, sobretot, el d'Éric Zemmour (63 anys).
La formació de Zemmour, Reconquesta, està captant militants a la Catalunya Nord i, segons els experts, hi ha una cursa entre Marine Le Pen i ell per aconseguir els votants de la primera, especialment aquells que troben ara moderada la formació de Le Pen, després de dos anys al govern municipal de Perpinyà, amb l'alcalde Louis Aliot amb un perfil també moderat.
Al capdavant de Reconquesta, Zemmour lidera un nou moviment de la dreta més extrema. Ha estat periodista, escriptor i editorialista, present a diferents mitjans durant més de 15 anys, on s'ha donat a conèixer i on ha estat condemnat fins a dos cops per incitació a l'odi per motius racials.
Voldria reformar Schengen i restablir el control fronterer a dins d'Europa, així com agilitzar les expulsions de migrants. En termes energètics és ferm partidari de la nuclear i proposa construir catorze nous reactors. En termes socials, crida l'atenció la bateria de mesures vinculades al trànsit, contràries a la tendència reguladora dels últims anys: voldria suprimir el carnet per punts. És partidari, a més, de protegir i sacralitzar la caça.
Yannick Jadot
En unes eleccions franceses hi ha interès, obvi, per saber qui passa a la segona volta, però també, esclar, per quins suports donen els candidats que queden fora de la cursa. Serà interessant, doncs, saber a qui dona suport el moviment ecologista, que ha agafat força en aquestes eleccions de la mà de Yannick Jadot (54 anys).
Va començar el seu lideratge al si de l'ONG ecologista Greenpeace. Afiliat als verds des del 1999 va entrar en política el 2008 i l'any següent ja era eurodiputat, on ara mateix també defensa un escó pel partit Europa Ecologia-Els Verds. És el primer cop que es presenta a les presidencials, perquè el 2017, malgrat haver guanyat les primàries del seu partit, va donar suport al candidat socialista de llavors, Benoît Hamon.
És el candidat amb el paquet més ambiciós de mesures econòmiques vinculat a la crisi climàtica amb inversions públiques milionàries o mesures restrictives, com ara que no es puguin vendre cotxes amb carburants fòssils a partir del 2030. També des de l'àmbit social destaca que és partidari de l'eutanàsia i de legalitzar el cànnabis.
Aquests són els principals candidats, però hi ha mitjans que parlen d'un tretzè contricant: l'abstenció, perquè es preveu la més alta en unes presidencials de la cinquena república. Al voltant del 30%, segons els sondejos, cosa que suposaria un "xoc democràtic" segons els experts, perquè podria donar peu a menystenir la legitimitat del president escollit amb menys vots fins ara.
- ARXIVAT A:
- Eleccions França 2022França