Draghi accepta formar un govern d'emergència a Itàlia per afrontar la pandèmia

Mario Draghi ha acceptat la proposta del president d'Itàlia, Sergio Mattarella, de formar un govern d'emergència per afrontar la situació creada per la pandèmia, un executiu de concentració per fer front a la crisi política, econòmica i sanitària que viu el país.

Aquest dimecres, Draghi, convocat al palau del Quirinal, ha acceptat el repte d'intentar formar un govern de concentració. L'expresident del BCE ha estat l'opció triada pel president Matarella després del fracàs de les seves gestions i les del president de la Cambra dels Diputats, Roberto Fico, per reeditar el govern de coalició de centreesquerra trencat fa una setmana. Draghi encapçalarà aquest executiu d'emergència, el tercer de caire tècnic dels últims trenta anys.

Mattarella evita així anar a unes eleccions anticipades i ha fet una crida a totes les forces polítiques perquè donin suport a un govern institucional amb plenitud de funcions i no un govern amb les funcions reduïdes per un procés electoral.

"Tinc el deure de fer una crida a totes les forces polítiques presents al Parlament perquè donin la confiança d'un govern d'alt perfil, que no s'ha d'identificar amb cap forma política i que faci front ràpidament a les grans emergències que no es poden ajornar."

Per aquesta tasca ha pensat en l'home que va rescatar l'euro i que pot generar prou consens i confiança. El president italià veu en Draghi la persona que aportarà serenitat i confiança als mercats i també l'home amb mà de ferro per afrontar les reformes pendents. A més, és clar, de gestionar correctament els 209.000 milions d'euros que Itàlia pot rebre del fons de rescat europeu.

Qui és "súper" Mario Draghi

Nascut a Milà el 1947, Mario Draghi es va llicenciar en Economia a Roma i a mitjans dels anys vuitanta va ser director executiu del Banc Mundial.

Després de ser assessor del Banc d'Itàlia i director general del Tresor durant deu anys, va ocupar diversos càrrecs a Goldman Sachs i va ser governador del Banc d'Itàlia.

El 2011 li arriba el gran moment i substitueix el francès Jean-Claude Trichet com a president del BCE.

"El BCE està preparat per fer tot el que calgui per preservar l'euro. I creguin-me, serà suficient."

Aquesta frase pronunciada el 2012 sobre la intenció de preservar l'euro costés el que costés el va fer famós i va tenir el seu efecte. Va impedir que la moneda única es posés en entredit i es desencadenés una crisi sense precedents a Europa.

La crisi italiana

El detonant de la crisi de govern a Itàlia ha estat la divisió en el si de la coalició governant -formada per Itàlia Viva, el Moviment 5 Estrelles (M5S) i el Partit Democràtic (PD)- sobre el destí dels fons de recuperació europeus. El líder d'Itàlia Viva, Matteo Renzi, va trencar l'aliança el 13 de gener retirant les dues ministres del partit i va deixar el govern del primer ministre Giuseppe Conte en minoria.

La primera opció del president Mattarella va ser renovar el govern de Conte -que es manté en funcions- amb els partits que li continuen donant suport, però després del fracàs de la roda de consultes encarregada al president de la Cambra de Diputats, Roberto Fico, ha quedat descartat.

Ara, abans de recórrer a les eleccions, Mattarella opta per una administració liderada per un tecnòcrata, como ja va passar el 2011 amb Mario Monti. Draghi és l'esperança, però si no hi ha acord només quedaria la via de les eleccions anticipades.

La dreta prefereix anar a les eleccions

L'M5S i el PD també volen evitar una noves eleccions, a difererència dels partits de dreta. Matteo Salvini, líder de la Lliga, figura com a favorit en els sondejos d'intenció de vot, amb opcions d'encapçalar un govern de dretes. Salvini va haver de dimitir com a ministre de l'Interior en el primer gabinet de Conte.

La líder dels ultradretans Germans d'Itàlia, Giorgia Meloni, també prefereix unes eleccions "per tenir una majoria cohesionada i forta", i considera "arriscada" la decisió de Matarella.

El també partit de dretes Força Italia, de Silvio Berlusconi, no rebutja el govern d'unitat però no descarta la convocatòria de noves eleccions per sortir de la crisi.