Dret a avortar: està garantit per igual arreu de Catalunya?

El Codi Penal encara contempla l'avortament com a delicte. Despenalitzar-ho "és un deute històric amb el moviment feminista i amb les dones", assegura Sílvia Aldavert Garcia, directora de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius.

És cert que s'ha permès en diferents supòsits, que des de l'any 85 han anat avançant i retrocedint, segons el color polític del govern espanyol. Però que no s'hagi retirat del Codi Penal és, com a mínim, simbòlic.

Actualment, es pot avortar en tres supòsits:

1. Lliurement fins a la setmana 14
2. Fins a la setmana 22 amb un informe mèdic
3. A partir de 23 setmanes amb autorització d'un comitè clínic quan hi ha una malaltia greu i incurable del fetus

L'any passat es van fer avenços importants per garantir el dret a l'avortament:

• Una modificació legislativa ha acabat amb els tres dies de reflexió que calien per reafirmar la decisió, ha eliminat l'entrega d'informació sobre ajudes a la maternitat i ha eliminat la necessitat de consentiment dels tutors legals quan es té 16 i 17 anys.
• Catalunya va anunciar --amb la incorporació de la regió sanitària de l'Alt Pirineu i l'Aran-- que totes les dones podien avortar a centres a la seva zona sense necessitat de desplaçar-se.
   

Es pot demanar i fer gratuïtament "a totes les regions sanitàries", afirma el director del Pla d'Atenció a la Salut Afectiva, Sexual i Reproductiva del Departament de Salut, Ramon Escuriet.

"Tenim 10 regions sanitàries i en totes tenim algun punt d'atenció. I on hi ha més població hi ha diversos punts d'atenció."

Fa 3 anys el 72% de dones avortaven amb finançament públic; ara estan al 82%. I Escuriet assegura que "això és un bon indicador".

A més a més, s'han anat incorporant centres sanitaris públics per oferir aquest servei: "Ara en tenim 17 que han incorporat la IVE --interrupció voluntària de l'embaràs-- com a prestació", recorda el director del Pla d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva del Departament de Salut.

Tot plegat ens situa "en un dels països amb el dret a l'avortament més ben garantit gairebé del món", reconeix Sílvia Aldavert Garcia, directora de l'Associació Drets Sexuals i Reproductius, "però ara volem l'excel·lència".

De la teoria a la pràctica...

Perquè si bé és cert que, sobre el paper, el dret a avortar tant amb l'opció farmacològica com amb l'opció quirúrgica és a tot arreu del territori, a la pràctica no es compleix sempre de la mateixa manera.

"Les dones de Lleida i Pirineu en molts moments continuen transmetent la dificultat per tenir un avortament instrumental. Han d'acabar anant a Barcelona perquè els tràmits són tan complicats per aconseguir un avortament quirúrgic, que al final per fer-ho fàcil continuen anant a Barcelona", assegura la directora de l'Associació Drets Sexuals i Reproductius.
 

Què passa amb els hospitals amb participació de l'Església?

La complexitat del sistema sanitari públic català genera una altra anomalia: hi ha hospitals amb participació de l'Església on encara no se'n fan.

Hem demanat parlar amb dos d'aquests hospitals: Sant Joan de Déu i Sant Pau. Cap de les dues direccions ha volgut contestar les nostres preguntes perquè els "incòmoda" parlar del tema. Es limiten a assegurar -per escrit- que la dona sempre té l'assistència garantida.

Però no ho fan ells, sinó que les deriven a altres centres. Són hospitals que estan fent objecció de consciència com a institució per motius religiosos. I en això la llei és molt clara: els centres no poden fer objecció de consciència, només en pot fer el professional a títol individual, quan té actuació directa al procés.

Però a l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius han corroborat que està passant: "Ens hem trobat amb casos reals de professionals que estan treballant en aquests tipus de centres que ells et diuen: 'no, és que jo sí que en vull fer, però és que no em deixen'".

Són hospitals que reben finançament públic, i Aldavert es pregunta: "Si jo puc anar a parir a un hospital d'aquests, per què no puc anar a avortar a un hospital d'aquests?".

Què diu el Departament de Salut?

Des del Departament de Salut s'estan buscant fórmules perquè en facin, però continuen passant per evitar que sigui al mateix hospital; serà a centres propers, explica Ramon Escuriet. "L'edifici no és l'important, sinó el lloc on es fa. Si hi ha un centre que no ha fet mai aquesta prestació, però entén que ho ha d'oferir, pot buscar un altre dispositiu. Però estem parlant de 100 metres al costat", assegura.

"Això concilia totes les postures, i nosaltres entenem que és una bona solució."

Ben diferent de com ho veu Sílvia Aldavert: "Ho busquem perquè les dones ho necessiten per a elles? No. Tots sabem que es buscarà perquè el que volem és que no molesti, que no es vegi, que continuï sent tabú".

En realitat, tant des del Departament de Salut com des de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius coincideixen en l'objectiu de "normalitzar" l'avortament dins l'atenció a la salut sexual i reproductiva.

Sílvia Aldavert creu que s'ha de poder anar al centre de confiança:

"Hem de poder dir al mateix lloc: estic embarassada, no vull continuar i, per tant, vull un avortament."

Ramon Escuriet argumenta que "el sistema ho està normalitzant", però admet que porta temps i que no és fàcil.

Catalunya és, de llarg, la comunitat que té més centres on es pot avortar de l'Estat i dels millors països d'Europa, però encara té aquests deures pendents.